http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/ Mon, 09 Jul 2012 11:08:00 +0200 ca http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1383/la-credibilitat-com-a-valor http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1383/la-credibilitat-com-a-valor Mon, 09 Jul 2012 11:08:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1383/la-credibilitat-com-a-valor
En contraposició, hi tenim el govern de la Generalitat. El president Mas, per molt que costi, pren mesures impopulars i dóna la cara en un moment crucial. El president no treballa per la seva posteritat, sinó perquè la posteritat de les generacions futures no es vegi hipotecada.

L’anterior govern espanyol, encapçalat per Zapatero, va marxar amb un dèficit enganyosament rebaixat; l’actual, encapçalat per Rajoy, no assumeix la situació, obvia el rescat financer, menysté Catalunya amb uns pressupostos generals injustos, xiula i mira cap a una altra banda. Els governs de Catalunya i Espanya sembla que es regeixin per un sistema de valors diametralment oposats.

Un exemple proper és el centre de menors Els Til·lers a Mollet del Vallès. Forma part de la lògica de, amb menys recursos, fer més i millor. A dia d’avui cada menor internat ens costa més de 100.000 euros l’any. No hi ha cap menor de la comarca i el 58% d’aquests tornen a delinquir quan surten al carrer. L’edifici necessita reformes i obres importants, que difícilment es poden assumir a llarg termini. La decisió del Govern consisteix en tancar centres que estan mig buits i equipaments deficitaris, garantint a la vegada el lloc de treball dels funcionaris i a molt menys cost, millor atenció i en millors equipaments.

És un de tants exemples d’aquesta nova lògica. Amb coratge, i amb menys, mirar de fer més i millor. Fer el que cal, en el context actual, per anar bé i no per quedar bé. Allò que costa entendre, s’ha d’explicar i més quan el govern actual va heretar un dèficit descomunal de 8.400 milions d'euros i un deute comptabilitzat l’any 2009 de 64.325 milions d’euros segons l’informe general de la Sindicatura de Comptes.

S’ha d’estar a l’alçada i assumir les conseqüències en un context econòmic gens favorable i que a sobre compta amb unes adversitats i hostilitats polítiques per part del govern espanyol. El govern català atura les envestides, sosté l’autogovern, prioritza les polítiques socials, i rebaixa dia a dia el dèficit financer perquè els nostres néts puguin afrontar el
futur sense hipoteques del passat.

Des del centre de menors Els Til·lers, la rebaixa del dèficit o el viatge que ha fet recentment el president Mas als Estats Units per promocionar Catalunya i ajudar a internacionalitzar la nostra economia, són exemples de com combatre els problemes sense amagar-se. Amb recursos més aviat escassos, la política ja no es mou a base de totxo i inauguracions; sinó de qüestions més aviat intangibles. L’honestedat i la responsabilitat són valors a l’alça que el Govern ha fet seus i cultivant-los dia a dia no ha fet res més que pujar el graó de la credibilitat del país.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1337/sacrificis-despres-dexcessos-i-dispendis http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1337/sacrificis-despres-dexcessos-i-dispendis Mon, 27 Feb 2012 07:23:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1337/sacrificis-despres-dexcessos-i-dispendis
Es van aixecar de la taula, van marxar, van dir “adéu-siau” i que “pagui el que arribi”. Doncs, la factura heretada en inversions fetes però no pagades puja només al Vallès Oriental fins als 612 milions d’euros. Per exemple, dels jutjats de Granollers resten 60,5 milions d’euros pendents de pagament; però hi ha altres casos com l’ampliació de Quatre Camins, nombrosos centres educatius i ambulatoris. Calien tots aquests equipaments? De ben segur, però amb un calendari ordenat i deixant de banda els mètodes de pagament diferit utilitzats o mètodes alemanys.

