http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/ Sun, 26 Sep 2010 13:28:00 +0200 ca http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1201/facultats-en-graus http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1201/facultats-en-graus Sun, 26 Sep 2010 13:28:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1201/facultats-en-graus
Les perspectives no auguren temps fàcils, tot i que semblava, un lustre o dècada enllà, que l’horitzó estaria prou ben encarat. “És que la gent es pensava que l’eufòria no tindria final?” Però res del que sembla normal està exempt de tenir una (il) lògica de pensament que ho justifiqui. “S’ha debilitat la ideologia que propugna a tota costa i peti el que peti l’augment del benefici privat i del creixement econòmic?”, es qüestiona. Tot plegat fa que es plantegi les conseqüències de les projeccions d’il•lusions en la vida, tant necessàries com perilloses, o meravelloses, ja sigui en forma de cementiris vitals o inesperades pedres filosofals.

Que la capacitat adquisitiva del poble ha minvat, que els intents de des-regulació de les relacions laborals impliquen un retrocés important, que la plusvàlua continua ben viva, que la corrupció i l’especulació afloren sense reserves, descaradament. “El deteriorament del sistema és greu”, els desperfectes interns són d’una dimensió massa bèstia per continuar creient que això s’arreglarà aviat La sensació a la facultat és de desànim, de cansament, d’aixecada de camisa, de veure-li la manca de sentit. D’estafa general. Que les dimensions del problema són considerables, que economies europees estan intervingudes, que el crèdit internacional el congelaren, que la banca i els especuladors financers de torn resulta que reben injecció de diner públic per pagar-se els deutes internacionals i a sobre poder millorar els seus comptes a través de la compra de deute públic emès per l’estat. Tot pel poble però sense el poble. Castes, burocràcies, tot molt kafkià.

L’Enric és un xicot que fins ara havia anat avançant per la vida creient amb la responsabilitat i disciplina del seu treball i la confiança en les seves possibilitats. Però ara ja no saps com enfocar-s’hi. Brúixola, calma, enginy, perspectiva. Enric, renovar-se o morir.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1193/en-una-butaca http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1193/en-una-butaca Wed, 25 Aug 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1193/en-una-butaca
Pensa en totes aquestes coses quan contempla l’horitzó, mar enllà, i anhela una orxata ben fresca. Diu que ara torna ( “però on vas?!”), que necessita estirar una mica les cames. Es va fixant en tot el que li va passant pel costat, que si uns joves amb samarretes de l’Hamburg, que si unes adolescents pits enlaire com si res pel passeig. Li crida l’atenció la gran quantitat de tatuatges que ha vist en un recorregut tan curt.

S’endinsa ràpidament a la llibreria-quiosc. L’aire condicionat l’assossega, li serà més suportable buscar quelcom per llegir. I sobre què llegir, això sí que ho té clar: un diari esportiu. Vol estar al dia sobre com es perfila la plantilla, qui arribarà, si hi haurà algú descartat o un fitxatge de darrera hora. Sempre li ha agradat això d’estar pendent de les pretemporades. De fet, canvien els formats però l'essència dels estius és la mateixa.

Ell, que sempre havia pensat que el jugador suec triomfaria, contemplava com la figura del davanter estàtic, alt, tècnic però mancat d’arrancada, no s’ajustava a les necessitats de mobilitat constants que implica l’avantguarda del futbol modern. El pla número u en atac és el moviment constant, que generi incessantment el que fa més mal a les defenses rivals: el caràcter imprevist, imprevisible, la gènesi d’un bon remat.

