Avui no és el dia indicat per llevar-se just de temps; res pitjor que començar la jornada atrafegat. Una mica més i hagués perdut el tren que li convenia agafar. Durant la darrera setmana la prioritat l'ha tingut clara: preparar-li a la gata el medicament per la ferida patida a la barbeta. De la resta, a part del menjar, no cal ocuparse'n, ja que com a bon felí sap autogovernar-se sense problemes, tot gaudint del sol mentre jeu al tamboret que utilitza fa anys. Animalismes diürns. I ell que retornarà a casa al vespre a les vuit. llegir més

Dues maneres de funcionar. Una a llarg plaç, calculada i a l'agenda, tot anotat. L'altre sense ordre, a salts d'espurnes, pluges d'idees, moviments improvisats. Buscar, consultar, anotar. Màquines fotocopiadores; remenar i indagar. I al final, si es pot, esbrinar. Moments per planificacions, apunts per exàmens, bibliografies requerides o treballs de crèdits inacabats. Disquets d'un i mig, carpetes, rebrecs, paperasses, avui del tot sense ordre, sense rumb, explorant. I demà, sense ànsies, buscar-se un les maneres, recapitular. llegir més

Són les quatre de la tarda. Acabat de llevar, es prepara un suc de taronja, costum diària que ja no permet oblits. A quarts de sis la canalla surt de l'escola. Baixar l'avinguda de la urbanització que delimita amb Martorelles. Avui li toca anar a recollir-los. Portar-los al bàsquet; la majoria dels nanos tenen els pares separats. Els temps que corren. Separacions, solteria al tram dels 40. Rols inconnexes, qui està lliure, qui busca què, possibilitats de trobada, intents d'aproximament. Trobar companyia. llegir més

Feia ja massa temps, en teníem ganes. Ganes de viure la nit a ciutat. Al capvespre, aquesta vegada prenc el camí per Sant Fost, vorejant la Conreria, fent així possible que se m'aparegui el mar. Ampliar els horitzons. Baixar travessant Tiana. El volum, en descens, ben alt. I el motiu, el de sempre: celebrar una amistat, brindar pels temps a Valldonzella. Buscar un èxtasi, obrir els sentits, que anem de concert. Donar la benvinguda a la nit. Presses, amic, ni una. Uns entrants, uns vermuts, més cerveses, no puc seguir-te, continues igual. llegir més

No ho acabes d'entendre. Sempre dius que tot això és prou absurd com per continuar revivint-ho. Però res, tu a la teva, ensopegant de nou. Modificar quelcom? No saps com recuperar aquesta vista cansada, aquest dolor crònic a les cervicals, aquesta desagradable sensació de mareig, seran tants cafès, la nicotina exprés, les toxines, o l'abús de la pantalla digital. Esgotaments.

Abuses del tabac i el cafè, ja de bon matí. I llavors vénen aquestes queixes, aquests malestars, l'estic marejat, els gasos crònics i coses d'aquestes, les quals ja m'he habituat a sentir. llegir més