Aquests sistemes de pagament multipliquen el cost real i inicial de la inversió quatre o cinc vegades, perllongant-lo a llarg termini i dilatant-lo en el temps. De manera que, no serà la nostra generació l’única que ho acabi de pagar, sinó que també ho haurà de fer la següent generació quan segurament existiran unes altres necessitats socials. Responem a aquesta situació injusta amb uns pressupostos que frenen aquesta dinàmica atacant el deute i el dèficit. 612 milions d’euros només a la nostra comarca és una xifra insostenible i no volem ser la generació més egoista de la història del País. Aquesta és la hipoteca del Vallès Oriental.

Si ho extrapolem a nivell nacional, la hipoteca del país, trobem que la Generalitat té un deute d’inversions i obres fetes però no pagades de milers de milions d’euros, als quals s’han de sumar els compromisos adquirits amb el món local -que la majoria de vegades va pagar per avançat- sense que existís una partida assignada als comptes de la Generalitat. Per tot això, demanem al partit majoritari del govern d’aleshores, el PSC, que per dignitat nacional i política, rectifiqui i demani disculpes a la ciutadania i deixi d’amagar-se darrere la pancarta, perquè en la seva justa mesura són coresponsables d’aquesta situació.

Aquests pressupostos, austers, restrictius, però ordenats, són la millor inversió per la comarca i el país perquè anàvem al col·lapse. Són uns comptes amb criteri i equilibrats perquè aposten per apuntalar l’estat del benestar i reactivar l’economia: el 70% es destina als Departaments de Salut, Ensenyament i Benestar Social –ni en èpoques de bonança havien arribat a aquestes xifres; i s’amplien les línies d’aval de l’Institut Català de Finances (ICF) per donar liquiditat i facilitar l’accés al crèdit a les empreses. Hi ha rigor, coratge i esforç per sortir d’aquest forat i el sacrifici d’avui servirà per viure millor demà.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1135/desig-de-canvi-som-hi http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1135/desig-de-canvi-som-hi Sat, 17 Apr 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1135/desig-de-canvi-som-hi
De tot el que s'ha escrit sobre el que apunten les darreres enquestes, em quedo amb la idea de desig de canvi àmpliament compartit. Molta gent que ha donat masses oportunitats i ha perdonat masses deficiències i errors del govern tripartit veu que al final el resultat és que estan portant el país i totes les seves potencialitats pel camí del pedregà. I molta gent ara ha interioritzat que davant d'això cal passar de la resignació a la reacció. De fet, Catalunya sempre ha acabat actuant així en els moments més complexes de la seva història. Si ens haguéssim resignat davant les adversitats faria temps que hauríem  desaparegut com a realitat nacional, fa temps que hagués desaparegut la nostra llengua. I això també val pels moments econòmicament i socialment complexos. I ara a Catalunya la situació és negativa en l'àmbit nacional, econòmic i social. I per això pensant en el present, però també en el futur, és la lògica de la reacció i no la de la resignació la que s'ha d'anar imposant. És i serà la coherència d'aquest país.

Les enquestes també apunten que és Convergència i Unió, i l'Artur Mas, qui millor pot encarnar i liderar aquesta idea de reacció i aquest desig de canvi. Ara bé, lluny de refiar-nos pels resultats que apunten, escó amunt escó a vall , crec que el que ens diuen les enquestes ha de servir sols d'estímul i de motor, per pencar més i millor. Pencar més i millor; aquesta és l'única manera de correspondre a aquest desig de canvi. De canviar per millorar. No de canviar per canviar.

