http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/ Sat, 10 Jul 2010 05:00:00 +0200 ca http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1179/variant-de-sant-feliu-menys-paraules-i-mes-fets http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1179/variant-de-sant-feliu-menys-paraules-i-mes-fets Sat, 10 Jul 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1179/variant-de-sant-feliu-menys-paraules-i-mes-fets
Pel que no estigui al corrent del culebrot de la variant, la història comença el 2003 quan CiU va deixar enllestit un projecte de variant de la C-59 que connectava amb el futur Quart Cinturó a Caldes i anava fins a l'Eix Transversal. El 2005, amb el canvi de govern i l'entrada del tripartit a la Generalitat, l'actual Alcalde Pere Pladevall -llavors a l'oposició- i el diputat del PSC Jordi Terrades van fer un acte partidista per presentar la nova variant. Però els va sortir el tret per la culata: el que havia de ser un projecte estrella es va convertir en un projecte estrellat.

Havien canviat el traçat que arrencava a Badalona i anava fins a la C-17 per Centelles i passant pels cingles. Enlloc d'una variant ens projectaven una autopista que servia perquè la gent de l'àrea metropolitana anés a esquiar ràpid i representava una destrossa important del territori. L'oposició al projecte va ser total: entitats, ajuntaments i plataformes es van mobilitzar i van presentar un munt d'al·legacions. Des de CiU també en vam presentar al Parlament de Catalunya, i finalment van dir que renunciaven a l'autopista i que tindríem nou projecte.

Però el projecte va quedar aturat i des del 2005 no n'hem sabut res més. No s'han respost les al·legacions al projecte, i als diferents pressupostos de la Generalitat des de 2005 no hi hagut cap assignació per la nova variant. Tampoc ens han respost mai, a instàncies del diputat de CiU Josep Rull, sobre quins mecanismes tenien previstos per finançar aquesta infraestructura.

I de sobte, aquesta setmana, sense cap comunicació prèvia, el nostre Ajuntament ens convoca a un acte que diu literalment: Presentació del nou projecte de la variant de la C-59. Amb una clara vocació electoralista i manipuladora, atès que és un simple dibuix i no ha variat res des del 2005. No s'han respost les al·legacions als que les varem fer, no s'ha consignat ni un duro, no s'ha determinat d'on surt i on va parar aquesta nova via i on ha de connectar, no hi ha un pla d'execució i tampoc sabem els mecanismes de finançament de l'obra.

Així doncs, que ens venen a explicar? Simplement, com amb el lamentable episodi de la pancarta de la manifestació d'aquest 10-J, ens prenen el pèl. Es pensen que la gent som idiotes i que venint a ensenyar-nos dos mesos abans de les eleccions un nou dibuixet ens pensarem que una infraestrucura projectada des del 2003, que des del 2005 no en sabem res i que no està consignada pressupostàriament, ara va endavant. Com era aquell lema del PSC? Paraules no, fets. Doncs això!
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1165/sant-feliu-perd-la-pujada-en-costa http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1165/sant-feliu-perd-la-pujada-en-costa Sat, 05 Jun 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1165/sant-feliu-perd-la-pujada-en-costa social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat. Malauradament, aquesta definició és cada cop la que millor s'ajusta a l'actitud i sistema polític que està instaurant l'alcalde de Sant Feliu de Codines al funcionament municipal. Decisions com les de passar els plens d'un a dos mesos, l'alteració sistemàtica de la periodicitat dels plens, les adjudicacions sense concurs públic i l'ocultació d'informació -en plena crisi, i tot i la obligatorietat de fer públics els sous dels càrrecs públics, encara no sabem què cobra l'alcalde-, són només algunes mostres d'una pràctica cada cop més freqüent i preocupant.

La darrera mostra és la pujada en costa. Una cursa que porta fent-se en una quarantena d'edicions i que organitzava l'Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines, una entitat del poble. Ara fa uns dies ens assabentàvem a través d'una carta de la pròpia escuderia que després "d'organitzar la pujada en costa durant 14 anys, l'organització va tenir una reunió amb l'Ajuntament socialista actual, no arribant a un acord".

