Dissabte, 19.6.2010. 05:00 h

carregant
Si hi ha una qualitat dels catalans ben coneguda arreu és el seny, i des de les
Espanyes no paren de recordar-nos-la. No deu ser que els interessa que siguem bons jans? És la típica actitud psicològica de reforçar les qualitats que t'interessen d'algú, en aquest cas dels teus vassalls catalans, a través d'aplaudir les actituds de seny i castigar altres actituds menys rendibles pels teus interessos. En tenim milers d'exemples en els fets dels partits polítics catalans.
Ara bé, en la tradició catalana el seny va acompanyat de la rauxa, i aquesta qualitat sembla que molts catalans l'hagin oblidada. La rauxa no vol dir llençar-se als camps amb el fusell a la mà per matar l'enemic. La rauxa és mantenir una actitud ferma en la defensa dels teus ideals, de la teva nació. La rauxa és incompatible amb el peix al cove o la pluja fina, que només un seny tancat en si mateix pot defensar.
La rauxa és compatible amb la valentia de ser el que hom vol ser com a poble, sense posar-hi fronteres de cap mena, ni legals ni constitucionals. Les lleis i les constitucions canvien constantment, i normalment no és el seny el que les fa canviar, sinó la rauxa que de tots nosaltres surt per resoldre les injustícies. El seny sense rauxa és covardia i traïció.
El seny fa que no fem res per deslligar-nos d'aquesta Espanya que va bombardejar Granollers i altres poblacions de la nostra comarca durant la Guerra Civil, matant els nostres familiars que simplement anaven a mercat a comprar. No oblidem que aquesta Espanya sanguinària, que no té seny i tot és rauxa descontrolada, segueix ben viva i es troba a parlaments, tribunals i la resta d'institucions.
No ens deixem prendre més el pèl, els catalans també tenim rauxa, una rauxa controlada per un seny humanista. Trenquem doncs les cadenes de l'avi Siset, estirem tots i l'estaca caurà, i a la fi ens en podrem alliberar.