Blog Pep Mur

L'Associació de Municipis Parc Territorial del Circuit, 20 anys després

Pep Mur — Mon, 06 Feb 2012 08:38:00 +0100

El 10 de setembre de 1991 s’inaugurava el Circuit de Catalunya. Avui, 20 anys i 4 mesos després, es decideix crear una associació per dinamitzar l’entorn del circuit. Parlo de l'Associació de Municipis Parc Territorial del Circuit, formada pels ajuntaments de Montmeló, Parets i Granollers, així com pel Consell Comarcal, i la creació del qual va aprovar el nostre consistori dimarts passat al ple amb la nostra abstenció.

Doncs bé, no puc evitar tenir la sensació que anem tard. Anem tard i no sabem quantes oportunitats hem perdut.
Ho veiem clar a la web de Circuit de Catalunya, on s'explica que aquest va ser possible gràcies a l'impuls del Consorci format per la Generalitat de Catalunya, el RACC i l'Ajuntament de Montmeló, i on hi trobem a faltar Granollers exercint de capital de la comarca.

Ara, 20 anys després, una de les principals fites d’aquesta associació és la de detectar potencialitats a l’entorn del Circuit. En aquest sentit, Acció Granollers vol recordar que, ara fa cinc anys, Esquerra ja va proposar un projecte de dinamització que consistia en la creació d’un Centre d’Investigació Tecnològica en Alta Competició Esportiva lligada al món del motor (Fórmula 1 i Moto GP) .

Es tractaria d'impulsar, conjuntament amb empreses innovadores i capdavanteres en tecnologia, amb el món universitari i amb l’administració de la Generalitat i el Circuit de Catalunya, la creació d’aquest centre d’investigació tecnològica en els terrenys que l’Ajuntament disposa al costat del Circuit de Catalunya (14.000 m2), per tal de dotar d’elements d’alt valor afegit el sector de l’automoció i evolucionar cap a posicions més competitives, perseguint el lideratge a nivell europeu.

Les línies bàsiques a desenvolupar per aquest nou centre tecnològic serien:
- Desenvolupar línies de R+D, tant en producte com en enginyeria.
- Crear un centre de simulació per tal de fer les proves pertinents de la R+D desenvolupada
- Desenvolupar un banc de proves dinàmic per als vehicles de competició.
- Desenvolupar nous sistemes de telemetria i telecontrol per aplicar a la competició esportiva de primer nivell.
- Desenvolupar un simulador de desenvolupament per a vehicles d’alta competició, que permeti realitzar entrenaments sobre circuits virtuals.
- Desenvolupar els sistemes necessaris per a realitzar l’avaluació de components reals dels vehicles en condicions controlades i replicables.
− Crear un centre de formació d’alt nivell per a desenvolupar perfils professionals per a cobrir les necessitats de les empreses catalanes proveïdores de la Fórmula 1 i del mundial de Motos GP.
− Elaborar els estudis pertinents per a crear estructures de reforç com podria ser un túnel de vent que ens situï en l’avantguarda tecnològica internacional.
− Crear un punt d’atracció per a la captació d’empreses tecnològiques i de servei a les empreses automobilístiques de Catalunya.

En un moment on calen accions per dinamitzar l’economia de la comarca creiem que aquest projecte continua tenint sentit, i per això ens oferim per treballar aquesta proposta amb la nova associació.

Una altre aspecte contemplat en els estatuts de l’associació és la possibilitat de crear comissions sectorials, les quals fomentaran la participació dels agents econòmics i socials dins l'associació. Qui ens coneix ja sap que la participació és un dels pilars bàsics de la nostra manera de ser i d'entendre la política, i en aquest sentit ens agrada que els estatuts de l'associació la contemplin. A més, al ple vaig proposar la creació d'una comissió que busqui solucions per a reduir la contaminació acústica que es produeix durant la celebració de les curses, un tema del qual no es parla gaire però que afecta a molts granollerins i granollerines, així com als ciutadans d'altres poblacions.

