Divendres, 26.2.2010. 05:00 h

Oficis de matinada

Són les quatre de la tarda. Acabat de llevar, es prepara un suc de taronja, costum diària que ja no permet oblits. A quarts de sis la canalla surt de l'escola. Baixar l'avinguda de la urbanització que delimita amb Martorelles. Avui li toca anar a recollir-los. Portar-los al bàsquet; la majoria dels nanos tenen els pares separats. Els temps que corren. Separacions, solteria al tram dels 40. Rols inconnexes, qui està lliure, qui busca què, possibilitats de trobada, intents d'aproximament. Trobar companyia. Algú a qui estimar. Si la sort acompanya.

Les seves nits són els dies de la majoria. Llevar-se quan ja queda ben poc perquè acabi enfosquint i anar a dormir quan tot just comença a clarejar. Si les hores de tarda li ho permeten, relaxar-se, uns estiraments, una mica de ioga, els exercicis respiratoris que tant li convenen. Contemplar l'horitzó. L'esforç per tenir una disciplina mínima per fer descansar el cos i la ment, uns minuts, no fos cas que la constant sensació de ressaca crònica provocada pel treballar a les nits anés a més i li esgarrés el dia, com tantes altres vegades abans. Amb aquests horaris cal controlar els detalls, comparar variants quotidianes, l'experiència dels anys cotitzats. Projectar un millor dia, malgrat el poc temps disponible per gaudir de la claror del sol.

Les onze de la nit. El polígon voreja els límits amb el Vallès Occidental. D'estrelles, al cel, ben poques, certament. Al fons, el relleu de la serralada que separa el sud del Maresme amb la part fronterera del Vallès Oriental. Paradoxes, contrapunts que el satisfan: polígons, soledat, carenes, llums, el proper més enllà. Apreciar el moment present. L'encant de certes foscors.

El treballar nocturn li permet més temps per divagar-se sanament, prenent perspectiva de tot l'entramat, doncs el ritmes van lents. Escalfor, despatx, màquina de cafès. Avui carmanyola amb roti, variant del Surinam, un iogurt. Alguna cigarreta de matinada. Immensa nau industrial, termes logístics. Transportistes de matinades. Carregar el gènere i marxar. Calmat sentiment de distància, de reflexió. Impera el silenci. A les hores en punt sortir a fora. Rutines bàsiques del rigor laboral. Control, revisió que tot es mantingui com cal, que les mercaderies continuïn en ordre, que res alteri el repòs dels tràilers aparcats per sortir a primera hora qui sap on. Avís amb el walkie. Cap novetat. Canvi.

Se sent feliç amb les tasques simples que duu a terme, i més després d'aquells dos mesos de tardor on l'absència de feina li feia preveure el pitjor dels escenaris possibles. Quan s'ha estat tant al límit, quasi enfangat fins dalt, es diu, llavors l'alleugeriment, a un, l'allibera. Gaudeix de l'ofici que per ara té la sort de tenir, mentre apura una cigarreta rellegint uns passatges d'una biografia de H.D.Thoreau que li acompanya les nits. Les qüestions que tracten del poder estar present en l'ara. La sensació de monotonia com un parany que ens juga la ment. Les 05:40 en punt del matí. S'aixeca, és l'hora de l'últim cafè. Els informes al Word. La jornada toca la seva fi. La nit per avui ja ha acabat.