Dilluns, 25.10.2010. 13:00 h

Si la nit del 28N el Parlament és ple d'autonomistes voldrà dir que ja ens està bé com estem

Com diuen en català, en Joan Carretero, president de Reagrupament, té més raó que un sant quan pronuncia aquesta sentència. Si realment a Catalunya existeixen 2 milions de ciutadans disposats a votar per la independència, si no ho fan, vol dir que ja els està bé l’actual status quo. Així de senzilla és la democràcia, la decisió final és en mans de la gent.

Actualment només hi ha 3 formacions que es presenten a les eleccions, amb possibilitats reals de treure representació, que es declarin unívocament independentistes: Reagrupament, Esquerra i Solidaritat. Un matís, l’ús de la paraula 'declarin' és molt important, ja que jo no jutjo si ho són o no, simplement si forma part del seu ideari. Personalment crec que una d’elles, tot i declarar-se’n, els seus fets la contradiuen. Si realment som tan independentistes, aquestes 3 formacions haurien d’arreplegar un bon grapat de vots, i per tant, el fet de la unitat independentista no deixaria de ser una anècdota ja que tots 3 podrien entrar al Parlament sense problemes i defensar els seus postulats.

Davant aquestes 3 opcions, jo em decanto per Reagrupament. Crec que és el millor instrument entre els actualment disponibles per obtenir les fites polítiques que em marco els propers 4 anys de legislatura.
Primer principi, declaració unilateral d’independència al Parlament. Aquest és el camí més fàcil per assolir la llibertat, a més a més d’haver estat avalat pel Tribunal Internacional de la Haia recentment. Això ens diferencia d’Esquerra, que segueix defensant la postura referendaria que s’ha demostrat impossible recentment.

Segon principi, la regeneració democràtica. Jo no vull un Estat amb la qualitat democràtica de les institucions actuals. Ens hem d’emmirallar en els models democràtics dels estats del nord d’Europa i aprofundir en la creació de mecanismes de control i gestió democràtica. Jo no em conformo amb el què tenim, perquè no és el model democràtic desitjat, l’elector ha de ser més proper al seu representant, tothom ha de poder saber on van els nostres recursos i, per exemple, saber quins estudis estem pagant o i el contingut d’aquests. Hem d’acabar amb el clientelisme i amb la multiplicació de càrrecs, hem de procurar que els millors professionals del món real dediquin uns anys de la seva vida professional a la política, tot lluitant contra la creació de professionals de la política, i també molts altres punts de millora.

Tercer principi, treball. D’aquesta crisi en sortirem treballant més i millor, no hi ha cap altre fórmula. Reagrupament vol defensar la creació de mecanismes per la millora de la productivitat, l’emprenedoria, la innovació. Reagrupament no creu en una societat flower power i de paper de cuixé, no creu en una societat on allò que es valori sigui el pelotazo, sinó que creu amb una societat treballadora que es guanya el pa a base de la seva suor i de la seva capacitat de treball.

No oblidem que els partits polítics són instruments al servei d’uns objectius. L’objectiu del partits no ha de ser la seva pròpia pervivència, ni el manteniment del seu servilisme i clientelisme. Sóc a Reagrupament perquè sembla no anhelar el poder pel poder, sinó que l’únic que cerca és posar una força a disposició d’uns objectius clars i senzills. L’exemple més clar d’aquest posicionament és el ferm compromís de treballar exclusivament des del Parlament, centre de la sobirania política nacional, i no des del Govern, centre del poder polític.

Reagrupament ho té clar, no s’ha d’entrar a cap Govern a no ser que proclami unilateralment la independència, i com que un cop assolida la independència el compromís es dissoldre’s com a partit, el resultat de facto és el de no governar cap autonomia de tercera.

El meu instrument ara per ara és Reagrupament, la gent amb el seu vot decidirà si també el vol compartir amb mi. Si l’instrument fracassa, els reagrupats no tenim cap problema, seguirem treballant normalment perquè som gent normal, i si s’escau cercarem altres instruments més efectius per assolir els nostres anhels de llibertat i democràcia.