Ja fa molts anys que segueix les competicions de categories inferiors, sobretot les de segona i tercera divisió. L’Europa de Gràcia sempre ha estat entre els seus equips predilectes -l’avi Manel, de fet, en va ser soci durant quaranta anys- i sembla que d’uns anys ençà la dinàmica del club genera il·lusió. El Palamós FC és un altre equip al qual mostra simpatia, fundat el 1898: caràcter pioner. Se li acaba d’ocórrer. Demà anirà al Municipal, tanta rutina l’està mig matant. El que no pot ser és que aguanti sempre i res del que li ve de gust pugui esdevindre real. Les coses clares: n’està fins al capdamunt i demà toca futbol de tercera, pesi a la dona, pesi a la sogra o a la cunyada de torn. Fins aquí podríem arribar. I tant Joaquim, endavant. Demà, tots quatre cap a Palamós. “Alcem enlaire nostres banderes, que al vent bateguin nostres colors”.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1186/loncle-mateu http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1186/loncle-mateu Fri, 23 Jul 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1186/loncle-mateu
I tant, prou que ho sabia en Josep Maria, que tot això va implicar un malestar familiar que no volguessis saber-lo, que deia. Allò trencà amb un seguit de rígides convencions que marcaren un abans i un després. Poc faltà perquè impliqués, fins i tot, l'adveniment d'un nou calendari.

Per entendre'ns, m'explicava en Josep Maria, l'oncle Mateu, després de la vida en parella, es transformà, s'individualitzà en excés -segons ell, esclar-, com si per pur instint de supervivència es donés a si mateix un embat de vitalitat per vèncer les pors, que tot suposadament havia anat sacrificant. No se sap què fou d'ell per un parell d'anys. Probablement, havent estat portant una vida que no era la que havia anhelat, decidí tirar pel dret. La realitat conjugal no s'havia ajustat a les seves expectatives. Però per especular que no quedi. Qui ho pot saber, tot això, a dia d’avui? Del que no hi ha dubte és que li sortí una mena de jo rebel que li feu qüestionar i reflexionar sobre els possibles camins que podria prendre la seva vida.

Sembla ser que mai perdé els seus tributs d'home amb plasticitat empàtica vers els demés, tot i que la desaparició encara pesa en l'entorn com una llosa. També era prou conegut el seu autodidactisme; d'aquí aquell ampli horitzó de mires, aquell esperit obert que un bon dia es cansà dels ritualismes, de les repeticions, de tots els autentificadors del present i dels guardians del passat.

Mai sabies quan podria aparèixer. La darrera vegada fou l'estiu passat. Es veu que arribà amb molta garnatxa empordanesa. Durant el transcurs de la vetllada, es mostrà entusiasmat amb una peça musical anomenada La jolie sardane de Jean Ferret, una recopil·lació anomenada Gipsy Jazz School-Django's Legacy. L'oncle Mateu. Moviments errants. Meitat raciocini, meitat impulsivitat.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1175/un-en-plural http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1175/un-en-plural Thu, 24 Jun 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1175/un-en-plural
Fatalitat, tedi i avorriment. De sobte, tots tres veient-se acorralats, minimitzats: una nova força que origina la mútua creativitat. Ni agre ni amargant. Per Alberoni l'amor és maduresa creativa. Inici de vida nova. Calendari: any zero. Ara, quan ja ens projectem. Punt de sortida, ponts i coronaments. Discontinuïtats, enceses de flama i l'art de recomençar el que està sent creat. Que al teu costat un mirarà el camí intentant vèncer pors, incerteses, els llindar de la mort. N'hi ha que per rebels no són vençuts per la rutina, la desídia, les ganes de perdre, la mala quotidianitat. Seducció contínua, el voler-te agradar, fer-nos créixer, que avui és demà.

Mirada còmplice a qui estimes amb ulls de trapella com si de fet fossin cada dia els d'un desconegut per festejar-te, a ser possible, cada dia, una mica més. La responsabilitat de cada un: el perfeccionament continu vers mi per a tu. Que les voluntats es fecundin, que les intel.ligències interactuïn, que les capacitats es complementin. Prudentment. Pacientment. Ardorosament. Amb les antenes preparades, que així ens alimentin els sentits.

