Dijous, 25.3.2010. 05:00 h

carregant
Dues maneres de funcionar. Una a llarg plaç, calculada i a l'agenda, tot anotat. L'altre sense ordre, a salts d'espurnes, pluges d'idees, moviments improvisats. Buscar, consultar, anotar. Màquines fotocopiadores; remenar i indagar. I al final, si es pot, esbrinar. Moments per planificacions, apunts per exàmens, bibliografies requerides o treballs de crèdits inacabats. Disquets d'un i mig, carpetes, rebrecs, paperasses, avui del tot sense ordre, sense rumb, explorant. I demà, sense ànsies, buscar-se un les maneres, recapitular.
Retrospectives, entrevistes, grups de discussió o treballs de camp. El teatre als ateneus dels anys vint. Felip Cortiella. Indicis escassos, ben desconegut. Pensar alternatives, la recomanació d'en Lluís: baixar a Barcelona, Passeig de Sant Joan. L'Ateneu Enciclopèdic. Objectiu aparentment trobat.
L'esport, la metàfora de l'iceberg. Premses, règims polítics, centralismes i trajectòries que conformen entitats. L'Osasuna, el Cerro Porteño, els Hotspurs o els Newell's Old Boys. En clau blaugrana, per on començar. Joan Gamper, revista
Los deportes, peculiaritats del concepte: la no competitivitat. Un anunci, es busquen membres, una il·lusió: gestar el Futbol Club. Suïssa, Helvètia, cantonalismes, Basilea, Ginebra o Zurich. La copa Llatina o el bloc de l'oest. Exiliats hungaresos, i el bloc de l'acer. H.H., Luis Suárez o el cas Alfredo Di Stéfano. El carrer Indústria, Les Corts, els culés i els anys de dissort. La derrota a Berna, la final dels darrers maleficis: els pals mai més quadrats. Copes de Fires, Miguel Ángel Bustillo, De Felipe, jocs bruts i la impunitat: genoll destrossat, ja de per vida, pel futbol, inutilitzat.
Còmic belga, Georges Rémi, en Tintín. Dels sòviets, el Congo o els inques, Rascar Capac o Huascar. El Milú, el Maharahà de Rawhapurtalàh. Loch Lomond, el whisky, un nom: el capità. L'enemic Rastapopoulos, el mar Negre, ferris de luxe, marquès de Gorgonzola. De milions i tristesa un home: Laszlo Carreidas. Bordúria, Sildàvia, en Silvestre i el marrec d'Abdallah. El general Alcàzar, l'or negre, l'opi i el tràfec d'esclaus. Bianca Castafiore, l'Scala de Milà. Oliveira da Figueira. En Néstor i els paparazzis, el Tempo di Roma i Paris Flash.
Premsa, revistes, noticiaris i jornals desfasats. Notícies hel.lèniques, el moment grec actual. Papandreu, Alemanya, França, economistes i disbarats. 1973, el Politèctic d'Atenes, assalts, morts, la dictadura militar. 2008, corrupcions a mansalva. Nepotisme, monopolis, impunitats. Heroïnòmans, xeringues, i un nen sol que ven roses pels carrers d'Omonia deambulant. Exarchia, gossos sense amo, dels centres de poder allunyats. Rebetiko, tabernes, donzelles guarnides amb càlids rosats.
Tardes sense rellotges, aparells d'àudio i sofà. Evolucions sonores, realitats d'aparença distant. Nomadismes, fotògrafs, dissenys i antics LPs. Explicacions d'avatars artístics que perfilen hipòtesis de caire bastard. Rock, raï, blues, giròvags, cantes jondos, Nusrat Fateh Ali Khan. Wilson Picket, Jeff Buckley i Albert Pla.
Quadrophenia,
Revolver,
Beggar’s Banquet o
Highway 61. Aixecar-se ràpid, treure's els auriculars. En silenci, que tanquen, que ja s'ha fet tard.