En aquesta reunió, l'alcalde va comunicar que "desbancaven a l'Escuderia Vall del Tenes com a entitat esportiva de Sant Feliu de Codines, de la subvenció anual i, a més a més, ens van negar els permisos per a l'organització de la prova". El motiu de tot plegat, segons explica la pròpia entitat, i que figura en la carta que ha adreçat als diferents mitjans, és "no admetre dins l'organització de 'la pujada' un amic de l'alcalde Pere Pladevall". "També ens obligaven a comprar uns materials a aquest senyor, a més a més, autoritzant a l'Escuderia del Bages, amics d'aquest senyor, a organitzar la pujada", subratlla la carta.

Aquesta forma d'entendre l'Ajuntament com una extensió del sofà de casa, a més de conseqüències com aquesta, té una perillosa derivada. Fa mesos que venim denunciant la situació econòmica de l'Ajuntament. En només tres anys s'han ensorrat les arques municipals a un límits mai coneguts fins ara. Ja portem 750.000 euros de romanent negatiu de tresoreria d'un pressupost de 6 milions d'euros; i per compensar això, ara, en un moment en què el preu dels immobles està pel terra, el nostre alcalde decideix vendre patrimoni municipal. En el passat ple es va aprovar la venda de noves parcel·les a la Roca Gran de Villar per un import de 250.000 euros. Però al final d'aquest disbauxa, com ha passat amb els governs socialistes de Zapatareo i Montilla, els ciutadans haurem d'acabar pagat la festa amb retallades i pujades d'impostos.
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1150/la-catalunya-dual http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1150/la-catalunya-dual Mon, 10 May 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1150/la-catalunya-dual
Aquí ens ho hem de mirar bé el que està passant a Grècia i aprendre la lliçó, perquè darrera de Grècia vindria, per aquest ordre, Portugal i Espanya (curiosament tots tres països tenen governs socialistes). Malgrat el que està passant et trobes algunes administracions, com per exemple l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, que segueixen estirant més el braç que la màniga. Alguns gestors públics es creuen que tenen al soterrani la màquina de fer bitllets. Quan parles amb ells sobre la irresponsabilitat que representa seguir engreixant el dèficit municipal i amb un romanent de tresoreria negatiu de 750.000 euros sobre un pressupost anual de 6 milions d'euros, et diuen que ja se sap, la crisi. Però finalment, algú haurà d'acabar pagant la festa! Com? Doncs com els grecs, pujant impostos i reduint serveis.

En definitiva, ara toca ser molt curós amb les inversions que es fan i amb com es gestionen el serveis públics. No només perquè s'han reduït els ingressos, sinó també perquè s'han incrementat les despeses socials per fer front a la crisi. Unes despeses socials necessàries per no anar cap a la Catalunya dual que ara ens porten. Una Catalunya dividida entre els que treballen, que aniran fent, i els que no que es distanciaran de la mitja. Actualment tenim 435.000 llars amb una persona desocupada i 90.900 amb dos desocupats o més.

Però també dins dels que treballen anem cap a una Catalunya dual entre els que treballen al sector privat, que hauran de fer més hores, allargar la jubilació... i un sector públic burocratitzat i sobredimensionat que pot viure al marge sovint dels problemes d'aquesta gran majoria. Un exemple el tenim aquesta setmana amb la indecent vaga dels maquinistes de Renfe, per reclamar 51 places de pàrquing soterrades, que ha afectat a 170.000 persones.
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1130/sobre-decretades-i-alcaldades http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1130/sobre-decretades-i-alcaldades Wed, 07 Apr 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1130/sobre-decretades-i-alcaldades
Estem vivint la tramitació d'una Llei de vegueries feta amb totes les presses del món i que consagra un model territorial que no té el consens de la major part de territoris (fins i tot d'alcaldes del PSC com el de Lleida o Tarragona). Assistim també a l'aprovació d'una Àrea Metropolitana que pot esdevenir un contrapoder al govern del país. Només cal veure que una llei tant important i tant sensible l'han despatxat amb un dia de compareixences al Parlament i sense escoltar les parts del territori en litigi. Serà una llei, però les lleis sense la maduració i el consens necessari són només això, lleis.