Que no haguem de carregar, ni arrossegar, el pes prescindible de les necessitats que alguns en nom del sistema voldrien infinititzar. Haver après a saber renunciar, limitar el Napoleó de rastre, petjada de ratolí. Alberoni ens parla llavors del secret de la ductilitat. Modificar-nos quan calgui, adaptar-nos mútuament, exercicis de plasticitat. Si vols que carburi, la inventiva, la flexibilitat, ja que si vols que visqui, us en caldrà un xic cada dia, per vorejar, arribar un pèl més enllà. Que s'esdevé difunt quan es torna jeràrquic, piramidal, quan un es pensa o es torna o prèn per descomptat que val més en or que l'altre, el suposant ésser estimat. Un calçasses, llavors, en procés de ser originat.

Que durarà, s'estendrà, arrelarà o volarà ben alt si pensem en triangles, tercets: la fórmula de l'1+1 són 3. Que som tu, jo i nosaltres. Que si acceptes el repte, llavors serà un colze a colze, per la mútua vocació. Així doncs, la fe en la unió, la nostra missió. Un estat naixent que aprèn a conjugar-se en plural. Superació d'anacrònics manuals, tant sols, però, una possibilitat entre iguals. Que tu no ets una o un rol i prou. Mestres, alumnes, còmplices i infants. Estrelles, fanals, cuidadors, tendreses i consciències morals. Secretaris, majordoms, lascives luxúries d'aliats, correspostos galants, curiositats, amistançada, arts, habilitats manuals. Admirats amb aquells ulls d'estrany. De geishas, tenebres, aurores i amants.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1161/apunts-del-passat http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1161/apunts-del-passat Tue, 25 May 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1161/apunts-del-passat déja vu totalment arbitrari, per inesperat. Submergir-se en la lectura d'aquelles notes d'aquell professor d'aquell llunyà i calorós segon quadrimestre de 2002, escoltat i transcrit des de l'última fila.

Com deia el professor Josep en data de maig de 2002, "hi ha pensadors que (ens) generen inquietud, sobretot sovint inclús després de la seva mort; es tracta d'un filòsof cabdal en l'àmbit del pensament crític contemporani (...) Guy Debord formulà una crítica total a les bases del sistema capitalista i a la incessant innovació tecnològica, de què implicava per ell, del concepte diner, de la noció mercaderia, de la concepció del treball, de l'Estat, del temps, del que limitaria les possibilitats de la vida quotidiana (...) Un filòsof que fou jutjat com a inacceptable, a vegades sembla que tot el que girà al seu voltant tingui més relació amb el ministeri d'Interior i la policia que no pas amb la filosofia i la difusió del lliure pensament (...) Elaboració de teories, el Situacionisme, els Provos d'Amsterdam, conceptes que esdevenen claus: formés d'ocultació, banalitzacions, societat de l'espectacle. Un ja no sap què pensar, si es tracta de quelcom totalment lúcid i quasi bé profètic o d'una important desraó (...) citant a Shakespeare -He thinks too much; such men are dangerous. Mencions a la sociologia nord-americana de la publicitat".

Un breu incís. Al lateral superior del full amb els apunts observo dibuixos, grafies sense sentit, moments de dispersió. Desig, imaginacions eròtiques, distraccions, escrit el teu nom, anhelant arribar a casa i trucar-te, veure’t, quedar, besar-te. Etcèteres.

"Els dubtes ens entren quan pensem si de fet no serà un mer reduccionisme que tractaria bàsicament dels efectes dels grans mitjans de comunicació de masses (...) Però, podem generalitzar-ho tant esquemàticament i quedar-nos tant tranquils? Què canvia o reforça l'aparició d'internet? (...) Segons el que es deduiria del pensament de Debord, l'aparent triomf de la versió occidental de la gestió de la societat, anàlisi de les subversions refractàries al poder establert (...) L'espectacle, la forma més desenvolupada de la societat basada en la producció incessant de mercaderies, l'anomenat fetitxisme de la mercaderia (...) Les qüestions que es debaten i reflexionen giren entorn a si l'economia acaba per sotmetre les nostres vides, a la contemplació passiva d'imatges com un present perpetuat, els resums que ens simplificarien el món, la vida (...) Inicis de la virtualitat; estaríem parlant de la substitució de la realitat per la seva còpia i/o imatge, falsificada (...) Una contemplació, una no interacció, un hipotètic domini d'un present d'imatges successives i eternitzades constantment (...) Uns altres estils de vida? Una altra vida quotidiana?" Josep cita textualment a Debord: "El que canvia la nostra manera d'observar els carrers és més important que el que canvia la nostra manera d'observar la pintura".