Dignificar els serveis socials

Pep Mur — Tue, 13 Dec 2011 13:25:00 +0100

Els serveis socials són, juntament amb l'educació, la sanitat i les pensions, elements claus de l'estat del benestar. Són elements de reforç de la justícia social i de la igualtat d'oportunitats, i en aquest sentit la nova llei de Serveis Socials, impulsada per Esquerra a l'anterior legislatura, va servir precisament per dignificar els serveis socials.
Els serveis socials han de treballar per a la inclusió, per a l'acompanyament de les persones que han patit una sotragada a la vida. Han d'orientar i donar elements perquè les persones puguin recuperar la dignitat i tinguin autonomia. I fer-ho per eixamplar la solidaritat, els llaços socials de la nostra societat.
En moments de crisi com l'actual, cal prioritzar els recursos públics per seguir donant ajudes a qui menys té. Perquè la crisi és dura. L'augment de l'atur fa que hi hagi cada cop més famílies sense ingressos a final de mes, i això comporta un augment de problemes socials i tensions que poden portar a més dificultats i a caure en processos d'exclusió. És doncs el moment per fer créixer les ajudes a col·lectius vulnerables i no per retallar ajudes de caire social.
El cas del PIRMI ha estat potser el més debatut aquests últims mesos. Aprofitant l'estiu, el Govern de CiU va posar en qüestió el Programa Interdepartamental de Rendes Mínimes d'Inserció (PIRMI) i ha posat la lupa per controlar el frau en les persones més vulnerables de la nostra societat, actuant així com un 'busines-friendly', i no com un govern amic de la justícia social.
La gent que cobra aquesta ajuda formen part del sector més fràgil de la societat, de les persones que sobreviuen més enllà del llindar la pobresa. Són famílies sense recursos, sense feina, sense xarxes de solidaritat, sense domicili fix, immigrants... A més, les dades del PIRMI demostren que la gent que hi acull se'n surt i que té un alt índex d'inclusió.
El govern de CiU ha demostrat doncs molt poca solidaritat, i també ha qüestionat la feina dels professionals dels serveis socials. Ens els últims anys, les lleis de dependència o de serveis socials havien reconegut la feina d'aquests professionals, i ara hem reculat, hem fet passes enrere en la professionalització i gestió dels serveis socials. Tenim bons professionals, bones escoles, bones universitats que formen educadors i treballadors socials excel·lents i el govern amb actituds com aquestes en qüestiona la seva capacitat, el seu coneixement, la seva professionalitat.

A Granollers, cal un nou pacte local contra la crisi on s'hi impliqui a tothom. Entitats culturals, esportives, empresaris, sindicats... tots hem d'estar alertes a la detecció de situacions de necessitat. Entre altres, cal fer la nostra ciutat més accessible, arreglant voreres i zones de la ciutat. Cal potenciar bancs del temps, perquè en temps de crisi necessitem ajudar-nos uns als altres (jo et porto els nens a l'escola i tu m'ajudes a muntar un armari). Calen més ajudes a famílies monoparentals i nombroses, i cal donar suport a la bona tasca d'entitats com el Xiprer, Càritas, o la Creu Roja, entre molts altres. És el moment per a ser creatius en la gestió de les polítiques socials, coordinant els projectes que fan entitats d'àmbits diferents.
Perquè un país més just és el primer pas per a fer possible un país lliure.

Tot un futur per començar

Pep Mur — Wed, 18 May 2011 11:48:00 +0200

Estem acabant la campanya, uns i altres hem intentat explicar les nostres propostes i engrescar la gent per a somiar una ciutat millor. Des d’Acció Granollers estem contents de la feina feta; hem presentat un programa d’idees creatives i possibles. Un programa per a fer una ciutat més innovadora, sostenible i solidària.

Ha estat un camí llarg i costerut. Perquè després d’haver escoltat a la gent, vam sumar esforços amb tots els independentistes que volien créixer per construir un espai polític que, poc a poc, anés bastint un projecte de futur. D’aquí que el primer pas fos l’entesa amb els companys de Reagrupament; amb en Marc, en Miquel, l’Eric i tants d’altres vam posar-nos d’acord per a seguir lluitant, des de Granollers, pel país lliure que volem.

