http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/ Fri, 26 Nov 2010 17:00:00 +0100 ca http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1236/part2-esquerra-o-reagrupament http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1236/part2-esquerra-o-reagrupament Fri, 26 Nov 2010 17:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1236/part2-esquerra-o-reagrupament Per què no votar Esquerra?

Perquè es diu independentista, però el seu eix principal és el progressisme, tal com ha demostrat aquest darrers anys, on fins i tot del nom del partit han desaparegut les paraules Republicana i Catalunya.

Perquè menteix quan promet un referèndum, ja que és impossible de realitzar-lo sota el marc legal espanyol actual, tal com han recordat els partits espanyols majoritaris i el Tribunal Constitucional. Encara que es trenqui la legalitat per convocar-lo, poden enviar a les forces de seguretat perquè no se celebri, o declarar que és il·legal promovent als partidaris del NO a no anar-hi, amb la qual cosa queda desacreditat internacionalment (participació inferior al 50%).

Perquè com que incideix bàsicament en l’eix progressista, pactarà novament, si pot, amb el PSOE català per a reeditar el tripartit.

Perquè és un partit que ha preconitzat les mans netes, però ha fet ben poc per crear instruments de control reals i efectius. Ha pagat a amics informes que no serveixen per res, ha col·locat a familiars i amics a diversos llocs de l’Administració, i ha portat a terme altres polítiques que embruten l’esperit democràtic.

Perquè ha acceptat un model de finançament per la Generalitat que no ens aporta res, tal com s’està demostrant avui dia. Tenim un model que escanya les finances de la Generalitat, fins al punt d’haver de treure uns bons a un preu desorbitat que haurem de pagar entre tots els catalans. Tenim un model que segueix produint un dèficit fiscal de 60 milions d’€ cada dia, portant el país a la ruïna.

Per què votar Reagrupament?

Perquè és un partit independentista transversal per sobre de tot.

Perquè diu clarament que la salvació del nostre país passa pel trencament de la legalitat espanyola a través de la declaració unilateral de la independència, procés avalat pel Tribunal Internacional de la Haia. Les eleccions al Parlament tenen la plena garantia d’un procés que pot ésser reconegut internacionalment.

Perquè no pactarà amb ningú i menys amb partits espanyolistes que volen destruir la nostra nació com el PP i el PSOE català.

Perquè defensa la regeneració democràtica a través de la creació de lleis com l’electoral (elecció directa del diputat), la de transparència (de les despeses i gestió del Govern), la d’incompatibilitats o la de limitació de mandats.

Perquè si no obté 68 diputats per proclamar la independència promet no entrar a cap govern autonomista, sinó condicionar exclusivament la política del Govern a través del control parlamentari. Rebutja qualsevol Estatut o pressupost que cedeixi davant de l’actual espoli de 22.000 milions d’euros anuals.

Reflexió

Esquerra ens ha decebut a moltíssims catalans portant al Govern de la Generalitat el partit que va escapçar les aspiracions nacionals del país a través de l’Estatutet vigent. Ha portat a la presidència l’ex-ministre espanyol Montilla, un senyor Molt Honorable que l’endemà de l'ambiciosa proposta d’Estatut aprovada pel Parlament de Catalunya ja demanava retallar-lo profundament.

Esquerra podria haver estat el pal de paller de l’independentisme, però s’ha estimat més tocar poder i tocar cuixa, primant l’eix Esquerra per sobre de l’eix nacional o independentista.

No ens podem creure Esquerra quan diu que no reeditaria el tripartit, tots sabem que ho tornaria a fer sense pensar-s’ho dues vegades.

Els que ens hem estimat aquesta eina al servei del país que era ERC, volem que l’actual Esquerra rebi un fort càstig electoral per la mala feina feta, i que un partit com Reagrupament, que s’alça com hereu d’aquella essència independentista que un dia va ser ERC, entri al Parlament amb força.

Tingueu ben clar que si Macià avui fos viu estaria a Reagrupament, ja que tenim la fermesa de caràcter i de conviccions que tant present va estar en tota la seva carrera política i militar.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1229/part1-ciu-o-reagrupament http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1229/part1-ciu-o-reagrupament Fri, 19 Nov 2010 07:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1229/part1-ciu-o-reagrupament Per què no votar CiU?