Sensacions que el temps passa, que tot és fugaç. Un viatge inesperat als apunts d'un molt bon professor del passat. Em ve al cap Laporta: que no nos embauquen. La curiositat la mateixa. Les incerteses es mantenen intactes. Haurem de sortir i gaudir d'un passeig. Que l'estiu ja ha arribat.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1146/al-tren-un-mati http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1146/al-tren-un-mati Fri, 30 Apr 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1146/al-tren-un-mati
Dirigir-se cap a l'estació de trens, avui en horari excepcional. Queden lluny ja els temps on s'aixecava ben d’hora al matí per anar a la universitat. Aleshores, després del primer curs, desistí dels matins, tot adonant-se que estava més fresc i actiu mentalment assistint-hi de tardes. Un cop dins el tren, un canvi evident de primeres: pujant a Cardedeu llavors un encara trobava seient, molt poques vegades li tocava haver d'anar dret tot el trajecte. A Granollers el vagó ja està a rebentar. Fulleja el diari que avui ha decidit comprar sobretot gràcies al suplement de cultura que hi venia adjunt. Entrevista a Antonio Tabucchi i reportatge psiconàutic sobre William S. Burroughs. Està clar, doncs, quin jornal havia de ser triat.

A mesura que s'endinsa en la lectura del diari un article en columna a la secció d'economia li acapara l'atenció: reflexions sobre el capitalisme, sobre els estudis de mercat en un context de crisi com diuen que és l'actual. El conglomerat de sistemes de relacions que són les empreses, especulacions sobre què manté la gent motivada als negocis, a les seves tasques laborals. La importància, destaca la columnista, de poder oferir un valor afegit en el servei que s'està oferint. Ho raona explicant que la relació amb el client és la que genera valor. Llavors, la bona relació entre els assalariats és la que generaria més productivitat. Hi dóna voltes una estona, tot just quan el tren s'atura a l'estació de la Llagosta.

Rellegint novament l'article hi observa idees i conceptes que en la primera lectura se li havien passat de llarg: l'omnipresència de la cultura de l'eficàcia, els comptes de resultats, l'afecció a l’empresa, els tipus de subcontractes, la precarietat laboral, i uns dilemes: si a més benestar material, més comoditats, a més avenços, llavors, més fallen les psiques, els caps? I ell que es pregunta cap a on mirar.

Suplement de cultura, William S. Burroughs: psiconauta, aquell qui utilitza les drogues per explorar la seva pròpia psique, intentant comprendre'n el seu sentit, una recerca individual i intent d'assolir noves experiències internes, existencials, allunyades de les del tipus religiós i de les lúdico-socials tant a l'ús. Burroughs, referent i inspiració de la generació beat. Tànger, les armes de foc, l'homosexualitat, Drugstore cowboys, i el llenguatge, un virus, paràsit que ja s'ha instal·lat. Misteris sobre els gats. L'article analitza la passió de Burroughs per aquests felins. Els hi reconeix el talent de ser els seus guies psíquics, els hi mostra un devotisme absolut, definint-se inclús home-gat. El llibre? The cat inside, traduït al castellà com a Gato encerrado. L'antic Egipte, fantasies i viatges onírics. Temperaments independents, ànsies exploradores. Ulls que es contemplen en la soledat.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1124/biblioteques-instants http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1124/biblioteques-instants Thu, 25 Mar 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1124/biblioteques-instants
Retrospectives, entrevistes, grups de discussió o treballs de camp. El teatre als ateneus dels anys vint. Felip Cortiella. Indicis escassos, ben desconegut. Pensar alternatives, la recomanació d'en Lluís: baixar a Barcelona, Passeig de Sant Joan. L'Ateneu Enciclopèdic. Objectiu aparentment trobat.

