http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/ Thu, 13 May 2010 05:00:00 +0200 ca http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1153/la-salut-del-rei-es-questio-destat http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1153/la-salut-del-rei-es-questio-destat Thu, 13 May 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1153/la-salut-del-rei-es-questio-destat
Ja que sóc la pagana d'aquestes festes, voldria saber quan he de treballar perquè el senyor rei tingui una habitació reial en un hospital públic. Déu me'n guard de desitjar-li cap mal! Que es recuperi, i que ho faci ben aviat, que així podrà tornar a les seva feina dura i cansada com n'hi ha poques. Perquè aguantar com un estaquirot hores i hores de rotllos pels quals ningú t'ha escollit més enllà de la providència d'un dictador us asseguro que deu ser cansat. I avorrit.

Ara que el què em preocupa de veritat és què passarà quan les xacres del rei siguin reiterades. Ens fem grans i és inevitable que el cos no aguanti. Els plebeus el què fem és intentar estar per els nostres avis: centres de dia, ajudes domèstiques, i si no hi ha cap més remei, residències. El rei que tenim té 71 anys. Com que ha viscut bé se li suposa una esperança de vida relativament normal; posa-li més enllà de deu anys més. Què farem al passar aquest temps? Què farem durant aquesta dècada quan el senyor rei caigui i es trenqui el fèmur? Estaran preparats els hospitals de fora Catalunya si arriba la independència i el senyor rei s'indisposa?

Perquè em preocupa que durant els propers anys sigui un tema recurrent per la vida política espanyola la vellesa d'un senyor. Ja en tenim prou amb les xacres de vellesa de determinats òrgans de l'Estat, diga-li Tribunal Constitucional, com per estar pendents ara dels ingressos hospitalaris del senyor monarca. Si tan sols poguéssim saber en què gasta els nostres diners aquest bon home, ja em donaria una mica per contenta. Perquè ja que l'hem de mantenir estoicament, intervencions quirúrgiques incloses, el mínim és una mica de transparència en els comptes. Que ja tocaria, oi?
]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1131/moures-en-temps-de-crisi http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1131/moures-en-temps-de-crisi Thu, 08 Apr 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1131/moures-en-temps-de-crisi
Ep, que en això de la cerca de feina no hi ha culpes, eh! No es pot negar que el mercat de treball no està en les condicions que es trobava fa uns anys, quan la recerca per Internet si que donava fruits, i així van créixer en reputació aquests portals. La societat de la informació, però, encara no ofereix tots els mecanismes possibles de contacte per a qui es troba sense feina i amb capacitació acadèmica o d'experiència suficient. Tot arribarà...

És significatiu que parli de recerca de feina i no de creació d'empreses, oi? La majoria de la gent, al trobar-se a l'atur, avui ja no pensa en crear una empresa. Masses tràmits i masses traves. Si em permeteu una reflexió diguem-ne sociològica, a mi això de la fi de la Catalunya emprenedora atribuïda a tals o quals polítiques de tals o quals governs catalans no m'acaba de convèncer. Per què, voleu dir que amb menys traves administratives hi haurien més autònoms? Menys burocràcia és més ocupació? El país on és més fàcil establir una empresa (privada, és clar), Nova Zelanda, té un 18% dels treballadors treballant pel sector públic. Catalunya té avui un 3,95% de funcionaris, i un sector públic que ocupa a un 9% de la població activa. No sé, però jo crec que hi poden haver altres explicacions i no tenen a veure -vaja, no massa- amb la nostra burocràcia.

Més aviat crec que la globalització del mercat fa impossible indústries competitives si no hi ha un recolzament financer molt i molt important, que els pobres mortals no podem ni somiar a aconseguir de la nit al matí. Igualment, la competència en qualsevol mercat dels autònoms és tan ferotge i tan explotada que a veure qui és la guapa que s'anima a muntar-se un pla de vida basat en l'inici des de zero. Sí, i tant, que de vegades no hi ha més remei, però amb unes oposicions al funcionariat a la vista...