Perquè és un partit autonomista i no independentista (encara que hi hagi votants independentistes). Perquè menteix quan promet el concert econòmic, ja que és impossible d’obtenir sota el marc legal espanyol actual, tal com han recordat els partits espanyols majoritaris i el Tribunal Constitucional.

Perquè està disposat a pactar amb el PP com han afirmat diversos cops. També està disposat a pactar amb el PSOE català. Perquè és un partit esquitxat per diversos casos de corrupció que malbaraten la seva credibilitat com a regenerador democràtic.

Perquè va acceptar un Estatut reduït, suprimint el terme nació, limitant les competències exclusives de la Generalitat i desfent el concert econòmic que figurava en la primera versió. Tot això a canvi d’obtenir la Generalitat (essent després enganyat pel ZP), pura passió pel poder.

Per què votar Reagrupament?

Perquè és un partit independentista transversal per sobre de tot. Diu clarament que la salvació del nostre país passa pel trencament de la legalitat espanyola a través de la declaració unilateral de la independència, procés avalat pel Tribunal Internacional de la Haia.

Perquè no pactarà amb ningú i menys amb partits espanyolistes que volen destruir la nostra nació com el PP i el PSOE català. Diu altrament que si ha de triar entre Mas i Montilla, triaria Mas.

Perquè defensa la regeneració democràtica a través de la creació de lleis com l’electoral (elecció directa del diputat), la de transparència (de les despeses i gestió del Govern), la d’incompatibilitats o la de limitació de mandats.

I perquè si no obté 68 diputats per proclamar la independència promet no entrar a cap govern autonomista, sinó condicionar exclusivament la política del Govern a través del control parlamentari. Rebutja qualsevol Estatut o pressupost que cedeixi davant de l’actual espoli de 22.000 milions d’euros anuals.

Reflexió:

Fem un exercici de realisme, CiU molt probablement guanyarà aquestes eleccions i el tripartit segur que no suma. Si volem mantenir un CiU lluitador en el vessant nacional, cal que un nou partit com Reagrupament entri amb força per condicionar-los i forçar-los a no abandonar l’electorat més nacional a través de polítiques que acontentin aquest.

Si Reagrupament no entra, davant l’abandonament del postulats més nacionals d’Esquerra, CiU no tindrà competència en l'eix nacional i per tant no tindrà cap necessitat d’apostar per preservar aquest espai electoral. Si Reagrupament no entra amb força, l’independentisme haurà perdut empenta, l’autonomisme guanyarà pes i la decadència de la nostra nació continuarà.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1215/si-la-nit-del-28n-el-parlament-es-ple-dautonomistes-voldra-dir-que-ja-ens-esta-be-com-este http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1215/si-la-nit-del-28n-el-parlament-es-ple-dautonomistes-voldra-dir-que-ja-ens-esta-be-com-este Mon, 25 Oct 2010 13:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1215/si-la-nit-del-28n-el-parlament-es-ple-dautonomistes-voldra-dir-que-ja-ens-esta-be-com-este status quo. Així de senzilla és la democràcia, la decisió final és en mans de la gent.

Actualment només hi ha 3 formacions que es presenten a les eleccions, amb possibilitats reals de treure representació, que es declarin unívocament independentistes: Reagrupament, Esquerra i Solidaritat. Un matís, l’ús de la paraula 'declarin' és molt important, ja que jo no jutjo si ho són o no, simplement si forma part del seu ideari. Personalment crec que una d’elles, tot i declarar-se’n, els seus fets la contradiuen. Si realment som tan independentistes, aquestes 3 formacions haurien d’arreplegar un bon grapat de vots, i per tant, el fet de la unitat independentista no deixaria de ser una anècdota ja que tots 3 podrien entrar al Parlament sense problemes i defensar els seus postulats.

Davant aquestes 3 opcions, jo em decanto per Reagrupament. Crec que és el millor instrument entre els actualment disponibles per obtenir les fites polítiques que em marco els propers 4 anys de legislatura.
Primer principi, declaració unilateral d’independència al Parlament. Aquest és el camí més fàcil per assolir la llibertat, a més a més d’haver estat avalat pel Tribunal Internacional de la Haia recentment. Això ens diferencia d’Esquerra, que segueix defensant la postura referendaria que s’ha demostrat impossible recentment.

