Divendres, 30.4.2010. 05:00 h

Al tren un matí

Avui no és el dia indicat per llevar-se just de temps; res pitjor que començar la jornada atrafegat. Una mica més i hagués perdut el tren que li convenia agafar. Durant la darrera setmana la prioritat l'ha tingut clara: preparar-li a la gata el medicament per la ferida patida a la barbeta. De la resta, a part del menjar, no cal ocuparse'n, ja que com a bon felí sap autogovernar-se sense problemes, tot gaudint del sol mentre jeu al tamboret que utilitza fa anys. Animalismes diürns. I ell que retornarà a casa al vespre a les vuit.

Dirigir-se cap a l'estació de trens, avui en horari excepcional. Queden lluny ja els temps on s'aixecava ben d’hora al matí per anar a la universitat. Aleshores, després del primer curs, desistí dels matins, tot adonant-se que estava més fresc i actiu mentalment assistint-hi de tardes. Un cop dins el tren, un canvi evident de primeres: pujant a Cardedeu llavors un encara trobava seient, molt poques vegades li tocava haver d'anar dret tot el trajecte. A Granollers el vagó ja està a rebentar. Fulleja el diari que avui ha decidit comprar sobretot gràcies al suplement de cultura que hi venia adjunt. Entrevista a Antonio Tabucchi i reportatge psiconàutic sobre William S. Burroughs. Està clar, doncs, quin jornal havia de ser triat.

A mesura que s'endinsa en la lectura del diari un article en columna a la secció d'economia li acapara l'atenció: reflexions sobre el capitalisme, sobre els estudis de mercat en un context de crisi com diuen que és l'actual. El conglomerat de sistemes de relacions que són les empreses, especulacions sobre què manté la gent motivada als negocis, a les seves tasques laborals. La importància, destaca la columnista, de poder oferir un valor afegit en el servei que s'està oferint. Ho raona explicant que la relació amb el client és la que genera valor. Llavors, la bona relació entre els assalariats és la que generaria més productivitat. Hi dóna voltes una estona, tot just quan el tren s'atura a l'estació de la Llagosta.

Rellegint novament l'article hi observa idees i conceptes que en la primera lectura se li havien passat de llarg: l'omnipresència de la cultura de l'eficàcia, els comptes de resultats, l'afecció a l’empresa, els tipus de subcontractes, la precarietat laboral, i uns dilemes: si a més benestar material, més comoditats, a més avenços, llavors, més fallen les psiques, els caps? I ell que es pregunta cap a on mirar.

Suplement de cultura, William S. Burroughs: psiconauta, aquell qui utilitza les drogues per explorar la seva pròpia psique, intentant comprendre'n el seu sentit, una recerca individual i intent d'assolir noves experiències internes, existencials, allunyades de les del tipus religiós i de les lúdico-socials tant a l'ús. Burroughs, referent i inspiració de la generació beat. Tànger, les armes de foc, l'homosexualitat, Drugstore cowboys, i el llenguatge, un virus, paràsit que ja s'ha instal·lat. Misteris sobre els gats. L'article analitza la passió de Burroughs per aquests felins. Els hi reconeix el talent de ser els seus guies psíquics, els hi mostra un devotisme absolut, definint-se inclús home-gat. El llibre? The cat inside, traduït al castellà com a Gato encerrado. L'antic Egipte, fantasies i viatges onírics. Temperaments independents, ànsies exploradores. Ulls que es contemplen en la soledat.