L'esport, la metàfora de l'iceberg. Premses, règims polítics, centralismes i trajectòries que conformen entitats. L'Osasuna, el Cerro Porteño, els Hotspurs o els Newell's Old Boys. En clau blaugrana, per on començar. Joan Gamper, revista Los deportes, peculiaritats del concepte: la no competitivitat. Un anunci, es busquen membres, una il·lusió: gestar el Futbol Club. Suïssa, Helvètia, cantonalismes, Basilea, Ginebra o Zurich. La copa Llatina o el bloc de l'oest. Exiliats hungaresos, i el bloc de l'acer. H.H., Luis Suárez o el cas Alfredo Di Stéfano. El carrer Indústria, Les Corts, els culés i els anys de dissort. La derrota a Berna, la final dels darrers maleficis: els pals mai més quadrats. Copes de Fires, Miguel Ángel Bustillo, De Felipe, jocs bruts i la impunitat: genoll destrossat, ja de per vida, pel futbol, inutilitzat.

Còmic belga, Georges Rémi, en Tintín. Dels sòviets, el Congo o els inques, Rascar Capac o Huascar. El Milú, el Maharahà de Rawhapurtalàh. Loch Lomond, el whisky, un nom: el capità. L'enemic Rastapopoulos, el mar Negre, ferris de luxe, marquès de Gorgonzola. De milions i tristesa un home: Laszlo Carreidas. Bordúria, Sildàvia, en Silvestre i el marrec d'Abdallah. El general Alcàzar, l'or negre, l'opi i el tràfec d'esclaus. Bianca Castafiore, l'Scala de Milà. Oliveira da Figueira. En Néstor i els paparazzis, el Tempo di Roma i Paris Flash.

Premsa, revistes, noticiaris i jornals desfasats. Notícies hel.lèniques, el moment grec actual. Papandreu, Alemanya, França, economistes i disbarats. 1973, el Politèctic d'Atenes, assalts, morts, la dictadura militar. 2008, corrupcions a mansalva. Nepotisme, monopolis, impunitats. Heroïnòmans, xeringues, i un nen sol que ven roses pels carrers d'Omonia deambulant. Exarchia, gossos sense amo, dels centres de poder allunyats. Rebetiko, tabernes, donzelles guarnides amb càlids rosats.

Tardes sense rellotges, aparells d'àudio i sofà. Evolucions sonores, realitats d'aparença distant. Nomadismes, fotògrafs, dissenys i antics LPs. Explicacions d'avatars artístics que perfilen hipòtesis de caire bastard. Rock, raï, blues, giròvags, cantes jondos, Nusrat Fateh Ali Khan. Wilson Picket, Jeff Buckley i Albert Pla. Quadrophenia, Revolver, Beggar’s Banquet o Highway 61. Aixecar-se ràpid, treure's els auriculars. En silenci, que tanquen, que ja s'ha fet tard.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1106/oficis-de-matinada http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1106/oficis-de-matinada Fri, 26 Feb 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1106/oficis-de-matinada
Les seves nits són els dies de la majoria. Llevar-se quan ja queda ben poc perquè acabi enfosquint i anar a dormir quan tot just comença a clarejar. Si les hores de tarda li ho permeten, relaxar-se, uns estiraments, una mica de ioga, els exercicis respiratoris que tant li convenen. Contemplar l'horitzó. L'esforç per tenir una disciplina mínima per fer descansar el cos i la ment, uns minuts, no fos cas que la constant sensació de ressaca crònica provocada pel treballar a les nits anés a més i li esgarrés el dia, com tantes altres vegades abans. Amb aquests horaris cal controlar els detalls, comparar variants quotidianes, l'experiència dels anys cotitzats. Projectar un millor dia, malgrat el poc temps disponible per gaudir de la claror del sol.