Haguéssim volgut ser més perquè seguim creient que s’arriba més lluny cooperant que competint. I perquè sabem que algun dia tots els que volem que Catalunya sigui un Estat lliure d’Europa, ens posarem d’acord per aconseguir-ho. Però, malauradament, no ha pogut ser i ara només ens resta desitjar bon viatge als guerrers que al seu poble són fidels!

Amb tot, teníem la voluntat d’incorporar noves mirades, nous pensaments, altres maneres de veure i entendre la política. I és així com vam aconseguir que un grup de persones no adscrites a cap partit s’acostés a la coalició que ERC i Reagrupament iniciàvem. Gent independent compromesa amb la ciutat i el país; com en Quim Bosch o la Montse Raich, als quals més tard s’hi va incorporar la Núria Maynou i altres que han volgut acompanyar-nos a Acció Granollers.

Amb tot ells i elles tenim les idees i l’equip per a recuperar la il•lusió, per a tornar a fer una política que entusiasmi i que serveixi per a donar esperança. Una política transparent i honesta. Perquè vivim temps complexos; temps difícils que hem de saber gestionar des del consens i des del treball comú. I el projecte d’Acció Granollers representa això; una suma d’idees per construir junts la ciutat que volem des de l’independentisme i des de la defensa de la justícia social.

Per això, em nego a creure que els somnis no són possibles. Estic convençut que l’esforç té recompensa i que treballar amb passió en allò que creus és el millor estímul per a combatre el tedi dels temps actuals. Avui, quan molta gent surt al carrer per reivindicar canvis de fons en la política i quan la desigualtat social es fa cada cop més gran, avui quan els problemes són globals i quan la nostra llibertat es veu amenaçada pel sistema econòmic injust que tenim, és quan cal aixecar la veu i cridar que encara no estem vençuts!

Des d’Acció Granollers seguirem lluitant per la llibertat i la justícia a Granollers. Ens hi acompanyes? Via fora! Seguim caminant cap a Ítaca.

El 22 de maig volem posar Granollers en acció

Pep Mur — Mon, 04 Apr 2011 16:00:00 +0200

El 16 de setembre passat vaig convidar a totes aquelles persones i organitzacions polítiques que en tinguessin ganes a compartir un projecte de ciutat basat en la participació real, la honestedat i la transparència. Un projecte que injectés il·lusió i que fos atrevit i valent. Llavors ja vaig reivindicar que necessitem una política que escolti, una política per decidir junts el futur que volem.

Amb aquesta idea hem volgut bastir un espai polític que agrupés l’independentisme a la nostra ciutat. I avui us puc dir que aquells 'pensaments' que varem sembrar el setembre han començat a florir, precisament ara que som a la primavera.

'Acció Granollers' és un projecte obert, dinàmic, que té ganes de comptar amb tothom qui vulgui fer possible la creació d’un espai d’arrel independentista i de futur. Un futur que passa per ser una ciutat innovadora, solidària i sostenible. Som molts, però volem ser més. Gent diversa, independent, no adscrita a cap partit, però amb ganes de treballar per una ciutat millor.

'Acció Granollers' és la candidatura que suma per treballar per aquesta ciutat i construir el Granollers que volem. M'hagués agradat sumar a més opcions, però malauradament no ha estat possible. I nosaltres d'això hem après que s’arriba més lluny cooperant que competint.

Des d' 'Acció Granollers' creiem que l’equip de govern s’ha quedat sense idees, i el principal partit de l'oposició no ha estat capaç de presentar un programa alternatiu prou engrescador. Per això volem sacsejar Granollers per fer-la despertar del son en la que ens han portat els uns i els altres.

Ara és l’hora d’un Granollers diferent, més obert, més creatiu. Per això, cal engrescar a totes aquelles persones que s’han desencantat, que han perdut la il·lusió de treballar en un projecte col·lectiu de ciutat: Perquè la política la fem tots, no cada quatre anys amb el potent però senzill gest de posar una papereta dins d’una urna, si no que la política la fa gent dia a dia.

Tenim idees noves i diferents per ajudar a construir una ciutat que decideixi el seu futur de forma compartida. Una ciutat amant de la llibertat i la justícia, la cultura i la igualtat d’oportunitats.

