A mitjans de la dècada passada l'oncle d'en Josep Maria es veu que va decidir marxar del Vallès Oriental. Si fou una decisió meditada o un gest arravatat -pel que es veu bastant típics de l'oncle- encara no està clar. El tiet havia anat evolucionant cap a unes maneres d'autoafirmació diguem-ne que poc convencionals, per dir-ho d'alguna manera, sobretot després de la separació matrimonial. El més probable és que els cims, l'escalada, els turons, els gorgs i el cel obert li emergissin com una tempesta, com un guèiser o una tromba marina. llegir més

Potser sí que tantes ànsies de perfecció, d'immediatesa, acaben portant allà on no es voldria haver d'acabar arribant. Per què tanta tanta exigència, forçada perfecció, que acaba per girar-se en contra de l'anhel desitjat, i no, en canvi, actitud de diari perfeccionament com un trànsit, pas, cap a un avenir? S'esdevé, un succés, llavors d'estat inicial. Furor insòlit, revelat. Embriaguesa llampant. Un món nou, un nosaltres flamant. Força vital que supera els estrets marges del que anomenem sentit comú. llegir més

Pot perfectament passar-te una d'aquelles tardes en que remous certes piles de papers per posar ordre a l'habitació. Retrobar-te de nou amb sensacions estranyes, amb apunts que per moments llavors et semblaven falòrnies, un déja vu totalment arbitrari, per inesperat. Submergir-se en la lectura d'aquelles notes d'aquell professor d'aquell llunyà i calorós segon quadrimestre de 2002, escoltat i transcrit des de l'última fila.

Com deia el professor Josep en data de maig de 2002, "hi ha pensadors que (ens) generen inquietud, sobretot sovint inclús després de la seva mort; es tracta d'un filòsof cabdal en l'àmbit del pensament crític contemporani (. llegir més

Avui no és el dia indicat per llevar-se just de temps; res pitjor que començar la jornada atrafegat. Una mica més i hagués perdut el tren que li convenia agafar. Durant la darrera setmana la prioritat l'ha tingut clara: preparar-li a la gata el medicament per la ferida patida a la barbeta. De la resta, a part del menjar, no cal ocuparse'n, ja que com a bon felí sap autogovernar-se sense problemes, tot gaudint del sol mentre jeu al tamboret que utilitza fa anys. Animalismes diürns. I ell que retornarà a casa al vespre a les vuit. llegir més

Dues maneres de funcionar. Una a llarg plaç, calculada i a l'agenda, tot anotat. L'altre sense ordre, a salts d'espurnes, pluges d'idees, moviments improvisats. Buscar, consultar, anotar. Màquines fotocopiadores; remenar i indagar. I al final, si es pot, esbrinar. Moments per planificacions, apunts per exàmens, bibliografies requerides o treballs de crèdits inacabats. Disquets d'un i mig, carpetes, rebrecs, paperasses, avui del tot sense ordre, sense rumb, explorant. I demà, sense ànsies, buscar-se un les maneres, recapitular. llegir més