Les onze de la nit. El polígon voreja els límits amb el Vallès Occidental. D'estrelles, al cel, ben poques, certament. Al fons, el relleu de la serralada que separa el sud del Maresme amb la part fronterera del Vallès Oriental. Paradoxes, contrapunts que el satisfan: polígons, soledat, carenes, llums, el proper més enllà. Apreciar el moment present. L'encant de certes foscors.

El treballar nocturn li permet més temps per divagar-se sanament, prenent perspectiva de tot l'entramat, doncs el ritmes van lents. Escalfor, despatx, màquina de cafès. Avui carmanyola amb roti, variant del Surinam, un iogurt. Alguna cigarreta de matinada. Immensa nau industrial, termes logístics. Transportistes de matinades. Carregar el gènere i marxar. Calmat sentiment de distància, de reflexió. Impera el silenci. A les hores en punt sortir a fora. Rutines bàsiques del rigor laboral. Control, revisió que tot es mantingui com cal, que les mercaderies continuïn en ordre, que res alteri el repòs dels tràilers aparcats per sortir a primera hora qui sap on. Avís amb el walkie. Cap novetat. Canvi.

Se sent feliç amb les tasques simples que duu a terme, i més després d'aquells dos mesos de tardor on l'absència de feina li feia preveure el pitjor dels escenaris possibles. Quan s'ha estat tant al límit, quasi enfangat fins dalt, es diu, llavors l'alleugeriment, a un, l'allibera. Gaudeix de l'ofici que per ara té la sort de tenir, mentre apura una cigarreta rellegint uns passatges d'una biografia de H.D.Thoreau que li acompanya les nits. Les qüestions que tracten del poder estar present en l'ara. La sensació de monotonia com un parany que ens juga la ment. Les 05:40 en punt del matí. S'aixeca, és l'hora de l'últim cafè. Els informes al Word. La jornada toca la seva fi. La nit per avui ja ha acabat.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1081/nits-de-sons http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1081/nits-de-sons Sat, 23 Jan 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1081/nits-de-sons
Em comentes que ja fa uns mesos que vius solter, que els inicis foren durs, que coincidiren amb la canícula d'estiu i que no va tenir pietat, que tocares fons. Que menjares merda. Que progressivament aixecares el vol, que persistires, que aprengueres de la derrota. Que aquí estem, de nou, revivint bons moments per inspirar els camins que inevitablement sorgiran.

La banda prové de Berkeley, Califòrnia. Ja els has vist dues vegades anteriorment. Me n'has parlat tant que a la tercera, per fi, la vençuda serà. Quan comences ets un no parar. Em parles de la confluència de la distorsió elèctrica amb uns textos colpidors. Una posada en escena sense complicacions, van al gra, dius, com si fos futbol del directe, cara a barraca, llançant-se de cap, en planxa, com al nord, el d'abans. Que a nivell de sensacions em disposi mentalment a favor dels sons que ens dispararan, per tal de gaudir amb el viatge que se'ns apareixerà, talment, al davant. Si la vetllada és noble, reflexiones, poc importa com acabi per transcórrer. Comentes que l'essència resideix en l'espontaneïtat que es crearà, compartida entre el públic i els intèrprets, que l'expressió clau de la música i el cos humà és el ball, el pols humà. Encara balla la gent als concerts?