Segon principi, la regeneració democràtica. Jo no vull un Estat amb la qualitat democràtica de les institucions actuals. Ens hem d’emmirallar en els models democràtics dels estats del nord d’Europa i aprofundir en la creació de mecanismes de control i gestió democràtica. Jo no em conformo amb el què tenim, perquè no és el model democràtic desitjat, l’elector ha de ser més proper al seu representant, tothom ha de poder saber on van els nostres recursos i, per exemple, saber quins estudis estem pagant o i el contingut d’aquests. Hem d’acabar amb el clientelisme i amb la multiplicació de càrrecs, hem de procurar que els millors professionals del món real dediquin uns anys de la seva vida professional a la política, tot lluitant contra la creació de professionals de la política, i també molts altres punts de millora.

Tercer principi, treball. D’aquesta crisi en sortirem treballant més i millor, no hi ha cap altre fórmula. Reagrupament vol defensar la creació de mecanismes per la millora de la productivitat, l’emprenedoria, la innovació. Reagrupament no creu en una societat flower power i de paper de cuixé, no creu en una societat on allò que es valori sigui el pelotazo, sinó que creu amb una societat treballadora que es guanya el pa a base de la seva suor i de la seva capacitat de treball.

No oblidem que els partits polítics són instruments al servei d’uns objectius. L’objectiu del partits no ha de ser la seva pròpia pervivència, ni el manteniment del seu servilisme i clientelisme. Sóc a Reagrupament perquè sembla no anhelar el poder pel poder, sinó que l’únic que cerca és posar una força a disposició d’uns objectius clars i senzills. L’exemple més clar d’aquest posicionament és el ferm compromís de treballar exclusivament des del Parlament, centre de la sobirania política nacional, i no des del Govern, centre del poder polític.

Reagrupament ho té clar, no s’ha d’entrar a cap Govern a no ser que proclami unilateralment la independència, i com que un cop assolida la independència el compromís es dissoldre’s com a partit, el resultat de facto és el de no governar cap autonomia de tercera.

El meu instrument ara per ara és Reagrupament, la gent amb el seu vot decidirà si també el vol compartir amb mi. Si l’instrument fracassa, els reagrupats no tenim cap problema, seguirem treballant normalment perquè som gent normal, i si s’escau cercarem altres instruments més efectius per assolir els nostres anhels de llibertat i democràcia.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1189/magrada-provocar http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1189/magrada-provocar Sat, 31 Jul 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1189/magrada-provocar
Si amb la provocació assoleixo que es fugi de judicis banals i simplistes, i s'entri dins d'un procés d'argumentació intensa, hauré arribat a la fita que m'he marcat des d'un principi. Aleshores, em sentiré feliç perquè d'aquest esforç jo he après molt a través de l'argumentació de l'interpel·lat, i probablement l'altre hagi també après de la meva argumentació i de la seva pròpia. La provocació també és defensar postulats indefensables, tot i no creure-hi, fent l'esforç de posar-se a la pell de la gent que els defensa. Fent això ajudo a que interpel·lat formuli una argumentació en contra d'aquests postulats més sòlida del que pot ser en un principi, i de retruc conèixer més profundament els meus valors.