I ja hi som: moure's avui en dia vol dir plantejar-se les oposicions. El funcionariat, allò que en teoria no casa amb al nostra idiosincràsia com a poble, és la sortida més senzilla, la que aporta més seguretat i més claredat en el plantejament. No és d'estranyar que obri el Facebook i entre les amistats cada cop llegeixi més sovint: s'acosten les 'opos'! Simptomàtic, oi?
]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1111/les-persones-que-fan-muuuu http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1111/les-persones-que-fan-muuuu Sat, 06 Mar 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1111/les-persones-que-fan-muuuu España-sol-y-toros sí, separatistas-rojos-y-masones no, déu n'hi do el nivell. Jo ho deixaria més aviat en un tortura sí, tortura no, però bé, com que els 'antipapanates' diuen que ara només valen els grisos procuraré deixar clara la postura no sigui cas que vingui un talibà de la gamma cromàtica i em vulgui fer creure que torturar és un espectacle que en ocasions és acceptable, i que jo tinc prejudicis 'progres' i 'esquerrosos' -quin crim, oi? No, jo crec que no.

Una cosa: els animals no són persones, però les persones si que som animals. Vaja que no són el mateix els drets humans que els drets animals, però tampoc és qüestió de dir que els animals no tenen cap dret. A casa els avis es mataven animals: porcs, conills, gallines fins i tot altres coses, a les quals el paladar vallesà està menys acostumat. No us negaré que la visió de l'animal viu i tant bufó i després al plat mai m'ha fet massa gràcia. Però quan parlem d'un tendido de milers de persones veient com es tortura salvatgement un animal no estem parlant de drets dels animals, sinó de l'animalització de l'espectacle humà. La tortura com a espectacle, i a més pretenent recaptar beneficis amb la sang, el patiment i la brutalitat; això és el que s'ha de prohibir de totes totes.

Prohibir, ui! Quina paraula, oi? Quan estem tant acostumats a viure sense festes on es llencen ases des dels campanars, perquè s'han prohibit, o sense nens a les mines, i amb jornades regulades de vuit hores i amb salaris mínims, sembla mentida que encara estem discutint si els governs poden o no poden prohibir. I és clar que poden! Ja ho deia abans, les persones som animals, però tenim una cosa que se'n diu racionalitat, i amb aquesta des de fa uns quants mil·lennis hem arribat a la conclusió que per conviure no es poden tolerar certes coses, i d'aquí venen els tabús -que són límits culturals- i les lleis -que són límits socials-. Segur que hi ha persones que s'estimen tant la seva llibertat i la dels toros que gaudeixen veient com corre la sang. Però per sort, la llei de la selva fa segles que es va acabar. I també fa segles que es va decidir que les persones que fan muuuu no són les que han de marcar les llibertats de les persones, ni dels animals. I ara, menys.]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1093/la-sessio-es-a-punt-de-comencar-desconnectin-els-mobils http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1093/la-sessio-es-a-punt-de-comencar-desconnectin-els-mobils Sat, 06 Feb 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1093/la-sessio-es-a-punt-de-comencar-desconnectin-els-mobils
De moment no em deixo 'embaucar' per aquestes superpel·licules dels multicines; els premis ja les potencien prou. Per cert, fa uns dies es van donar a conèixer les candidatures dels premis que porten el nom dels multicines que tenim més a prop, i ells mateixos ja són una incoherència total a no tenir amb compte. Com pot ser que un actor estigui nominat per la seva interpretació, i la pel·licula en què ha participat no estigui nominada, tot i que en teoria té un bon guió, que tampoc és nominat? Vaja, que com pot ser que un actor faci una bona interpretació d'un mal guió? O, per exemple, com s'explica que una actriu d'Alcobendas (res en contra del poble) estigui nominada per una pel·lícula d'aquelles que anomenen 'de repartiment coral' i la resta del repartiment no obtingui res a canvi? Ni tan sols el director, que ja té un mèrit considerable al dirigir aquest 'repartiment coral'. Incoherències que tant sols tenen explicació si aconseguiu contactar amb el productor-promotor-representant que tingui més poder d'influència en aquest meravellós món que anomenen Hollywood.

En fi, jo prefereixo les sensateses que m'ofereixen al cinema Alhambra. Imagineu, esteu en un edifici del 1913 amb una fantàstica façana modernista, que ha vist mil i una històries a dins, superant guerres, repúbliques i dictadures, i que ara us ofereix més històries... que potser no tindran un Oscar, però, de ben segur, us deixaran un més que bon regust de boca. Alguns les anomenen pelis folkies, altres indies i molts altres d'autor. Jo prefereixo anomenar-les pel·lícules amb transfons viquipèdic -són aquelles que quan acabes de veure-les, corres a la Viquipèdia o al Youtube i no pares de mirar documentació al respecte, perquè t'han arribat a agradar tant que no vols que s'acabin.