Volem treballar per aquesta ciutat sense perdre de vista l'objectiu més ambiciós al que tenim dret: volem seguir construint la via de la llibertat del nostre país des del dia a dia dels nostres municipis.

A Granollers hem posat la primera pedra per a fer-ho possible i el 22 de maig volem tenir prou força per poder fer realitat aquests ideals compartits; sumant, treballant, construint. El 22 de maig volem posar Granollers en acció!

Alternatives d’ús dels aparcaments per a bicicletes

Pep Mur — Fri, 21 Jan 2011 06:00:00 +0100

Diumenge vam poder gaudir dels Tres Tombs a diferents indrets de Catalunya, una celebració en què les mascotes, protagonistes indiscutibles del dia, envaeixen els carrers acompanyats pels seus amos. Gats i gossos, però també ocells, rosegadors, cavalls i altres bestioles animen pobles i ciutats i fan les delícies de la mainada.

Això ens ha fet recordar que ara fa un mes, concretament el 17 de desembre passat, vam descobrir com l’aparcament per a bicicletes de l’estació d’autobusos de Granollers es feia servir per “aparcar” una cabra, custodiada, això sí, per dos policies locals. I ja que aquest aparcament acostuma a estar buit, no ens acaba de semblar malament que s’aprofiti per a altres usos.

Aquesta anècdota, en qualsevol cas, ens va fer reflexionar un cop més sobre la visió que té l’equip de govern d’aquesta ciutat sobre l’ús de les bicicletes. La pretensió sembla que és promoure el seu ús com a mitjà alternatiu de desplaçament, i ho va fer amb zones de velocitat invertida, en les quals no està permès de circular a més de 30 km/h, amb uns quants aparcaments i amb un servei públic de préstec de bicicletes que s’ha demostrat insuficient.

Des d’Esquerra ja ho hem dit en moltes ocasions: manquen condicions perquè la bicicleta sigui una veritable alternativa al cotxe. Ens referim principalment a la inexistència de carrils bici a l’interior de la ciutat. Està molt bé que se situïn carrils bici al contorn de la ciutat destinats al seu ús en temps de lleure, però la seva absència a l’entramat urbà fa impossible que la gent s’engresqui a fer servir aquesta opció de transport. I per descomptat, també calen més aparcaments perquè la gent utilitzi les seves pròpies bicicletes.

Per solucionar aquesta situació el primer pas és elaborar un estudi de les concentracions de població i dels seus fluxos de moviment, i a partir d’aquí dissenyar els itineraris que responguin a les necessitats de transport dels granollerins i granollerines. I això només es pot tirar endavant amb una aposta ferma per part del govern de la ciutat. I des d’Esquerra, ja sigui des del propi govern o des de l’oposició, estem disposats a mullar-nos perquè aquest projecte sigui possible.

Construïm el futur, guanyem la llibertat

Pep Mur — Fri, 26 Nov 2010 17:45:00 +0100

Després de la llarga i dura campanya totes les cartes són sobre la taula, tots els projectes són coneguts i el futur està obert. La majoria dels sondejos carreguen contra el Govern d’esquerres i fan caure tota l’artilleria pesada sobre el PSC i ERC. Veurem què passa el diumenge.

A Esquerra estem acostumats a superar els malaveranys que pronostiquen les enquestes, fetes amb tota la mala bava del món i cuinades des de determinats cercles de poder que mai han admès que un partit d’esquerres i independentista governés a la Generalitat. Perquè el nostre model de país no és el seu; perquè ens volen callats i submisos. Perquè ens segueixen dient que la idea d’un Estat propi és una utopia. Doncs, s’ha acabat! cantava l’Ovidi, ‘ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!’

Per això portem 79 anys al servei del país i de les seves classes populars. Hem estat el partit de Macià i Companys i de l’avenç de Catalunya durant la República. Vam lluitar contra el feixisme per defensar els nostres drets nacionals i a l’exili vam mantenir viva l’esperança d’un futur més pròsper. Hem patit la por, la ràbia i la tristesa de veure trepitjats els nostres ideals. Sabem, per tant, el que costa lluitar! Però, mai ens hem rendit.