Ara bé, si no assoleixo discussió a través de la provocació, ja que l'interpel·lat es tanca en uns postulats tant hermètics com els del "perquè sí", he fracassat amb el meu intent. A les meves entrades de blog miro de posar-hi sempre un xic de provocació, provocació a voltes en forma de metàfora. Cerco les reaccions de la gent. Vull aprendre de les reflexions de la gent, però me n'adono que alguns no saben veure la metàfora, la prenen com una realitat i adopten postures irascibles. Pobre gent d'esperit, incapaç de veure més enllà d'unes simples lletres, incapaç d'entrar en l'essència de la paraula. Aquests, tancats en postulats hermètics, incapaços de jutjar la realitat amb ulls de nen petit, aquests, són els que fan mal a la humanitat, perquè l'única veritat vertadera és la seva i la resta som uns leprosos a eliminar.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1185/la-senyera-es-traicio http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1185/la-senyera-es-traicio Wed, 21 Jul 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1185/la-senyera-es-traicio
A la tarda, orgia nacional: centenars de milers de persones defensant la nació catalana. Alguns, pocs, somniant encara una Espanya Federal; incrèduls i esperançats que més enllà de la Noguera Ribagorçana hi hagi algú que entengui la seva aposta per una Espanya respectuosa amb els pobles que ha subjugat, a través de les armes, al llarg de la història. Molts, la gran majoria, units per un crit de llibertat i esperança: "in, inde, independència!". Ni un mot per a l'Estatut. Aquesta paraula, més adequada per empreses que per anhels d'autogovern, no es va sentir, no la vaig sentir, ni un sol cop.

Barcelona, plena del color groc i de sang de les senyeres, acompanyades per estels de sang o blaus, era la capital d'un poble, de la meva nació. Tot observant aquest paisatge meravellós, m'atanso a les diferents col·lectivitats que s'organitzen per fer-se visibles dins d'aquest mar ciutadà. M'aturo a una d'elles. Què és allò? Un partit polític espanyolista a la manifestació? Qui profana aquest dia tant gloriós? És el PSOE de Catalunya. Allà, present sense vergonya, defensant no sabem què, dient que estimen allò que tantes vegades han traït. I tot el PSOE català lluint senyeres amb l'orgull d'un traïdor en camp enemic. És aleshores que de la meva gola surt una consigna que em marcarà d'ara endavant i fins assolir la llibertat plena: "Els de les senyeres són uns traïdors".

S'ha acabat senyors, a partir d'ara qui llueixi la senyera serà un traïdor, perquè ara és hora de mullar-se: o llibertat o esclavitud, i la llibertat té un símbol estelat. Pots estimar algú o alguna cosa, com jo puc estimar la senyera, però quan aquest algú no és lliure per ser ell mateix i no et correspon amb amor, l'has d'abandonar, te n'has de separar, perquè sinó et seguirà fent molt de mal.

Però no és un adéu, sinó un a reveure, ja que si s'adona del seu error i corregeix els seus defectes, tornaré amb ella, tornaré a estimar-la com vaig estimar-la el primer dia en què me'n vaig enamorar. Senyera meva, t'estimo, però m'he d'allunyar de tu, tot esperant un dia poder-te retrobar.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1172/seny-o-covardia http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1172/seny-o-covardia Sat, 19 Jun 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1172/seny-o-covardia Espanyes no paren de recordar-nos-la. No deu ser que els interessa que siguem bons jans? És la típica actitud psicològica de reforçar les qualitats que t'interessen d'algú, en aquest cas dels teus vassalls catalans, a través d'aplaudir les actituds de seny i castigar altres actituds menys rendibles pels teus interessos. En tenim milers d'exemples en els fets dels partits polítics catalans.

Ara bé, en la tradició catalana el seny va acompanyat de la rauxa, i aquesta qualitat sembla que molts catalans l'hagin oblidada. La rauxa no vol dir llençar-se als camps amb el fusell a la mà per matar l'enemic. La rauxa és mantenir una actitud ferma en la defensa dels teus ideals, de la teva nació. La rauxa és incompatible amb el peix al cove o la pluja fina, que només un seny tancat en si mateix pot defensar.

La rauxa és compatible amb la valentia de ser el que hom vol ser com a poble, sense posar-hi fronteres de cap mena, ni legals ni constitucionals. Les lleis i les constitucions canvien constantment, i normalment no és el seny el que les fa canviar, sinó la rauxa que de tots nosaltres surt per resoldre les injustícies. El seny sense rauxa és covardia i traïció.

El seny fa que no fem res per deslligar-nos d'aquesta Espanya que va bombardejar Granollers i altres poblacions de la nostra comarca durant la Guerra Civil, matant els nostres familiars que simplement anaven a mercat a comprar. No oblidem que aquesta Espanya sanguinària, que no té seny i tot és rauxa descontrolada, segueix ben viva i es troba a parlaments, tribunals i la resta d'institucions.