Però la gota que fa vessar el got ha estat el decret de presidència que pretén canviar la majoria de dos terços que calia al Parlament per nomenar el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); un fet insòlit en una llei que es va consensuar després de molts mesos de discussió i que agreuja la preocupació pel clar deteriorament a què s'està sotmetent a les nostres institucions, i la pressió malatissa de l'entorn socialista pel control dels mitjans públics.

Ara bé, que davant la renúncia l'Albert Sáez a la presidència de la CCMA es pretengui modificar per decret la Llei de la corporació per poder imposar el nou president és una mesura pròpia del règim Cubà o de la Veneçuela de Chávez. I també és un tic molt perillós propi de governs dèbils o agònics i sense projecte que l'única forma que tenen d'amagar aquesta falta de projecte sigui caure en la temptació de passar-se la llibertat de premsa per l'arc de triomf.

Davant d'aquesta acció em faig algunes preguntes. Encara no ens han explicat perquè l'Albert Sáez, un càrrec escollit per consens i per sis anys, plega de la CCMA per anar a un mitjà privat. Rebia masses pressions o es busca la vida abans s'enfonsi el Titànic? No ho sabem, però en tot cas caldria que una persona que fins ara ha estat president de la Corporació ens donés una explicació.

Es va fer bandera del consens per fer la Llei de la CCMA i per això es va trigar a fer la Llei i a escollir els membres. Que ha canviat per trencar-ho ara? La proximitat a unes eleccions? La necessitat de controlar els mitjans per campanya? Tant si és una cosa com l'altra, es fa un flac favor als mitjans públics i a la seva objectivitat. El PSC ens presenta un fals canvi de tarannà apartant Zaragoza, però uns dies després fa un decret amb un clar objectiu: el control polític dels mitjans de comunicació públics. El canvi de tarannà és només un canvi estètic? O el mal estil d'en Zaragoza segueix movent els fils des de les bambolines?

La figura que es pretén imposar és la d'Enric Marín, que va ser el secretari de comunicació que va imposar el boicot als mitjans durant l'esvoranc del Carmel. Algú es pot creure que aquest president no arriba amb el mandat clar de seguir arrencant la crosta, sobretot ara que arriba campanya? De fet sempre he pensat que aquest tipus d'intervencions, les 'decretades' o 'alcaldades', sempre s'acaben girant contra aquell que les perpetra, perquè visualitza un cop de força fet des de la impotència d'aquell que no té prou força ni argument per convèncer, i acaba generant l'efecte contrari.
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1109/la-pedagogia-de-la-consulta-i-la-llico-del-si http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1109/la-pedagogia-de-la-consulta-i-la-llico-del-si Thu, 04 Mar 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1109/la-pedagogia-de-la-consulta-i-la-llico-del-si
Evidentment que la participació podria ser més alta, però també més baixa. Per a mi una mostra de la importància de les consultes és l'actitud de molts dels que ens han posat pals a les rodes. Per exemple, la del mateix alcalde socialista de Sant Feliu, que imposa la bandera espanyola a la sala de plens; diumenge a primera hora del matí el batlle no hi era, però quan va començar a ensumar que la cosa anava bé es va fer trobadís. Són molts els que en aquesta segona onada han volgut menystenir aquests processos dient que han baixat en participació. No ho entenc. No entenc com des d'opcions polítiques que sabem el que costa moure la gent es vulgui menystenir un procés fet des de la societat civil. No entenc que se'n treguin conclusions només a partir de la fredor de les estadístiques.