I per això, dia si i dia també, cal que ens multipliquem per fer arribar a tots els racons les nostres propostes. I fer-ho sense caure, ni en la petulància ni, esclar, en les provocacions als atacs que amb armes convencionals i no convencionals faran servir els nostres adversaris per impedir al preu que sigui que aquest desig de canvi sigui una realitat. Ells, els tres, lluny de defensar lo seu (ja entenc que costi) es centraran en atacar-nos i provocar-nos. Però nosaltres a la nostra, i aquest cop més que mai. Nosaltres a treballar fort amb la il·lusió i la convicció de poder i saber defensar un projecte sòlid, seriós i ambiciós pel país i per tota la seva gent. Només depèn de cadascú de nosaltres, dels que hi estem més implicats i dels que no tant, dels que som de Convergència i d'aquells que no ens han votat encara mai. Depèn en definitiva de tots aquells que ens estimem aquests país i en volem el millor. I aquests, no calen enquestes, sí que en som la gran majoria. Està només a les nostres mans. Som-hi !
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1116/ladministracio-com-a-problema http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1116/ladministracio-com-a-problema Tue, 16 Mar 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1116/ladministracio-com-a-problema mitjana de pagament de la Generalitat se'n va més enllà dels 230 dies. I aquesta convicció no sols està fonamentada per algun estudi molt rigorós que s'ha fet,
sinó pel que em trobo i em comenten en les diverses reunions que faig amb petits i mitjans empresaris, representants d'entitats que presten diferents serveis de caràcter social, així com amb alcaldes i regidors.

La morositat és una de les primeres causes de mortalitat de moltes petites i mitjanes empreses, i pot acabar-ho sent també de moltes entitats que amb la seva feina donen resposta a les conseqüències socials de la crisi. Aquestes entitats no poden convertir-se en una eina de finançament de l'activitat de la Generalitat. No té cap mena de lògica, no els hi pertoca. Els costos de tot ordre d'aquesta morositat de l'administració els acaba ofegant.

Lluitar contra la morositat és posar serietat en el mercat, es donar confiança i és activar l'economia. Si la Generalitat -en tant que gran consumidora- pagués, com hem proposat, a 30 dies, seria una mesura més que eficaç per donar solidesa i vida a moltes petites i mitjanes empreses i entitats socials; en definitiva, seria una manera d'aturar la destrucció de llocs de treball i, alhora, generar nova ocupació, que bona falta fa. I això és factible. La Generalitat té prou magnitud per negociar amb entitats financeres sistemes que ho facin possible.

L'Ajuntament de Sant Cugat paga a 29 dies, per exemple. Tal i com està el pati, i amb la seva extrema morositat, el que no pot ser -a veure si se n'adonen- és que l'administració formi part del problema i no de la solució. Per això urgeix actuar en aquest front. I el que ratllaria el ridícul institucional és que, havent pogut ser capdavanters en aquest tema, s'esperin que amb aquests acords que es pretenen Madrid ens torni a passar la mà per la cara en la lluita contra la morositat de l'administració. És qüestió d'ambició i de reacció. És qüestió de fets i no de paraules. L'actitud contemplativa del govern tripartit, en aquesta i en altres qüestions, comença a ser desesperant i temerària.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1095/malgastar-per-enganyar http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1095/malgastar-per-enganyar Mon, 15 Feb 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1095/malgastar-per-enganyar
Aquest anunci és especialment greu perquè, a part que tira per terra tots els anuncis -valgui la redundància- d'austeritat fets pel tripartit, és fals; el seu contingut és fals. A l'anunci apareixen diferents exemples on s'afirma que, a diferència d'abans, a partir d'ara no s'haurà de pagar ni un euro. I això no és així ni de bon tros. Al contrari, a partir d'ara s'hauran de pagar bastants o molts milers d'euros encara, en funció de l'exemple que agafem dels que surten a l'anunci. I això és així per que en aquests exemples apliquen unes condicions que no és poden aplicar fins l'1 de juliol del 2011, segons el què s'ha aprovat en aquesta reforma de l'impost.

I 'ara', vol dir a ara, per tothom; és a dir, febrer del 2010, i no juliol del 2011. Per tant, aniria bé una mica més de sensibilitat, i estar a l'alçada del moment, també pel que fa a malgastar diners innecessaris en publicitat -sobretot, quan aquesta és enganyosa i pot per portar a l'error a molta gent en un tema tant sensible com és el de l'impost de successions i donacions.