Entrem, això s'omplirà a darrera hora, el caliu arribarà a foc lent. Demanes una altra ronda. Vas fort avui tu. L'indret s'enfosqueix de mica en mica, es fa més difícil calibrar quants en som, ja falta poc, les sensacions ens indiquen que això farà patxoca. Quasi a fosques, indicis d'inici, primeres cridòries, xiulets, aplaudiments. El tret de sortida, un conjur vehement. Les primeres notes, els primers acords, el compte enrere. Fugaçment ella t'apareix per la ment, que si aquella vegada, aquell tast. Ara no res. Les portes obertes, que avui tot pot passar. Introduccions, nus, desenllaç. I és tot quan arriba que a vegades conflueix. "Spinning above while burning inside further you go the deeper you dive..." Sortiu i gaudiu, Hendrik Johannes Cruyff dixit. Llums, espirals, lletres. Electricitat.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1064/uns-dies-de-treva http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1064/uns-dies-de-treva Fri, 25 Dec 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1064/uns-dies-de-treva
Abuses del tabac i el cafè, ja de bon matí. I llavors vénen aquestes queixes, aquests malestars, l'estic marejat, els gasos crònics i coses d'aquestes, les quals ja m'he habituat a sentir. Això sí, tu fumant com si fossis una aspiradora, amb neguit; l'èmfasi del xuclador. Sona el mòbil particular, obres novament el portàtil, cal revisar el correu no fos que algun proveïdor donés senyals de vida i a tu, perdut qui sap on, se't passés per alt. Aparques de mala manera. Els clàxons ja són aquí. Et truca l'encarregada, hi ha hagut canvi de plans i ara et toca anar fins a Reus, tu que estaves dirigint-te a Manresa. Canvies el rumb.

Mai has gaudit amb les emissores aquestes de ràdio que disparen anuncis cridaires, però tu a la teva, empassant-te'ls perquè sí. Fórmules radiofòniques que es repeteixen fins la sacietat, la teva manera de sentir-te partícip de tot l'entramat que tant tedi dius que et provoca. Però la qüestió seria saber per què ets reincident. Degenerant dubtes. La sogra t'ha trucat. La loteria, els canelons o el rostit. Els regals pels nens. T'agrada que visqui les festes amb aquest esperit, malgrat que de vegades t'atabali més del que tu voldries. Benvingut contrapunt en una jornada penosa. I mira que el dia és llarg.

A Reus hi arribes una hora més tard del previst. La boira, un accident, cues. Sona Purple Rain i l'espera se't fa un pèl més suportable. El so fa que la teva ment viatgi a d'altres indrets. Són efectes momentanis. No tot és tediós. Optes per parar a una àrea de servei. Comença a diluviar. Et demanes un cafè sol, a la taula algú ha deixat un periòdic esportiu. Titulars amb lletra majúscula. Mentre fulleges la crònica d'una roda de premsa et sorprens al llegir "persistir, persistir, persistir". El fum de tabac et provoca un atac de tos. Aquesta bronquitis és ja una realitat.

Acabada la reunió a Reus, camí de retorn cap a Lliçà. Hauràs de revisar els pressupostos, que encara no han estat confirmats del tot. Les comandes et porten de bòlit, les deixaràs per demà. Calcules que cinc o sis trucades queden pendents. T'esperen la dona i els petits. El dèficit energètic, avui, el tens clar. Et planteges per què tanta imminència, per a qui. Fins quan. Voldries anar més pausat en el teu dia a dia però ja tens el ritme de la tecnologia que t'envolta activat, incrustat en el teu propi ser. Ara recordes que anys enrere, sense el mòbil, els teus ritmes eren uns altres. La ment no t'anava tant esverada, caminaves més lentament el teu pas.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1037/aquells-temps-llavors http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1037/aquells-temps-llavors Mon, 23 Nov 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1037/aquells-temps-llavors
El caminar era lleuger, res ho aturava. La llibertat d'uns dimarts al matí. El sol radiant, els matins transparents, diàfans. La caminada seguia, encarrilant la carretera vers el nord. Justament llavors un dia em parlares d'un familiar que tenia per costum passejar. Home d'esperit contemplatiu. De tot el que aprengueres al seu costat. Ja no hi era. Descansi en pau. H.G.J. (1940-2001). El Passeig, les fulles caigudes dels plataners. Excelsa catifa que embellia el nostre avançar. El pont de la riera, les velles ofrenes als peixos de records infantils. Successives etapes que arribaren. Que foren. Que ja no hi són. Coincidències. La innocència. El parvulari. Punt i final.