Cal viure-ho, i l'ambient de diumenge a Sant Feliu, fos quina fos la participació, era de festa, d'il·lusió. Al llarg de dia des de CiU vam estar acompanyant nombrosos convidats que vam portar per recolzar i estimular la participació a la consulta: els diputats Josep Rull i Jordi Turull, l'Èric Bertran o el mateix Alfons López-Tena. Tots van destacar el bon ambient i el bon rotllo que hi havia al carrer. No és això més important que cap xifra o que un punt de percentatge més amunt o més avall?

Diumenge a Sant Feliu la jornada va anar molt bé, i no només pel resultat, sinó sobretot per l'ambient, pel fet de disposar de 60 voluntaris implicats en un procés polític en un moment en què es parla tant de la desafecció; pel fet que gent que fins ara estava a casa i passava de la política vegi també l'esforç que sovint es fa per transmetre i mobilitzar unes idees, uns valors. Tots sabem que això és una consulta sense validesa jurídica, però té uns efectes clars, i és que hi ha un clar sentiment a favor del dret a decidir.

Ara fa uns mesos, quan presentàvem una moció al ple de l'Ajuntament de Sant Feliu per reclamar algun tema de país, com ara la llengua o el finançament, ens deien que aquests no eren temes per debatre en un ple municipal. Ara suposo que amb la pedagogia de la consulta com a mínim podrem dir que el país també interessa i molt a Sant Feliu. Suposo també que el nostre alcalde haurà après la lliçó de les consultes i que quan li tornem a presentar la moció per retirar la bandera espanyola que ell va posar a la sala de plens no s'escudarà un cop més en la legalitat. Perquè no es pot anar a missa i repicar campanes.
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1088/un-pressupost-desquenes-a-la-crisi http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1088/un-pressupost-desquenes-a-la-crisi Mon, 01 Feb 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1088/un-pressupost-desquenes-a-la-crisi
L'atur a Sant Feliu de Codines aquest any s'ha increment un 35,67 per cent, passant dels 314 aturats de desembre de 2008 als 426 de desembre de 2009. I des de desembre de 2007 (186 desocupats) el nombre d'aturats s'ha triplicat. Però aquesta situació deixa indiferent un grup municipal socialista que viu d'esquenes a la crua realitat. Ja l'any 2008 l'Ajuntament de Sant Feliu es va gastar en ajudes socials 64.203 euros, mentre que les festes populars van representar uns 76.651 euros, i la Festa Major 111.343. És a dir, un 122 per cent més en festes que en programes d'ajut social. Però pel 2010 la previsió és pitjor encara, ja que el pressupost contempla només 50.000 euros d'ajudes socials. És dir, amb un increment del 35 per cent de l'atur, hi ha una rebaixa de les ajudes socials respecte el 2008 d'un 22 per cent.

Algú pot interpretar que tot plegat és fruit de la mala situació financera que ha deixat la crisi i la mala gestió del govern municipal socialista; que hi hagut una rebaixa general de les partides. Però el pressupost de 2010 fa una previsió de despeses per la Festa Major de 109.911 euros, que front els 111.343 de 2008, representa una disminució d'un imperceptible 1,28 per cent. I les festes populars encara s'incrementen, passant de 64.203 euros a 68.771. És a dir, mentre moltes famílies i el poble travessa la part més crua de la crisi, el nostre Ajuntament aplica aquella vella màxima de donar 'pa i circ' al poble.

En el pressupost de 2010, d'un total de 6.005.570 euros, només 972.975 es destinen a inversions, quan la llei de Barris feia per al 2010 i només per aquest concepte una inversió d'1 milió d'euros. En canvi, les despeses personals ascendeixen ja a 1.770.805 euros, és a dir, els impostos directes que pel 2010 arribaran a 1.920.700 euros serveixen tot just per pagar les despeses de personal del consistori. Unes despeses de personal que en aquesta legislatura s'han incrementat un 22 per cent. Els crèdits de l'Ajuntament previstos pel 2010 són ja de 537.016 euros, més d'un 9 per cent del pressupost corrent. Una altra dada alarmant és la situació de dèficit que tindrà l'Ajuntament l'any 2010, quan el superàvit de l'any 2008 era de 58.370 euros.

