Són les quatre de la tarda. Acabat de llevar, es prepara un suc de taronja, costum diària que ja no permet oblits. A quarts de sis la canalla surt de l'escola. Baixar l'avinguda de la urbanització que delimita amb Martorelles. Avui li toca anar a recollir-los. Portar-los al bàsquet; la majoria dels nanos tenen els pares separats. Els temps que corren. Separacions, solteria al tram dels 40. Rols inconnexes, qui està lliure, qui busca què, possibilitats de trobada, intents d'aproximament. Trobar companyia. llegir més

Feia ja massa temps, en teníem ganes. Ganes de viure la nit a ciutat. Al capvespre, aquesta vegada prenc el camí per Sant Fost, vorejant la Conreria, fent així possible que se m'aparegui el mar. Ampliar els horitzons. Baixar travessant Tiana. El volum, en descens, ben alt. I el motiu, el de sempre: celebrar una amistat, brindar pels temps a Valldonzella. Buscar un èxtasi, obrir els sentits, que anem de concert. Donar la benvinguda a la nit. Presses, amic, ni una. Uns entrants, uns vermuts, més cerveses, no puc seguir-te, continues igual. llegir més

No ho acabes d'entendre. Sempre dius que tot això és prou absurd com per continuar revivint-ho. Però res, tu a la teva, ensopegant de nou. Modificar quelcom? No saps com recuperar aquesta vista cansada, aquest dolor crònic a les cervicals, aquesta desagradable sensació de mareig, seran tants cafès, la nicotina exprés, les toxines, o l'abús de la pantalla digital. Esgotaments.

Abuses del tabac i el cafè, ja de bon matí. I llavors vénen aquestes queixes, aquests malestars, l'estic marejat, els gasos crònics i coses d'aquestes, les quals ja m'he habituat a sentir. llegir més

Arribaven els matins que volíem, i els gaudíem com es mereixien. Al ritme dels sons que tots dos sabíem ens mantindrien dempeus. Esmorzàvem. La llum traspassava la vidriera del bar. La càlida llum penetrant. El fum de la cigarreta que prenia aquelles formes d'espirals, denses, anant cap amunt. Uns diaris, la contra, els horòscops, el temps. Eren dies de bonança. El valor llavors d'un tresor. Sortíem i passàvem per la plaça del centre. Aixecàvem la vista i vèiem el pis de baix. Somriures de complicitat. llegir més

La principal artèria que creua el país. Un rugir constant, però sense estridències. Per moments, les campanades que arriben de l'ermita. El Corredor a una banda, el Montseny, majestuós, a l'altra. Turistes, mossos d'esquadra, treballadors. Famílies, mainada, comercials, transportistes, grups. Tot un mosaic de procedències, de nacionalitats, de feines, de vestimentes, d'olors. Matrícules txeques, hongareses, portugueses, lituanes... de tot i més. Destinacions i orígens els que vulguis. Camioners jugant a les cartes, d'altres preparant-se el sopar. llegir més