I així durant els 80 Carod féu la Crida Nacional a ERC i gent procedent de l’independentisme d’esquerres aportar nova saba al partit de l’avi Macià. Gent de l’MDT, de Catalunya Lliure, de la Crida, del PSAN i de tants altres féu un pas endavant amb la voluntat de fer d’Esquerra el catalitzador de l’anhel de llibertat i per crear les bases d’un independentisme democràtic i pacífic.

Al 2003 vam fer govern amb les esquerres del país. Perquè consideràvem que calia una alternativa democràtica. Havíem de fer possible que molts ciutadans i ciutadanes que durant 23 anys havien viscut d’esquenes al catalanisme, se sentissin representats pel seu Govern. Es tractava de trencar la Catalunya dual que s’havia repartit el poder. I és així com vam cosir el PSC al país, fent que votés lleis tant emblemàtiques com la que garanteix la immersió lingüística del català a l’escola o la llei del cinema que obliga que la meitat de les pel·lícules que s’estrenen a casa nostra siguin en català.

Molts independentistes no han compartit la nostra estratègia. Tenien tot el dret a fer-ho. I crec que, un dia o altre, ens haurem de trobar per a combatre democràticament contra l’Estat i preparar el referèndum. Però, també crec que hem trobat poca generositat per part d’ells. Se’ns ha dit de tot, però mai s’ha dit allò bo que hem fet. Aquells avenços nacionals que Esquerra ha aconseguit durant tot aquest temps. I això és injust. Em sembla important recordar que per a construir un país cal disciplina, delicadesa i paciència.

Nosaltres sabem que la independència no és a prop. Les enquestes ens diuen que el 40 % de la població votaria sí. Però, la demoscòpia també ens diu que, suposadament, les properes eleccions les guanyarà CIU. I Convergència no és independentista. CIU és peix al cove, retallada de drets socials, pactes amb el PP i ambigüitat calculada pel què fa a la llibertat nacional.

Davant d’això, només ERC garanteix cap pas enrere en drets socials i nacionals. Només els diputats d’ERC podran forçar CIU perquè no caigui en mans de l’espanyolisme del PP, i només ERC podrà fer possible el referèndum per la independència.

Ara és l’hora de decidir. I altra volta és ERC qui pot tornar a fer avançar el país, com ho férem durant la República, com hem fet sempre.

El Ple 2.0 d'octubre

Pep Mur — Fri, 29 Oct 2010 17:30:00 +0200

El ple de dimarts va ser l'últim abans de les eleccions del 28N, i això es va deixar notar. Es va fer referència a Aznar, Zapatero, Artur Mas i al Tripartit, i això que la portaveu del PP, l’Àngels Olano, que habitualment fa referència a l’àmbit nacional en les seves intervencions, no va assistir-hi (segons va explicar l’alcalde, perquè estava indisposada, potser li dura el disgust per no anar a les llistes del PP al Parlament?).

El punt principal del dia, com cada octubre, va ser el de la modificació de les Ordenances Fiscals pel 2011 amb una proposta d’increment de l’1,5% (i per tant, per sota de l’IPC). La dreta va tornar a votar-hi en contra, tant CiU com PP demanàvem la congelació dels impostos i taxes municipals, i en general els arguments no van distar gaire dels de l’any passat.

Convergència va aprofitar per demanar l'extinció de l'AMBICIA'T i vendre les bicicletes i les màquines a altres municipis per estalviar-nos així el manteniment. Estic d'acord amb ells en què aquest servei ha estat un fracàs per la mala gestió que se n'ha fet, però al Grup Municipal d’Esquerra seguim creient que l'AMBICIA'T és necessari, però que per a què funcioni hem d'impulsar amb fermesa el servei amb més carrils bici, mayor número de bicicletes disponibles i més espais destinats al seu aparcament, tot i que potser ara no és el millor moment per invertir-hi.