La proposta de CiU és la total eliminació d'un impost arcaic i que grava directament els teixits bàsics de la nostra societat en uns moments en què tota ajuda és poca per sortir i acabar amb la crisi econòmica.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1075/2010-lany-que-podem-comencar-a-canviar-ho http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1075/2010-lany-que-podem-comencar-a-canviar-ho Sat, 16 Jan 2010 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1075/2010-lany-que-podem-comencar-a-canviar-ho
A nivell social, la crisi està tenint indiscutiblement una afectació sobre les persones. S'ha produït un augment de la pobresa, amb un indicador alarmant, i res fa pensar que es pugui reduir els propers mesos. Igualment, cal parlar de la dificultat de molta gent per trobar feina; i molts veuen com se'ls hi acaba el subsidi d'atur.

A nivell nacional, pel que fa a l'autogovern, hem vist com s'ha incomplert reiteradament l'Estatut, per culpa del govern espanyol, però també per les renúncies del tripartit. Per exemple, en el cas del finançament, sis mesos després d'aprovar-se un model que segons el tripartit resultava molt bo, ens trobem que els pressupostos de la Generalitat preveuen un creixement del dèficit del 199,3 per cent respecte el 2009. En matèria d'infraestructures, tampoc no es compleix l'Estatut i, a dia d'avui, l'Estat ens deu inversions per valor de 2.500 milions d'euros. En el cas de rodalies, el traspàs és de rebaixes i virtual: sense vies, catenàries, estacions, regionals... i les millores hauran d'anar a càrrec dels catalans. En el cas dels aeroports, la promesa de Zapatero, Blanco i Montilla sobre un model per al Prat que satisfaria els catalans ha quedat en no res, i les notícies apunten a un model on Aena tindrà la majoria.

Tampoc no ha estat un bon any pel que fa a l'actuació del govern tripartit. Acaba l'any igual que el va començar: amb un govern feble i dividit, quan el país necessita just el contrari. En la llei d'Educació, la més important de la legislatura, el tripartit va votar dividit; en l'impost de successions la divisió va ser clara i finalment va arribar a un acord a última hora fruit de les renúncies del PSC-PSOE i ERC en benefici del partit minoritari; en el tema de les consultes sobiranistes, el govern també està dividit; igual que en el tema de les vegueries.

I no es pot obviar, i ho dic al final per subratllar-ho més, que tot això -i altres successos lamentables- ha fet incrementar més encara la sensació de desencant de la ciutadania respecte l'actuació política i dels polítics. S'ha produït un distanciament entre política i ciutadania. Però, i no obstant això, aquest galdós balanç, pel que fa al 2009, crec que el més notable de subratllar no és aquest llistat per si mateix, sinó l'efecte subjectiu que ha produït no ser un any aïllat, o un any en el qual s'ha estat de pega, sinó que ha estat un any de culminació, de la gota que fa vessar el got .

Crec que en el balanç de l'any que deixem enrere el que ha tingut pitjors efectes, el que ha deixat més petjada negativa, més que els fets per si mateixos, és justament que aquest ha estat un any en el qual molta i molta gent ha interioritzat una desconfiança generalitzada, i la sensació de que les coses van pendent avall sense que s'hi pugui veure aturador; que s'està perpetuant una certa decadència en molts ordres. I segurament aquest aspecte, que forma part d'allò més íntim i més subjectiu de la persona, és i serà el més difícil de resoldre, i el que té pitjors efectes per encarar el futur. I per això és l'aspecte al que hem de prestar més atenció. Hem de cuidar i treballar i -si se'm permet- mimar l'ànim i l'autoestima de la gent amb el seu país i amb les seves institucions.

I justament, per tot el que ha passat, els polítics, per més explicacions i justificacions o excuses que hi vulguem o hi puguem trobar, hem de pagar per avançat, i guanyar-nos de nou el crèdit de molta i molta gent, per injust que tronem que ens posin dins el mateix sac a molts dels que ens dediquem a una causa tant noble com és la política i a una causa tant justa com és servir a la gent. No hi ha ni més excuses ni més prorrogues.