Són les 'llaminadures' que ofereix aquest cinema, l'Alhambra, tant únic com ell sol i que intentem que no s'extingeixi com s'han anat apagant tots els altres cinemes de poble. Oi que tots recordeu Cinema Paradiso? Doncs d'això es tracta, gent!
]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1070/els-petits-canvis-son-poderosos http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1070/els-petits-canvis-son-poderosos Sun, 10 Jan 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1070/els-petits-canvis-son-poderosos
La crisi de l'atur, com a tants miler de persones, també ha enxampat la Marina: una víctima més d'aquesta plaga. Treballava com enginyera en una empresa de fabricació d'elements electrònics, però, com molta gent, s'ha quedat al carrer perquè la maleïda crisi no té en compte ni persones ni coneixements. Però la Marina té nous plans: està pensant en marxar del país i anar a viure, d'una vegada per totes, a un lloc més càlid, perquè aquest maleit fred no la deixa pensar. Avui ha rebut una carta de la seva amiga Jody, que viu a les illes verges britàniques i que es dedica a organitzar excursions submarines pels atols i paisatges varis de les illes verges.

Una idea temptadora, oi? I és que a la Marina el fred no l'hi deixa pensar gaire, però li fa veure nítidament una única cosa: la possibilitat d'anar en pantalons curts tot el dia i ser feliç mirant l'oceà infinit davant seu; i com que encara té un raconet d'euros ben guardat i aquest vell però ben condicionat garatge per llogar, ja sap que farà: donar la benvinguda a l'any nou perdent la seva vista damunt l'oceà pacific.

No donaré lliçons de moral barates, perquè no vull semblar un mossèn, però hem de treballar aquests canvis que ens faran millor persones, un millor país i una millor societat. La Marina ha decidit marxar; no és una fugida endavant, és una solució al seu problema que farà la seva vida millor.

La Marina aplica la filosofia del 'tot esta per fer i tot és possible', que ara, més que mai, hem de tenir present -i que afortunadament està de moda. Vivim temps econòmics, polítics i socials difícils. I aquesta filosofia sempre -sempre- ha estat present, però mai l'hem tingut en compte. Ara és el nostre moment -com a persones, com a país, com a societat- per tirar endavant les possibilitats que hi ha. La mínima possibilitats de canvi l'hem d'aprofitar: Change is possible and change is positive!
]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1048/que-arriben-les-festes http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1048/que-arriben-les-festes Wed, 09 Dec 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1048/que-arriben-les-festes
El fulletó del supermercat ha doblat el nombre de pàgines, clar, s'acosta el Nadal i a partir d'ara menjarem i fins i tot cuinarem!! De tant en tant ja m'apunto les ofertes abans d'anar a comprar, però és que ara hi veig coses tant extraordinàries com: nous de macadàmia; patés de dos, tres i fins i tot quatre sabors; gambes que no trobes en tot l'any molt vermelles i fresques elles; els olis de sempre etiquetats en or (i no en català)... Tot canvia, tot es transforma, tot es torna enlluernant, com el Nadal i, és clar, tot, tot et xiuxiueja compra'm, compra'm, compra'm.... Total, que la llista de la compra pel sopar de la nit de Nadal esta augmentant per moments i com diria aquell: això no es pot 'permitir'. I no és pot 'permitir' pel que tots sabem: ¿Si mai hem d'anar a comprar al supermercat amb gana, per què, ara, amb l'excusa de les festes de Nadal, comprem a tot drap qualsevol cosa, de tots els sabors possibles, i desprès hem d'acabar els dinars i sopars respectius amb sals de fruita i compadint-nos per la dieta que haurem de fer després?

