http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/ Wed, 12 May 2010 05:00:00 +0200 ca http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1152/menys-baralles-i-mes-treball http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1152/menys-baralles-i-mes-treball Wed, 12 May 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1152/menys-baralles-i-mes-treball
Davant d'un immobilisme tan gran, la pregunta que ens fem molts és: a qui beneficia aquesta situació? Qui pensa treure'n profit d'una paràlisi on tots i cadascun dels regidors i regidores en són, en major o menor mesura, responsables? Mentre al ple no s'arriben a acords i el diàleg entre l'Ajuntament i els veïns i veïnes segueix sent inexistent, al nostre voltant s'estan succeint esdeveniments que marcaran de manera important el nostre futur. El 'silenci administratiu' fa que les decisions que ens afecten les prenguin altres i que el posicionament dels nostres representants o bé sigui desconegut o bé no sigui expressat.

És el que ha passat amb l'aprovació per part del govern de la Generalitat del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Durant la seva tramitació, l'Ajuntament de les Franqueses va ser l'únic del nostre entorn que no va demanar una reunió bilateral amb el departament de Política Territorial tot i ser un dels municipis que veu més afectada la seva realitat -per no dir el que més. Els nivells de creixement previstos o les infraestructures que ens travessaran bé es mereixien una atenció especial per part del govern municipal. Una atenció que no va existir i que dubtem molt que existeixi en el futur si les actituds no canvien.

Després de 25 anys d'endarreriment, era necessari disposar d'un instrument com aquest Pla per tal de garantir una planificació en el desenvolupament de la corona metropolitana. Però les importants implicacions que pel nostre entorn més immediat suposaran les previsions contingudes en el Pla ens obliguen a estar amatents al seu desenvolupament posterior. I aquí és on rau el nostre temor més gran. Què passarà quan s'abordi la redacció del Pla director urbanístic (PDU) de Granollers, on són incloses les Franqueses? Tindrem també el silenci administratiu del nostre ajuntament durant tot el procés i permetrem així que d'altres ciutats ens marquin el nostre creixement, el nostre desenvolupament i les nostres infraestructures?

D'entrada podem suposar quina serà la resposta de l'equip de govern de cara a la galeria. Potser una moció poc concreta, potser una nova pancarta al balcó de l'Ajuntament omplint-se de pols, potser alguna declaració buida de continguts. Però el que demanem és que d'una vegada per totes l'equip de govern treballi i ho faci, com no pot ser d'altra manera, amb consens polític i social. Del Pla Territorial se'n deriven actuacions, la més important de les quals és un PDU de Granollers que marcarà de manera important quin ha de ser el nostre desenvolupament. Reclamem que el govern municipal participi de la redacció d'aquest PDU, que s'impliqui, que no deixi passar l'oportunitat de transmetre als seus redactors les demandes dels pobles de les Franqueses i que no torni a deixar en d’altres mans una planificació que tindrà un efecte directe en les nostres vides.

Les lluites intestines entre els regidors no poden ser l'excusa per la no actuació per part de l'Ajuntament en aquest tema. Davant nostre s'està produint el debat més important sobre el futur dels nostres pobles i cal deixar de fer comèdia, d'amenaçar, d'inaugurar per triplicat espais o de fer propaganda d'actuacions esporàdiques. Ara és el moment de la política en majúscules, del debat, del consens, de renunciar a posicionaments personalistes perquè si no arribem entre tots a un acord i si no actuem units d'una vegada per totes, d'altres decidiran per nosaltres. I suposem que aquesta no és la voluntat de l'equip de govern. O sí?
]]> http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1123/la-crisi-i-com-gastar-se-els-diners-publics http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1123/la-crisi-i-com-gastar-se-els-diners-publics Wed, 24 Mar 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1123/la-crisi-i-com-gastar-se-els-diners-publics
Lluny de l'eficiència necessària, més en uns moments com els actuals on els recursos són escassos, dia rere dia l'alcalde ens dóna exemples d'una gestió pública que malbarata els recursos i que té els nostres pobles paralitzats. Un exemple d'aquesta manera d'actuar el trobem amb el Centre Cultural de Corró d'Avall, que fa més d'un any que està aturat i a mig fer. Sabem quin cost ha tingut per a les finances municipals tenir parades aquestes obres, en despeses de vigilància, de futurs desperfectes o en compensacions a l'empresa constructora? Segurament no en traurem l'aigua clara. Però hi ha d'altres despeses que sí que són públiques. I que són una mica escandaloses.

El 30 de novembre del 2006, el ple va aprovar el projecte del Centre Cultural per un import de més de 7.400.000 euros. El senyor Ribalta, en aquell moment a l'oposició, titllava el projecte de CiU "d'obra faraònica" i considerava el seu pressupost una "barbaritat". Des d'ERC sempre vam mostrar la nostra oposició a un equipament clarament sobredimensionat, sobretot perquè consideràvem que el seu manteniment o les despeses associades al seu funcionament serien un llast molt important per la tresoreria municipal. Nosaltres apostàvem per una instal·lació més realista i més ajustada a les necessitats reals dels nostres veïns i veïnes, tot i que les nostres peticions no varen ser escoltades.

El projecte es va iniciar i només es va aturar quan l'actual equip de govern va apostar per un replantejament de l'obra, que havia de convertir-se en un auditori més petit que no suposés, van dir, una càrrega econòmica desproporcionada. No obstant això, han trigat més d'un any a replantejar-lo i el suposat estalvi finalment s'ha convertit en un increment de despesa!