Ara bé, amb la mateixa rotunditat que dic i reconec això -i que no s'hi val a mirar cap a l'altre costat, i que cadascú de nosaltres hem de ser més auto-exigents amb allò que ens demana la gent-, vull afirmar que la situació actual i tots els seus dèficits i reptes (nacionals, econòmics i socials) tenen solució. Si volem, podem aixecar de nou el vol i podem aconseguir que les coses no segueixin igual. En aquest país, com s'ha demostrat en múltiples ocasions, hi ha valors, talent i capacitats més que suficients per poder tirar endavant. Cal, però, que les institucions, els governs i els polítics estiguem a l'alçada del moment i de les circumstàncies.

I des de CiU, amb tota la humilitat i amb tota l'autocrítica necessària, però també amb tota la convicció i tenacitat, creiem que podem i volem aportar aquella serenitat, serietat, rigor, il·lusió i ambició que ara com mai convé a la primera institució del nostre país. Serenitat, serietat, rigor , il·lusió i ambició al govern de Catalunya és el que cal per liderar i per redreçar, amb un esforç conjunt, aquesta situació de pendent avall que fa anys que vivim i patim. I per això l'any 2010 pot ser l'any en què comenci a redreçar-se la situació. L'any en què la gent tindrà l'oportunitat de possibilitar l'inici d'aquest canvi. Serà des de la reacció, i mai des de la resignació, que es podrà aconseguir. Aconseguir-ho entre tots i sobretot al servei de tots. Aquest és el desig i l'esperança, però també el clar convenciment per aquest any que comencem.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1052/el-tripartit-un-mal-negoci-pel-valles-oriental http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1052/el-tripartit-un-mal-negoci-pel-valles-oriental Wed, 16 Dec 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1052/el-tripartit-un-mal-negoci-pel-valles-oriental
Si desgranem i analitzem els pressupostos del govern per al proper any 2010, i en fem un balanç, podem extreure'n algunes dades del tot reveladores. Tot i l'increment dels pressupostos de la Generalitat, que en 7 anys s'han més que duplicat -i amb ells, les inversions-, enguany novament es destinaran a la nostra comarca menys diners que ara fa set anys. Passem dels 94,8 milions d'euros del 2003, amb un govern de CiU i un pressupost per tot Catalunya de 1.818 milions, als 91,7 milions per al 2010, amb un pressupost per a tot el país de 3.160 milions. El 2010, a 14 municipis de la comarca la inversió serà exactament de 0 euros. A Granollers sols hi consta una inversió, molt ridícula i simptomàtica, consistent en la "constitució d'un cens a la Policlínica".

Amb el tripartit la concentració i centralització de la inversió a l'Àmbit Metropolità -on està inclòs el Vallès Oriental- ha estat del tot exagerada, en contra de qualsevol sentit d'equilibri territorial. El 2010 el 67,6 per cent del total de la inversió a Catalunya serà per a l'Àmbit Metropolità -l'any 2003, amb un govern de CiU, era el 48,5 per cent. Però ni així se'n beneficia el Vallès Oriental. El pes de la nostra comarca al total de les inversions de Catalunya haurà passat del 5,2 per cent el 2003, al 2,9 previst pel 2010. L'Àmbit Metropolità guanya 18 punts en el pes total de Catalunya, però el Vallès Oriental en perd la meitat.

Un estudi d'aquest càstig inversor reiterat del tripartit cap a la nostra comarca situa en 377,8 milions d'euros els diners que hauria hagut i pogut invertir el govern català al Vallès Oriental en aquests set anys. No ho ha fet. Aquesta xifra surt de mantenir el pes, és a dir, la importància que tenia la nostra comarca respecte el total de Catalunya amb els governs de Convergència i Unió. Amb 377,8 milions més, haguessin estat possible moltes més escoles, instituts, ambulatoris, carreteres, depuradores i algun hospital més, i ens estaríem estalviant molts col·lapses i deficiències en aquest serveis que a data d'avui, i de fa temps, pateix molta gent.

