Dimecres, 21.7.2010. 05:00 h

La senyera és traïció

Gran dia aquest dissabte 10 de juliol. Un dia històric per recordar i narrar-lo als meus fills i néts, si n'arribo a tenir algun dia. Al matí, tercera assemblea de Reagrupament en un Palau de Congressos ple a vessar, amb més de 1.300 persones aplegades per la lluita de la llibertat. La candidatura transversal que proclami la independència camina inexorablement, ja sigui directament a través de Reagrupament o gràcies al fruit de coalicions o assemblees independentistes posteriors. Es va començar a forjar el matí del dissabte 10 de juliol.

A la tarda, orgia nacional: centenars de milers de persones defensant la nació catalana. Alguns, pocs, somniant encara una Espanya Federal; incrèduls i esperançats que més enllà de la Noguera Ribagorçana hi hagi algú que entengui la seva aposta per una Espanya respectuosa amb els pobles que ha subjugat, a través de les armes, al llarg de la història. Molts, la gran majoria, units per un crit de llibertat i esperança: "in, inde, independència!". Ni un mot per a l'Estatut. Aquesta paraula, més adequada per empreses que per anhels d'autogovern, no es va sentir, no la vaig sentir, ni un sol cop.

Barcelona, plena del color groc i de sang de les senyeres, acompanyades per estels de sang o blaus, era la capital d'un poble, de la meva nació. Tot observant aquest paisatge meravellós, m'atanso a les diferents col·lectivitats que s'organitzen per fer-se visibles dins d'aquest mar ciutadà. M'aturo a una d'elles. Què és allò? Un partit polític espanyolista a la manifestació? Qui profana aquest dia tant gloriós? És el PSOE de Catalunya. Allà, present sense vergonya, defensant no sabem què, dient que estimen allò que tantes vegades han traït. I tot el PSOE català lluint senyeres amb l'orgull d'un traïdor en camp enemic. És aleshores que de la meva gola surt una consigna que em marcarà d'ara endavant i fins assolir la llibertat plena: "Els de les senyeres són uns traïdors".

S'ha acabat senyors, a partir d'ara qui llueixi la senyera serà un traïdor, perquè ara és hora de mullar-se: o llibertat o esclavitud, i la llibertat té un símbol estelat. Pots estimar algú o alguna cosa, com jo puc estimar la senyera, però quan aquest algú no és lliure per ser ell mateix i no et correspon amb amor, l'has d'abandonar, te n'has de separar, perquè sinó et seguirà fent molt de mal.

Però no és un adéu, sinó un a reveure, ja que si s'adona del seu error i corregeix els seus defectes, tornaré amb ella, tornaré a estimar-la com vaig estimar-la el primer dia en què me'n vaig enamorar. Senyera meva, t'estimo, però m'he d'allunyar de tu, tot esperant un dia poder-te retrobar.