No ens deixem prendre més el pèl, els catalans també tenim rauxa, una rauxa controlada per un seny humanista. Trenquem doncs les cadenes de l'avi Siset, estirem tots i l'estaca caurà, i a la fi ens en podrem alliberar.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1159/no-siguem-hipocrites http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1159/no-siguem-hipocrites Fri, 21 May 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1159/no-siguem-hipocrites
Aquesta actitud vital és fruit del descrèdit de la política, o això és el que tothom diu. Primer gran error: la política no es desacredita, el que es desacredita són els polítics que la fan, i en especial aquells amb majors responsabilitats. Si hom critica que un camí no està asfaltat, o que ha de pagar peatges, o que els seus fills no entren a l'escola que desitja, o que l'aigua és massa cara, o que el seu metge de capçalera és un incompetent, o que paga massa impostos, en tots aquests moments està fent política, perquè qui tracta la manera de resoldre aquests temes és la política.

Altra cosa és trobar polítics maldestres o corruptes, i en això els ciutadans que vivim en democràcia hem de lluitar-hi amb les nostres armes, la principal de les quals és el vot. Si ens desinhibim de la política i dels nostres deures com a ciutadans, estem creant una societat de poca qualitat, i d'aquesta poca qualitat en pagarem tots les conseqüències.

De la mateixa manera que no totes les persones són iguals, no tots el polítics són iguals. Hem de saber destriar el gra de la palla i mirar de triar sempre el millor gra per a nodrir la nostra societat. Per començar, som molts els que fem de la política una eina per millorar la societat en què vivim. Som molts els que deixem el nostre temps i els nostres diners lluitant per ideals democràtics sense lucrar-nos-hi gens, i encara més, sense cap intenció de cercar rèdits de futur més enllà de l'orgull personal d'haver fet una bona feina.

Som molts els que pensem en la política com un servei a la gent i no com una carrera professional, capaços de donar els nostres millors anys a la societat, per tornar després plàcidament a aquesta societat amb l'orgull d'haver contribuït a proporcionar una millor qualitat de vida als nostres conciutadans.

Si no vols ser una vegada més hipòcrita, no diguis mai més que ets apolític. Lluita per uns ideals de millora, lluita per triar el millor de la nostra societat, i si no confies en ningú, fes-t'ho mirar perquè de gent, i bona, n'hi ha tanta en la política com en la vida real. I si tant dolent és tot, pensa que sempre pots entrar i lluitar tu directament al camp polític, aportant el teu treball i el teu coneixement, la teva ètica i la teva estètica. O potser t'estimes més quedar-te impàvid, veient com altres fan de la teva vida un calvari abans que lluitar i aixecar-te per millorar la teva existència. Si tries la impavidesa, hauré de creure que a més a més d'hipòcrita ets un capsigrany.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1141/independentisme-grup-de-pressio http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1141/independentisme-grup-de-pressio Thu, 22 Apr 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1141/independentisme-grup-de-pressio
La primera mostra d'aquesta força va ser el ressorgiment de l'ERC d'en Colom a principis dels anys 90. Gràcies a l'aposta decidida cap a la independència d'una nova generació de líders d'ERC, una força que duia camí de morir va aconseguir reprendre el vol. La segona mostra d'aquesta força es va produir a principis d'aquest segle, quan després dels nombrosos pactes de CiU amb les forces espanyolistes hi va haver un traspàs notable de vot independentista de CiU cap a ERC. Aquest fet va portar a una aposta més clara pel sobiranisme de la direcció de CiU, tot i voler mantenir certa equidistància per no perdre el seu vot menys procliu a aquestes tesis de llibertat nacional plena. La tercera mostra d'aquesta capacitat de pressió començarem a veure-la molt probablement aquest any, ja entrada una nova dècada.