Bé, fins aquí cap sorpresa. Esquerra, però, vàrem decidir donar suport a les ordenances de l’any vinent perquè, tot i que creiem que hagués estat més adient congelar els impostos per segon any consecutiu, tampoc podem perdre de vista que l’Ajuntament ha de poder donar cobertura a polítiques econòmiques i també i sobretot a polítiques de caire social. Per això, a canvi d’aquest vot de confiança exigirem al pressupost del 2011 que, malgrat la previsible davallada dels ingressos, es mantinguin o fins i tot augmentin les partides destinades a pal•liar les conseqüències de la crisi en la vida de les persones.

A més, vàrem demanar a l'equip de govern que apostés per canviar l’organització per tal de ser més eficients a l'hora de resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes envers els tributs municipals, facilitant, per exemple, el pagament dels impostos. I que l’esforç que segurament suposarà fer aquests canvis organitzatius i de les eines que donen suport a l’organització no siguin cap excusa per continuar fent les coses com sempre.

En resum, CiU i PSC van jugar el seu clàssic partit govern versus oposició mentre que nosaltres vam fem una aposta d’oposició responsable aportant creativitat i noves formes d’actuar davant dels ciutadans i les ciutadanes de Granollers.

La resta de temes del ple van ser molt tranquils (3 dels 6 punts del ple es van aprovar per unanimitat) i la intensitat de les intervencions va baixar considerablement després del debat sobre les Ordenances. I a sobre, el to de veu del portaveu del PSC provocava certa somnolència.

I si al 2009 vam estar dos hores només per dictaminar sobre les ordenances, aquesta vegada no havien passat aquestes dues hores que ja marxàvem cap a casa. El futbol, com sempre, acaba marcant la dinàmica dels plens.

Granollers és handbol, Espanya és crisi

Pep Mur — Fri, 22 Oct 2010 06:20:00 +0200

L’entrevista que la Revista del Vallès em va fer fa dues setmanes ha aixecat certa polèmica. Reconec que no vaig està encertat quan vaig dir que des d’ERC estàvem en contra que Granollers sigui subseu del Campionat del Món d’handbol l’any 2013. Segurament no vaig saber expressar prou bé el sentit de les meves paraules i, tot plegat, ha fet que la sensació de confusió fos gran. M’intento explicar, doncs.

Evidentment no estic pas en contra de la celebració d’aquest Campionat. Granollers és terra d’handbol i un esdeveniment com aquest servirà perquè els aficionats de la nostra ciutat puguin gaudir veient als millors jugadors del món d’aquesta disciplina. I és clar, també hem de comptar l’impacte econòmic que ocasionarà a la ciutat. El problema és l’ús que en farà Espanya. Ho sabem prou i en tenim experiència perquè l’Estat espanyol és especialista en barrejar com ningú esport i política (recordeu la difusió mediàtica de la Roja aquest estiu) i això és el que ens molesta. I a més, Catalunya no podrà participar-hi i alguns ens quedarem amb les ganes de veure el potencial que tindria una selecció catalana d’handbol formada, en gran part, per jugadors granollerins.

Granollers és handbol i moltes coses més, però. Granollers és tradició i creativitat. I crec sincerament que hauríem de ser capaços de fer una mirada estratègica cap al futur i veure el gran potencial que tenim com a ciutat; amb una societat civil dinàmica, amb un empresariat que arrisca per tirar endavant i amb uns esportistes que excel·leixen en àmbits diversos.

Em refereixo a que hauríem de ser conscients que la ciutat és viva en mil i un racons. Que les innovacions hi flueixen, i que l’esforç i la capacitat de treball en són peces bàsiques. Així és com el Club de Bàdminton Granollers ha aconseguit ser un referent del país en aquest esport, així és com la Laura Pous creix com a tenista i és avui una gran ambaixadora de la nostra ciutat arreu o com els germans Espargaró representen l’esperança d’èxits del motociclisme comarcal.

Granollers és moltes coses, molta gent, moltes entitats que, malauradament, sovint la seva bona i gran tasca queda amagada pel brogit.

