Dilluns, 20.2.2012. 10:08 h

Volums i contencions

Encara no hem trobat la manera. En Xavi insisteix i ens ho recorda però potser millor que assumim que encara ens manca la capacitat per veure-hi un xic més enllà.

Que no, que si continuem així el trajecte té el final més que perfilat. Si no som capaços de visualitzar endavant el que anhelem, llavors tinguem present que el temps se’ns acabarà. Ras i curt: O intens com a bona aventura, o prenguem la curiositat per bandera; processos desconeguts però intuïts per intentar continuar anant endavant. Creuar els països i les ciutats de la mateixa manera que es creuen les idees i els conceptes.(F.N.)

Perquè arribar i moldre, a aquestes alçades, només de tant en tant. ¿I l’escalfament previ? Per què picar tant fort si encara no hem ni començat? Tant difícil és d’entendre que més fluix no equival a més lentitud? Aquest gain i volum s’ho cruspeix tot i ni tant sols ens hem preguntat si s’escau amb les necessitats col·lectives i personals de cadascú.

La gran sort d’estar aquí és que nosaltres tenim el poder de crear la situació a la nostra manera.Però sense qüestionar-nos els mecanismes adquirits serà impossible travessar sonoritats noves per arribar a nous processos d’expressió i creativitat. Els inicis fulgurants com a punt de sortida i com a tòtem pel dia del partit. Els assajos, els entrenaments, reclamen una nova disposició per poder continuar remant conjuntament.

I evidentment que l’espai determina la forma de les possibilitats. Però com a argument concloent és una excusa barata. La clau és provar, ( i si...) per poder comparar i contrastar més tard. El gaudi d’experimentar al laboratori o la rutina de sempre que cansa i esdevé l’enemiga tediosa que com a entusiastes tenim la missió d’aturar. Viatjar amb la possibilitat d’empatia: individu grupalitat. Tenim dos orelles i ni ens n'hem adonat. Respirar, callar i aprendre a escoltar.

Potser sí que en Josué té raó. De bones a primeres: definir un objectiu. Establir un full de ruta. Superar els itineraris que es van establint. Petites satisfaccions que es van incorporant. No te n’oblidis, el poder del foc entusiasta s’explica pel vigor de la seva brevetat. Què això no és ni robòtica ni mecànica, és un intent nostre de creativitat i sonoritat. I que si no ho tenim clar, com a mínim aprenguem a distingir quan ens podem donar les gràcies i un adéu fraternal, que amb els anys de segur ens trobarem a faltar.