També es preveuen uns ingressos per impostos sobre construccions de 150.000 euros, és a dir, la meitat del que es va ingressar el 2008 (332.930 euros), quan encara no es patia l'aturada del sector de la construcció. Però si ens mirem les dades reals, l'any 2008 és van fer 60 transaccions immobiliàries, mentre que el 2009 se'n van fer menys de la meitat, i el 2010 aquesta xifra encara es pot reduir. Un altre aspecte a destacar és que el pressupost es quadra fent una previsió desmesurada de subvencions. Un exemple: es preveuen 120.000 euros de subvencions de la Diputació, que veurem fins a quin punt es materialitzen.

En definitiva, que els del 2010 són uns pressupostos d'una insensibilitat social alarmant, fets per un govern suposadament d'esquerres, que no serveixen per combatre la crisi ni per afrontar els reptes de futur del poble.
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1069/sant-feliu-decideix http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1069/sant-feliu-decideix Thu, 07 Jan 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1069/sant-feliu-decideix
Però malgrat aquest inicis convulsos, pocs dies després del debat al ple es va constituir la plataforma Sant Feliu Decideix. Una plataforma cívica, composada per ciutadans que a títol individual ens hem posat a treballar per fer possible la consulta el proper 28 de febrer. Ara que porto un dies participant-hi i que hem anat vencent els problemes de coordinació i organització del principi, puc dir que fa força goig veure tanta gent i tant diversa unida per un mateix objectiu. Només per aquest fet, en uns moments en què sembla que allò públic no interessa i que tothom vagi a la seva, l'experiència ja ha valgut la pena.

Sant Feliu Decideix es va presentar públicament en un acte el passat 6 de desembre en que ens va acompanyar l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Mora, i va ser un primer èxit de participació. Però encara tenim molt recorregut d'aquí al 28 de febrer per explicar a la gent de Sant Feliu que el més important d'aquesta consulta és que es pugui dur a terme amb la màxima participació possible.

Ara que està tant en voga parlar de la desafecció política, és important ressaltar que una consulta sobre un tema cabdal com la independència del país és un acte de radicalitat democràtica. Però no només això, també és una declaració de voluntat de seguir essent el que som: un país viu, democràtic i plural. Una declaració que subratlla que en cap cas tenim resolt l'encaix Catalunya-Espanya, que alguns ens volen resoldre amb una sentència d'un Tribunal Constitucional que vol estar per sobre la sobirania popular expressada a les urnes. I, sobretot, una declaració que sentencia que som una societat avançada capaç de fer aquests debats sobre els seu futur des del diàleg i la radicalitat democràtica. Per tot això, el 28 de febrer Sant Feliu decideix!
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1047/lajuntament-de-sant-feliu-de-codines-en-numeros-vermells http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1047/lajuntament-de-sant-feliu-de-codines-en-numeros-vermells Thu, 10 Dec 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1047/lajuntament-de-sant-feliu-de-codines-en-numeros-vermells
L'Ajuntament actual viu de la bona gestió econòmica que CiU va deixar amb una ràtio d'endeutament de menys del 50 per cent, quan el límit és al 110 per cent. Això li ha permès aguantar la mala gestió i la manca de prioritats clares de l'actual govern municipal. Una mala gestió que es demostra en els retards flagrants en inversions, com les de l'escola bressol o les previstes a la llei de barris; i també en l'increment desmesurat de personal, sense obrir ni nous serveis ni nous equipaments -un increment d'un 20 per cent en el nombre de personal en només un any i mig que des de CiU ja vam denunciar.