La riera sempre pausada continuant el seu curs d'afluent. La vegetació, el marge, amb el seu punt indòmit, salvatge. Gaudint-ne el contrast. Entràvem al parc. Gossos jugant a l'esplanada, empastifant-se amb el fang. Els arbres, el groc de tardor. Un banc, un racó i jocs de mans. Silencis còmplices. Exploracions. L'assossec. I els teus ulls brillants. Arribava el capvespre. Tot just tornàvem d'estudi i bicicleta amunt altre cop. Ja enfosquia, un peregrinar. La pujada, el darrer esforç abans.

Les mantes, el locutor de ràdio de fons. Porticons. Entrar-los. Mobiliari antic, amb història, amb passat. El taller donava un aire rústic a les cites que ens permetíem llavors. Utensilis, eines, ràdios, sofàs. La llibertat dels sons en la nit. Don Byas, melodies que encenien els teus anhels de subtilitat, un efecte instantani: runrunejar les carícies al ritme del jazz. En aquells temps llavors. Tonalitats liles, vermelles, que combinaven amb la puresa del blanc. Més tard la matinada, l'hora d'anar baixant. La darrera abraçada. L'adéu xiuxiuejat.

Baixar l'avinguda esquerdada pels pins. Bicicleta, vent, entorn glaçat. Fredorada, soledat. Brogit al baixar. I algú que matinava per anar a treballar. La lluna il·luminant les últimes hores. Arribar a casa, la fleca, olor a pa. Repics de campana. Avançar-nos llavors a un nou despertar.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1019/en-un-raco-de-lap-7 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1019/en-un-raco-de-lap-7 Wed, 28 Oct 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-dante/blog/1019/en-un-raco-de-lap-7
Comercials que cerquen hotel, parelles de jubilats que creuaran la península. Joves fent autostop. Perdre's on sigui. Parelles, moltes parelles. Una família que descansa, estirada al terra, sense mantes, sense res. Un home que mira a la Meca, unes dones que van a Tarragona, una celebració jueva. Entra un polític. És de Perpinyà. Un francès que pregunta per Ferrer i Guàrdia. Fill d'exiliats. Una conferència al consistori. Uns professors mexicans d'una universitat xilena que van a Madrid a conferenciar sobre les profunditats marines del Pacífic. O això crec haver entès. Un enginyer danès que vol veure el Camp Nou. Menciona Zlatan, i també Simonsen.

Un divorciat que t'explica la vida. Que si el Transiberià, inabarcable línia fèrria, que si no sé quantes ex dones i no sé quants fills.Tot amanit amb molta conya i accent andalús. Malagueny. Fart de riure. Dormirà a Montmeló. Càmpings, rutes, fires, polígons, concerts, exposicions, trobades mèdiques. Cases rurals. Autobusos amb seguidors de l'Usap, colles castelleres, grups de jubilats a dojo. Escolars d'excursió. Infants, adolescents. Camions, molts camions. Avaries, robatoris. Uns que es perden buscant Lloret.

Han robat a una parella d'avis suïssos. Documents, targetes de crèdit, calés. I un medicament pel cor de l'home. Això pot complicar-se. Truquem als Mossos de Granollers. Consultem a la farmàcia. Quin nom té aquí el medicament? Sembla que té remei. Però estan molt alterats. La dona plora. Entre tots fem el que podem. Mica en mica tot torna al seu lloc. Merda d'inici de vacances que tenen alguns.

Comença a pondre's el sol. La tarda és freda. L'indret és de pas. Un camioner pregunta per dutxar-se. Fa dies que no ho fa. Es nota d'una hora lluny. Poc que li importa.  Aparca un cotxe. La música a volum alt. Això pinta diferent, no ho havíem vist encara. Sona a tango. Baixen tots dos. S'abracen, comencen a ballar... s'exhibeixen, en saben, això és esplèndid. Un ball en plena autopista. El ritme no para. Perduts en un racó de l'AP-7 que creua el Vallès Oriental. Sabran on estan? Inspiració. Apareixes. Per fi.
]]>