Política d'autor

Pep Mur — Wed, 17 Mar 2010 05:00:00 +0100

Un estol de nous partits estan apareixent a l'horitzó i tots coincideixen a presentar-se com un canvi de paradigma en la manera d'entendre i practicar la política. Curiosament les persones que els lideren fins ara no havien volgut impulsar canvis en la manera de fer les coses. Així doncs, d'entrada tot plegat és una mica sospitós. Joan Carretero, Rosa Díez o Montserrat Nebrera estan units per la seva voluntat d'estar a primera línia; d'Esquerra, PSOE i PP. L'Albert Rivera i el seu Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía diu voler ocupar l'espai ideològic entre el PP i PSOE. Però, queda espai aquí al mig? Parlant en termes de teoria de conjunts, hi ha una intersecció molt gran entre PP i PSOE, intersecció que es transforma en un únic conjunt quan han d'opinar sobre Catalunya.

Cal que ens comencem a preguntar quins son els espais polítics que defensen Carretero amb el seu Reagrupament, Rosa Díez amb la Unión Progreso y Democracia o Montserrat Nebrera. Tinc la sensació que són duplicats d'opcions ja existents, però amb una forta reducció de contingut polític i amb una elevada dosis de missatges simplistes, personalistes i demagògics. Quin canvi creieu que pot representar el doctor Carretero quan el desacord de quatre membres de Reagrupament provoca una falsa sortida del seu líder per tornar-se incorporar hores més tard, un cop els dissidents han dimitit? On són els dots democràtics? On són les noves maneres de practicar la política?

Estem assistint al naixement de formacions polítiques estrictament personalistes que aprofitant el descontentament amb els partits tradicionals venen altres aires i maneres de fer, però que, al capdavall, com ja s'ha demostrat amb petits gestos, no hi ha cap diferència. Si una persona, militant d'una organització del tipus que sigui, té veritables objectius de millores col·lectives, no cal que abandoni res, simplement s'ha de posar a treballar. Ara bé, la cosa canvia quan l'objectiu és personal, perquè llavors cal cercar espais on poder desenvolupar aquest individualisme.

Qualitat política, qualitat ciutadana

Pep Mur — Mon, 08 Feb 2010 05:00:00 +0100

Tinc la costum de llegir l'article d'en Sebastià Alzamora a la segona pàgina del diari Avui. Em va cridar especialment l'atenció el publicat el passat 25 de gener amb el títol Polítics i ciutadans. En una part del text Alzamora escriu: "En una democràcia, tant fonamental és la qualitat dels dirigents com la de la mateixa ciutadania".

Massa sovint escolto opinions poc engrescadores sobre la classe política. És evident que hi ha persones que han fet de la política el seu ofici però també n'hi ha moltes -per mi, una majoria- que creuen amb unes idees i tenen una base ideològica que els mou a millorar amb les seves actuacions i propostes el seu entorn més immediat. La ciutadania és la que té la veritable força per canviar les coses però a vegades sembla oblidar-ho. Un detall; fixeu-vos amb els resultats electorals, per exemple, a les eleccions municipals, i veureu formacions polítiques que independentment de la persona que lideri la llista electoral, independentment de quines hagin estat les actuacions de la formació política, els seus resultats són els mateixos o gairebé. Què vol dir això? Doncs segurament que a l'hora d'anar a votar la majoria de persones ho fan de forma instintiva i no reflexiva.

En alguns països europeus han ideat un sistema d'ajuda als votants. Un grup d'experts formula una sèrie de preguntes relatives a diferents aspectes de la vida social, econòmica, religiosa, cultural... I per a cada pregunta et demanen el teu grau de conformitat o disconformitat. Hi ha cinc valors possibles: totalment d'acord, força d'acord, neutre, força en desacord i totalment en desacord. Al final pots verificar si l'opció a la qual acostumes a donar suport electoral coincideix. O, en tot cas, en quin grau coincideix amb el que realment penses. És un exercici molt interessant. És clar que en aquest procés no s'inclou la relació entre promeses electorals i compromisos veritablement assolits per les formacions que governen, i que en tot cas ha de ser un dels elements a incorporar en la reflexió que mencionava abans. Crec que per tenir una classe política de qualitat hem de tenir una ciutadania de qualitat i per tant més reflexiva que instintiva.