Som una comarca que creix, una comarca amb molts reptes en l'ordre econòmic i social, i paradoxalment una comarca castigada i menyspreada pel govern tripartit. Això sí, menys inversió però més peatges a la comarca. Aquest és el balanç del tripartit al Vallès Oriental. Aquest és el càstig i aquesta és la farsa d'aquest govern: amb els anuncis, les promeses i les paraules per un cantó, i les realitats, els fets i sobretot els números per un altre.
]]> http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1013/el-valles-oriental-com-a-paradigma-del-tripartit http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1013/el-valles-oriental-com-a-paradigma-del-tripartit Thu, 15 Oct 2009 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/jordi-turull-i-negre/blog/1013/el-valles-oriental-com-a-paradigma-del-tripartit
Hi ha aspectes que poden ser més o menys opinables, però n'hi d'altres que no: la tossuderia de les dades és incontestable. És el cas de les dades pressupostàries, dels diners invertits a la nostra comarca en tots els àmbits en general, i les infraestructures impulsades -o millor dit, aparcades- i que són tant necessàries per la nostra comarca, i pel seu desenvolupament en particular. Les dades són del tot reveladores, no deixen lloc a dubtes. Fixem-nos en les xifres, tot i que aquestes maregin, perquè al final és la constatació de la realitat.

L'any 2003, en el darrer govern de CiU, els recursos destinats a inversió a Catalunya van ser (obra liquidada-certificada ) de 1.818,5 milions d'euros, i d'aquests al Vallès Oriental se n'hi van invertir 94,8 milions (un 5,2%). Aquest any 2009, sis any després, i gràcies al tant injuriat acord de finançament de l'any 2001, la inversió total a Catalunya serà de 3.406 milions d'euros, i d’aquests només 92,8 milions seran pel Vallès Oriental. És a dir, un 2,7% del pressupost. Aquesta és l'evolució del pes del Vallès Oriental: del 5,2% a l'època de CiU, al 2,7% amb el tripartit. Amb més diners en el total d'inversió, menys, molt menys per la nostra comarca. I el 2009 no n'és l’excepció. No és tret de context, al contrari, és el colofó d'una asfixia inversora continuada a la comarca.

I si deixem la fredor dels números i sortim al carrer a constatar realitats, podem veure també com en matèria d'infraestructures aquest dèficit, aquest no decidir i trigar anys i panys a prendre decisions, és i ha estat especialment perjudicial per la nostra comarca. Poques comarques pateixen com la nostra el fet de tenir un govern que, per exemple, porta sis anys intentant posar-se d'acord en una carretera, el Quart Cinturó entre Terrassa i Granollers. Un govern que ha parat i/o retardat moltes altres infraestructures que també són del tot necessàries per la nostra comarca. L'eix Mollet-Moià, la Caldes-Sentmenat, la millora d'accés de Bigues i Riells i Santa Eulàlia de Ronçana a la C-17 sense passar per l'Ametlla del Vallès, el desdoblament de la C-35 en l'àmbit del Baix Montseny, la variant del Baix Montseny o, per parlar d'un dels casos més emblemàtics i simptomàtics, la nova B-500 entre Mollet i Badalona que ha estat parada més de quatre anys.

Justament aquest darrer cas és la cirereta del pastís i l'emblema del que representa i és el govern tripartit. Tothom recorda les xiulades al peatge de la Llagosta reclamant la seva gratuïtat per part de destacats polítics que ara són al govern tripartit, i tot allò de la Catalunya lliure de peatges. Doncs bé, el balanç de l'acció del govern tripartit no serà la supressió del peatge de la Llagosta, sinó l'afegitó d'un de nou, en aquest cas el peatge de la B-500 de Mollet a Badalona. Està tot dit.

En definitiva, menys inversió, menys infraestructures i més peatges, aquest és a hores d'ara el balanç i l'aportació del govern tripartit al Vallès Oriental.
]]>