El membres de l'equip de govern justifiquen aquestes dades dient que s'està combatent la crisi incrementant les polítiques socials, però la realitat és que la despesa en ajuts socials pel 2008 és de 64.203 euros, mentre que les festes populars van representar 76.651 euros, i la Festa Major 111.343. Un altre exemple que posa de manifest aquesta nul·la sensibilitat social en plena crisi és que el projecte educatiu d'entorn -que va iniciar el govern de CiU- ha representat una despesa de 20.261 euros, enfront dels 31.428 previstos. A l'oficina municipal d'escolarització -també iniciada pel govern de CiU- l'actual govern municipal hi ha destinat 0 cèntims, quan tenia un pressupost inicial de 5.000 euros. Un govern que diu que ens endeutem per fer front a la crisi però que es gasta molt més en festes (un 122 per cent més) que en programes d'ajut social i ensenyament, que són la base per fre front a la crisi.

Evidentment, des de CiU no disposem de la informació del 2009 perquè se'ns amaguen sistemàticament les dades econòmiques, però el compte general del 2008 va tenir un romanent de tresoreria de 58.370 euros, tot i que encara va ingressar 332.930 euros de l'impost de construccions i obra nova. Però aquest any 2009 el sector de la construcció s'ha aturat i, per tant, també els ingressos en aquest concepte. Què ha fet l'Ajuntament per fer front a aquesta disminució d'ingressos? Res. La manca de previsió i la mala gestió farà que l'any 2009 Sant Feliu de Codines acabi amb dèficit. Una situació que obligarà fer un Pla de sanejament que impedirà aprofitar el potencial d'endeutament per a inversió -que no per a despesa corrent que ha aplicat el govern socialista- que va deixar l'herència econòmica de CiU.
]]> http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1026/llicons-de-brawn-gp http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1026/llicons-de-brawn-gp Thu, 05 Nov 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/roc-fernandez/blog/1026/llicons-de-brawn-gp Lecciones sobre Brawn GP, 10 claves empresariales para compartir el éxito, de l'amic Antoni Gutiérrez-Rubi, que es feia a l'FNAC de la Diagonal. Allà hi vaig trobar algunes cares conegudes del món dels blocs i la comunicació disposats com jo a passar una bona estona.

El llibre es basa en l'exemple de Brawn GP, una escuderia nova, que irromp al mundial de Fórmula 1 i aconsegueix batre les grans i mítiques marques de sempre: Mc Laren, Renault i Ferrari. El motiu, l'audàcia, un imprevist canvi de reglament i la capacitat d'adaptació. En aquest llibre Gutiérrez-Rubi explica en deu punts per què un "jubilat" de la Fórmula 1 (Barrichello) i un aturat (Button), ara són campions de la F1.

Aquest perquè es resumeix en aquests deu punts: (1) l'imprevist, saber veure l'escletxa que els altres passen per alt (canvi en el reglament de la F1); (2) creativitat i simplicitat, un nou difusor; (3) una estratègia guanyadora, aprofitar el desconcert dels grans per guanyar les cinc primeres curses; (4) combinació d'experiència i joventut, el tàndem Button-Barrcihello; (5) ambició calculada, ja que el cotxe que va començar sense patrocinis, ben blanc, avui val 170 milions d'euros, i l'any vinent s'especula que Google podria ser un dels patrocinadors (el més ràpid de la xarxa amb el més ràpid de la F1); (6) la rapidesa com actitud col·lectiva, ja que van fer l'equip en tres setmanes, i un equip de F1 té unes 1.000 persones; (7) desafiament de l'establisment; (8) el caos és una oportunitat, mentre les grans marques es queixaven Brawn va guanyar cinc curses, una avantatja suficient; (9) audàcia, ja que van comprar l'equip Honda amb els deutes i els treballadors per una lliura; (10) i el triomf del treball ben fet, amb un equip àgil, compacte i amb ganes de guanyar.

Però la lliçó que podem extreure del que a passat aquest any a la F1 és aplicable a qualsevol organització, empresa o a nivell personal. Estem en un entorn en canvi constant. Només cal pensar en com ha canviat les nostres vides en el darrers anys. Un exemple, Google és una empresa que neix el 7 de setembre de 1998, avui dona accés a un índex de 8.168 pàgines web i respon més de 200 milions de peticions al dia. El futur en aquest entorn ja no es divideix entre grans i petits, sinó entre ràpids i lents.
]]>