Divendres, 21.5.2010. 05:00 h

No siguem hipòcrites

Al llarg de la nostra vida ens mostrem hipòcrites en múltiples situacions, i d'aquest principi bàsic ningú se'n lliura, i sinó, com deia la Bíblia, qui estigui net de culpa que llenci la primera pedra. Avui dia, d'aquestes hipocresies n'hi ha una que està molt de moda, i a més a més, amb l'afegit que la gent que la practica es vanta de purista. És aquella en què hom es posiciona com a apolític.

Aquesta actitud vital és fruit del descrèdit de la política, o això és el que tothom diu. Primer gran error: la política no es desacredita, el que es desacredita són els polítics que la fan, i en especial aquells amb majors responsabilitats. Si hom critica que un camí no està asfaltat, o que ha de pagar peatges, o que els seus fills no entren a l'escola que desitja, o que l'aigua és massa cara, o que el seu metge de capçalera és un incompetent, o que paga massa impostos, en tots aquests moments està fent política, perquè qui tracta la manera de resoldre aquests temes és la política.

Altra cosa és trobar polítics maldestres o corruptes, i en això els ciutadans que vivim en democràcia hem de lluitar-hi amb les nostres armes, la principal de les quals és el vot. Si ens desinhibim de la política i dels nostres deures com a ciutadans, estem creant una societat de poca qualitat, i d'aquesta poca qualitat en pagarem tots les conseqüències.

De la mateixa manera que no totes les persones són iguals, no tots el polítics són iguals. Hem de saber destriar el gra de la palla i mirar de triar sempre el millor gra per a nodrir la nostra societat. Per començar, som molts els que fem de la política una eina per millorar la societat en què vivim. Som molts els que deixem el nostre temps i els nostres diners lluitant per ideals democràtics sense lucrar-nos-hi gens, i encara més, sense cap intenció de cercar rèdits de futur més enllà de l'orgull personal d'haver fet una bona feina.

Som molts els que pensem en la política com un servei a la gent i no com una carrera professional, capaços de donar els nostres millors anys a la societat, per tornar després plàcidament a aquesta societat amb l'orgull d'haver contribuït a proporcionar una millor qualitat de vida als nostres conciutadans.

Si no vols ser una vegada més hipòcrita, no diguis mai més que ets apolític. Lluita per uns ideals de millora, lluita per triar el millor de la nostra societat, i si no confies en ningú, fes-t'ho mirar perquè de gent, i bona, n'hi ha tanta en la política com en la vida real. I si tant dolent és tot, pensa que sempre pots entrar i lluitar tu directament al camp polític, aportant el teu treball i el teu coneixement, la teva ètica i la teva estètica. O potser t'estimes més quedar-te impàvid, veient com altres fan de la teva vida un calvari abans que lluitar i aixecar-te per millorar la teva existència. Si tries la impavidesa, hauré de creure que a més a més d'hipòcrita ets un capsigrany.