Potser sí que tantes ànsies de perfecció, d'immediatesa, acaben portant allà on no es voldria haver d'acabar arribant. Per què tanta tanta exigència, forçada perfecció, que acaba per girar-se en contra de l'anhel desitjat, i no, en canvi, actitud de diari perfeccionament com un trànsit, pas, cap a un avenir? S'esdevé, un succés, llavors d'estat inicial. Furor insòlit, revelat. Embriaguesa llampant. Un món nou, un nosaltres flamant. Força vital que supera els estrets marges del que anomenem sentit comú.
llegir més