Amb la propaganda també hi ha el magnífic catàleg de cent pàgines de joguines! Quines meravelles tu! Cuinetes transformades en mòduls industrials: si abans fèiem farinetes, ara pots fer unes esferificacions que ni l'Adrià, i uns suflés nitrogenats que et faran sentir sensacions 'bullístiques' (del verb Bulli) meravelloses. Deu n'hi do les joguines que poden arribar a tenir els nens i les nenes d'avui en dia. Això si, al catàleg segueixen pensant que les Kittys són per les Júlies i els Spidemans pels Marcs. Malauradament són coses que no canvien mai. De totes maneres, amb totes aquestes joguines tant meravelloses estic molt temptada en tornar a fer la carta als reis... Això si, em demano la disfressa aquesta de Darth Vader amb espasa làser inclosa i el comandament de la Estrella de la Muerte teledirigida, que a mi això de la Kitty, com que no.

I enmig de tanta paperassa he trobat un parell de regalets: unes postals! Una d'uns amics que han decidit casar-se amb el Nadal i l'altre de la meva amiga que està a l'altre punta del món i que em desitja que passi unes molt Bones Festes; per fi, una cosa de debò, escrita a mà i real! Això si que és atípic. I que no estigui de més, també us desitjo que a pesar de totes aquestes temptacions gastro-consumidores passeu unes molt Bones Festes de la millor manera possible!
]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1027/cotxes-per-a-homes-o-cotxes-per-a-tothom http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1027/cotxes-per-a-homes-o-cotxes-per-a-tothom Fri, 06 Nov 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1027/cotxes-per-a-homes-o-cotxes-per-a-tothom un nuevo modelo, innovación, más Polo todavía... Mmm, bé, sempre m'ha agradat el Polo. Llavors la meva companya i jo hem passat pàgina, analitzant el grafisme, original, però... Llavors ens hem fixat que només utilitzaven adjectius masculins: espontaneo, innovador, sofisticado... I les 'opinions' eren, totes, de nois.

Ostres! Quina sorpresa! No sabia que existissin cotxes masculins i femenins. Si que havia llegit que hi havia dones que els agradava conduir cotxes petits perquè són més pràctics, però, en canvi, la gran majoria de dones nord-americanes els prefereixen grans per imposar-se.

I això que les conclusions de la publicitat, banals com elles mateixes, són que els homes compren cotxes i les dones colònies. Els publicitaris fan anuncis que creuen que funcionaran, no els importa si són sexistes o no. En aquest cas, la funció social que hauria d'exercir la publicitat falla per tots els costats possibles. I més quan aquesta campanya es presenta a la universitat, seu del que ha de ser, pressumptament, un espai democràtic, tolerant i que no fomenta el sexisme.

Així que anuncis com aquest del Polo no serveixen per res, o només per seguir donant arguments a un debat inútil. No estem parlant de gènere, sinó de consum, i els que consumim triem, i triem el que volem. Per cert, la meva millor amiga té un Polo.
]]> http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1010/una-maquina-de-validar-bitllets-amb-condicions-si-us-plau http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1010/una-maquina-de-validar-bitllets-amb-condicions-si-us-plau Thu, 08 Oct 2009 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/laura-pena-i-pio/blog/1010/una-maquina-de-validar-bitllets-amb-condicions-si-us-plau
Deixant de banda debats d'on ha d'estar ubicada la futura estació de la Garriga, a l'entrada o sortida del poble, o viceversa, segons des d'on es vingui, ara el que em preocupa i que és més bàsic, és que posin una màquina de validar bitllets amb condicions. En aquesta ocasió, exercir de viatger exemplar no serveix de res, ja que cada cop que els viatgers que sortim de la Garriga ens trobem que tenim una màquina de validar, com us ho diria, model 386, de les antigues. Té el superpoder de desmagnetitzar qualsevol tipus de bitllet. Cada cop que sortim de Sants, o que tornem des de qualsevol altre estació, ens trobem que el nostre bitllet o abonament, esta inutil·litzat.

Difícil lluitar contra un superpoder. Amb la Renfe hem topat! Es tracta de fer una superqueixa, o una superinstància, o potser si tots i totes ens posem d'acord aconseguirem el superpoder de la superpersuassió. Però és més fàcil que tot això. Ja ho deia aquell: "els petits canvis són poderosos!" Doncs si senyor Renfe -perquè mai sé a qui adreçar-me-, deixi's de formalismes, i faci la vida dels viatgers una mica més fàcil. No demanem més, vaja, ja no demanem més.
]]>