Dimarts, 22 de maig de 2012 18:19 h logo rss

Xavier Castells


Dissabte, 31.7.2010. 05:00 h

M'agrada provocar

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 5 vots )
valorar_carregant carregant

Sempre m'ha agradat provocar. Ho podeu veure com una recerca de plaer personal, embolcallat en un desig d'empipar a la resta de la humanitat. Potser sí, però es ben lluny de les meves intencions. Per mi, la provocació va unida intrínsecament a la recerca del coneixement. Seguint una mica la filosofia aristotèlica que propugna que el coneixement és al nostre interior, la meva provocació intenta que sorgeixi el més profund de la reflexió entre la gent.

Si amb la provocació assoleixo que es fugi de judicis banals i simplistes, i s'entri dins d'un procés d'argumentació intensa, hauré arribat a la fita que m'he marcat des d'un principi. Aleshores, em sentiré feliç perquè d'aquest esforç jo he après molt a través de l'argumentació de l'interpel·lat, i probablement l'altre hagi també après de la meva argumentació i de la seva pròpia. La provocació també és defensar postulats indefensables, tot i no creure-hi, fent l'esforç de posar-se a la pell de la gent que els defensa. Fent això ajudo a que interpel·lat formuli una argumentació en contra d'aquests postulats més sòlida del que pot ser en un principi, i de retruc conèixer més profundament els meus valors.

Ara bé, si no assoleixo discussió a través de la provocació, ja que l'interpel·lat es tanca en uns postulats tant hermètics com els del "perquè sí", he fracassat amb el meu intent. A les meves entrades de blog miro de posar-hi sempre un xic de provocació, provocació a voltes en forma de metàfora. Cerco les reaccions de la gent. Vull aprendre de les reflexions de la gent, però me n'adono que alguns no saben veure la metàfora, la prenen com una realitat i adopten postures irascibles. Pobre gent d'esperit, incapaç de veure més enllà d'unes simples lletres, incapaç d'entrar en l'essència de la paraula. Aquests, tancats en postulats hermètics, incapaços de jutjar la realitat amb ulls de nen petit, aquests, són els que fan mal a la humanitat, perquè l'única veritat vertadera és la seva i la resta som uns leprosos a eliminar.

lectures 1720 lectures       comentaris Un comentari

publicitat

comentaris
comentari
1 - David
Barcelona
15 d'agost de 2010, 00.29 h

Quan provoques directament hi ha més comentaris que no pas quan dius que t'agrada fer-ho. És una obvietat, però algú ho havia de dir.

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
Xavier Castells logo rss Va néixer l'any 1972 a Montmeló i actualment viu a Vilanova del Vallès. Treballa a les oficines centrals del Deutsche Bank a Barcelona. Va ser regidor a l'Ajuntament de Montmeló des de l'any 2003 fins al 2009. Associat a Reagrupament des del primer dia de la creació de l'associació, l'abril del 2009; actualment és el coordinador comarcal de la formació al Vallès Oriental.


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

© AraVallès, 2009
some rights reserved