Per estalviar, el primer que van fer va ser contractar un nou arquitecte perquè refés els plànols (ara amb la inclusió d'una biblioteca) i varen pagar-ne 123.435,6 euros, uns quants més que el projecte inicial, que va tenir un cost de 90.000 euros. D'entrada, no deixa de sorprendre que refer un projecte costi més que el projecte inicial. Curiós. Més tard, el passat 4 de març, l'Ajuntament autoritzava dues despeses relacionades amb el Centre: una per la biblioteca, l'altra per la resta de l'obra. El total sumava més de 8.000.000 d'euros. És a dir, el projecte inicial que superava els set milions era una "barbaritat" en paraules textuals del senyor Ribalta quan era a l'oposició. Ara se'n gasta més de vuit milions quan és l'alcalde. I no passa res.

El sobrecost d'aquesta obra "faraònica" amb el senyor Ribalta al capdavant de l'Ajuntament (acompanyat per la regidora de Cultura, la trànsfuga Teresa Buigues) és de més de 120.000 euros per la redacció del projecte i més de 500.000 euros per la seva construcció. Suposem, però, que dins aquests diners ja s'hi inclouen els que s'han gastat a dia d'avui. O això va a banda i a aquests vuit milions cal sumar-hi el que ja s'han gastat en la construcció que tenen aturada?

Per ara només sabem com es gestionen els diners públics, amb quina alegria es dilapiden recursos, com es canvia d'opinió passant de l'oposició al govern i com la improvisació, la manca de diàleg i l'encegament del càrrec porten a fer les coses a casa nostra. Tenim un Centre Cultural a mig fer, que costarà més del que en el moment de planificar-se ja era desorbitat, i tot per no fer les coses com cal: estudiant-les i parlant amb tothom. Mentre l'alcalde i el seus cinc tinents d'alcalde (amb trànsfugues inclosos) no assumeixin que han fracassat, els veïns i veïnes de les Franqueses anirem patint les conseqüències d'un equip de govern encegat, tancat i incapaç d'arribar a acords amb ningú.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1100/responsabilitat-i-generositat http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1100/responsabilitat-i-generositat Sat, 20 Feb 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jove-i-llado-josep-m/blog/1100/responsabilitat-i-generositat
La manca d'una majoria suficient, obliga l'actual alcalde (que compta amb la participació de dos trànsfugues dins del seu equip de govern) a 'governar' a cop de decret, sense cap tipus de debat públic i d'esquenes a la ciutadania. La manca de diàleg entre el govern i l'oposició (o de la major part d'aquesta) fa que absolutament cap proposta presentada per l'alcalde sigui aprovada pel ple i per això, des de fa ja dos anys, a les Franqueses no tenim, entre d'altres, ni pressupostos ni ordenances fiscals. Així doncs, en un context de crisi com l'actual, l'equip de govern té uns comptes del tot desfasats i allunyats de la realitat. No ha pogut o volgut aprofitar les ordenances per equilibrar les seves finances o per incentivar l'activitat econòmica i només ha endegat els projectes compresos en els plans E de l'Estat. Unes obres, per cert, que no es van discutir ni debatre en cap ple i que hores d'ara encara ens han d'explicar quins guanys econòmics han suposat.

Portem dos anys sense un diàleg constructiu, sense pressupostos, sense projectes engrescadors i innovadors, amb una taxa d'atur en constant creixement i amb un distanciament cada vegada més gran de l'Ajuntament respecte els seus veïns i veïnes. I davant aquest escenari quin futur ens espera? Si fem cas als darrers esdeveniments, que inclouen denúncies polítiques i judicials entre regidors de malbaratament de fons públics o abús de poder, la voluntat de només retre compte dels assumptes municipals a través dels mitjans de comunicació i l'escorament de totes les parts en els seus posicionaments particularistes, ens espera un futur molt poc encoratjador.

A dia d'avui, a les Franqueses del Vallès no s'albira la sortida a l'atzucac: les rancúnies personalistes són massa grans i les ferides encara són massa obertes. Segurament la solució passa per les eleccions del 2011, quan la ciutadania ens posarà a tots al lloc que ens correspon. Però caldria que tots plegats féssim un exercici de responsabilitat que no ens fes perdre dos anys més, perquè en plena recessió econòmica no ens podem permetre el luxe de no actuar. Davant la urgència social i econòmica, aquesta responsabilitat ha d'implicar, necessàriament, deixar pas a noves persones, amb noves idees que desbloquegin la situació

El que ens cal a les Franqueses és un govern plural, sense transfuguisme i basat en el diàleg entre tots els regidors i regidores, i amb la participació del conjunt de la ciutadania. Ens cal generositat i abandonar els posicionaments personalistes. Si a Les Franqueses es dóna aquest bloqueig polític i institucional és per temes exclusivament personals i no pas partidistes. I són els regidors i regidores trànsfugues la màxima expressió d'aquest personalisme. Els primers que haurien de deixar pas són justament aquests regidors que per interessos particulars s'han aferrat al càrrec. Els següents haurien de ser els que impedeixen l'acostament entre la resta de regidors i entre l'Ajuntament i els seus veïns i veïnes: els qui s'han convertit (volent-ho o no) en l'obstacle que impedeix l'entesa i la col·laboració. Tothom sap quina part de culpa té en el desgavell actual, i la maduresa democràtica també es demostra reconeixent els errors i assumint-ne les conseqüències.
]]>