L'ERC d'abans ha passat a ser l'Esquerra d'ara, un partit més sotmès a una ideologia teòricament progressista que no pas a centrar-se en l'eix nacional que va permetre-li obtenir els magnífics resultats de la primera dècada del segle XXI. O sigui, un satèl·lit del PSOE català. CiU, donada la més que previsible patacada electoral d'una Esquerra menys independentista, té la mà més lliure per tornar cap a postulats propers al de peix al cove tradicional, abandonant postulats de plenitud nacional que amb més vehemència venia defensant en anys anteriors. En Mas ja s'ha pronunciat clarament; no lluitarà per obtenir la llibertat del nostre poble i se centrarà en postures més possibilistes, al meu entendre ridícules, com ara la lluita per obtenir el concert econòmic. Abans tindrem la independència que no pas una España decidida a tornar-nos el que ens roba, quina ingenuïtat!

Sortosament, ha aparegut Reagrupament. No sé si tindrà èxit electoral, tot i que espero i confio que sí. Almenys, però, l'aparició d'aquest moviment ha fet que Esquerra hagi hagut de resituar-se cap a posicions més sobiranistes que, malauradament, estic segur que desapareixeran el dia després de les eleccions si poden tornar a formar un govern tripartit. En canvi, fins ara, l'aparició de Reagrupament no semblava haver fet forat entre la direcció de CiU. Ara bé, una aliança Reagrupament-Laporta ja els comença a tocar el voraviu una mica més. Veuen en Laporta l'ham mediàtic que faltava a la gent de Reagrupament per difondre el seu missatge nacionalment impecable. Amb aquesta unió, tenen por de no assolir aquella majoria que els permetria governar en solitari i poder seguir marejant la perdiu, com sempre.

L'independentisme és un grup de pressió? Indiscutiblement sí. Ara bé, la seva força es veurà implícitament lligada als resultats electorals que tregui una més que previsible unió de Reagrupament amb Laporta, a les properes eleccions al Parlament. Si aquesta força obté uns resultats magnífics, CiU i Esquerra es veuran obligats a defensar postures molt més sobiranistes. Si aquesta aposta és un fracàs, ambdós podran seguir fent la viu-viu i haurem perdut la tercera i més gran revolució sobiranista.
]]> http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1121/consultes-populars-sobre-la-independencia-exit-o-fracas http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1121/consultes-populars-sobre-la-independencia-exit-o-fracas Mon, 22 Mar 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/xavier-castells/blog/1121/consultes-populars-sobre-la-independencia-exit-o-fracas
El primer: Ara bé, avaluem les consultes: Són un èxit? Serveixen per quelcom? La meva valoració és clara, són un èxit; i per demostrar-ho faré servir uns quants arguments. El primer: el nombre de votants fins al moment ha estat de 255.668. Quina activitat muntada des de la societat civil és capaç de mobilitzar tanta gent? Només ens guanya el Barça. El segon: la participació ha estat del 26,7% dels cens i els vots a favor del 25,1% del cens. Quins resultats van obtenir els partits polítics sobre els cens a les darreres eleccions al Parlament? CiU el 17,6%, PSC el 15, Esquerra el 7,8, PP el 5,9 i ICV-EUiA el 5,3. Si els defensors de 'sí' anéssim units en una candidatura, gairebé tindríem la majoria absoluta assegurada. I tercer: els diners invertits en publicitat per fer les consultes són infinitament inferiors als de qualsevol campanya electoral i els resultats de participació han estat només la meitat que els de les eleccions al Parlament.

Serveixen per a quelcom les consultes? Doncs dic també que sí. S'imagina algú fa 15 anys convocant aquestes consultes? Pels resultats sabem que hi ha una massa de gent molt significativa que està a favor de la independència. El que no ens ha demostrat encara ningú és si hi ha una massa significativa que hi és en contra, tot i que n'han tingut l'oportunitat. Els independentistes ja no som minoria. A més, la societat civil ha estat capaç d'autoorganitzar-se al marge dels partits polítics per exercir democràcia en estat pur. Aquesta força democràtica sorgida des de la base i no des del poder polític establert, no es feia palesa d'una manera tant evident des de la transició.

Per tant, i sens cap mena de dubte, les consultes són exitoses i tenen tot el sentit del món. Si algun dia Catalunya esdevé un estat independent... Disculpeu, he comès un error. Quan Catalunya esdevingui un estat independent, les consultes, i en especial la d'Arenys de Munt, marcaran una fita dins de la nostra història com a poble.
]]>