Blog Jordi Terrades

Rumb confús

Jordi Terrades — Fri, 04 Feb 2011 05:00:00 +0100

Després de set anys preparant-se, les primeres setmanes del govern del President Artur Mas són confuses, sense un rumb definit, desorientat en les actuacions de govern del que ara en són responsables.

Poques setmanes i cortines de fum quan les coses no van, fins i tot entrant en escena l’ex-president Jordi Pujol. Que si involució autonòmica, intentant fer veure que les polítiques en matèria territorial del PP i el PSOE són el mateix quan ha quedat clar que la realitat és clarament oposada, que si la caixa està buida, etc....

És a aquesta darrera qüestió a la qual em vull referir. El President Mas demana responsabilitat. Recordar-li que és president, entre d’altres coses, perquè essent CiU el grup majoritari, el PSC en va facilitar l’elecció amb la seva abstenció, i ara li toca prendre decisions.

Caixa buida? Aquesta és una expressió en termes econòmics inexacte. Sembla que CiU descobreixi que estem en una crisi profunda. La crisi no és d’ara. Des de fa tres anys, tots els governs, també el de Catalunya, estant gestionant aquesta complexa situació, marcant prioritats, fent polítiques de més austeritat (vull recordar que les més dures que hem hagut de fer, la baixada de sous als treballadors públics i la congelació de moltes pensions, les hem fet governs d’esquerres). Això forma part també de la gestió de la política, fixar el rumb, marcar prioritats, no tant sols fer soflames.

Hi ha dèficit, sí; i s’explica per l’impacte de la crisi, que ha tingut una gran incidència des de l’any 2007 en la caiguda de la recaptació dels tributs de la Generalitat. De fet el dèficit és la diferència entre ingressos i despeses en un exercici, i en aquest cas es justifica perquè l’anterior govern va fer polítiques de reactivació econòmica i polítiques socials perquè ningú no es quedés enrere. És a dir, no es va malgastar com ara es vol simplificar, vam gastar en allò que és essencial per a nosaltres: les infraestructures i els pilars bàsics de l’estat del benestar, salut i educació. I l’actuació està aquí en forma de carreteres, depuradores, dessaladores, aeroports, escoles, hospitals, mestres, metges i mossos.

L’increment de la despesa pública social ha augmentat significativament a Catalunya i a Espanya des de l’any 2004. Despesa que ha crescut no com ha resultat d’un increment de la càrrega impositiva, sinó del creixement econòmic; i aquí hi ha d’haver un dels debats oberts: mantindrem l’estat del benestar si tenim una de les pressions fiscals més baixes de l’UE en relació al PIB, o bé cal mantenir una càrrega impositiva progressiva.

Ja se sap que els ingressos a les administracions, també a la Generalitat, són variables. I ara, més ben dit des de l’any 2007, estem en una etapa de menys entrades. Cal ser austers, evident, però també prioritzar les polítiques que ara li toca definir al Govern del president Mas, és la seva responsabilitat. I vagi per endavant que, en tot allò que signifiqui posar en perill l’estat del benestar en matèria de salut i educació, no hi podrà trobar la nostra complicitat. I és que a banda de la diferent concepció del servei públic, CiU està disposada a renunciar immediatament a uns ingressos d’uns 400 milions d’euros eliminant en aquest precís moment l’impost de successions, impost que després de la seva modificació avui ja només afecta a les rendes més elevades.

No és creant i generant alarmismes i desconfiança que sortirem de la crisi, ni cobrirem les necessitats de finançament de la Generalitat. És generant acords i consensos, com als quals ha arribat el govern de l’Estat amb patronal i sindicats, com treballarem en la línia correcta per superar aquesta situació. Ja se sap que, en moments de crisi, les cortines de fum a vegades funcionen, però ,si les coses no acaben d’anar, la responsabilitat no és de Madrid ni del tripartit.

Ara, punt i a part

Jordi Terrades — Fri, 05 Nov 2010 07:00:00 +0100

Set anys de governs d’esquerres i progressistes, han servit per travar un programa de transformacions socials, desplegant l’Estatut, com mai ha tingut i s’ha fet a Catalunya. Més mestres, més mossos, més metges. Millor finançament i més inversions. Aquest govern deixa Catalunya, des de la meva opinió, en millors condicions per afrontar la sortida de la crisi econòmica que es comença a albirar. Amb la nostra acció de govern, hem posat Catalunya al dia.

La gent del PSC, diem que cal un punt i apart, perquè tenim clar el què som i cap a on volem anar. Tenim clars els valors que inspiren el nostre projecte i donen sentit a la nostra acció política. Tenim clar el què defensem com a projecte polític: el catalanisme social. El catalanisme que s’articula de la suma del progrés col∙lectiu de la nostra societat, i el reconeixement de la nació catalana dins un Estat plural i federal. Aquestes són les nostres dues ànimes, indestriables.I és amb la força de la suma dels fets, dels valors i del projecte que presentem la nostra proposta per Catalunya. Una proposta realista però ambiciosa, innovadora però conseqüent.

Amb el nou Estatut gaudirem dels nivells d’autogovern més grans de la nostra història. Ara hem de seguir defensant la nostra ambició nacional. Els socialistes varem liderar el procés d’elaboració de l’Estatut, i hem liderat i continuarem liderant la seva defensa i el seu desplegament íntegre. L’Estatut és el millor instrument que tenim per desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania.

No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics, quan tenim al davant sortir de la crisi i preservar l’estat del benestar, front les propostes d’aprimament de les corrents polítiques neo-liberals.

Amb l’acció davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem de donar‐li la volta i convertir la crisi en oportunitat. Amb les polítiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformar‐lo per a preservar‐lo, justament perquè és el que més ens importa.

Retornarem el creixement als sectors més característics de la nostra economia. Reforçarem sectors incipients però d’alt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratègies amb la formació ocupacional. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formació Professional amb una beca o crèdit salari. L’eficiència energètica és un repte per a la sostenibilitat que cal convertir en riquesa i ocupació.

L’empresari modern estarà en el centre de les polítiques econòmiques socialistes. La nova llei d’educació començarà a donar fruits, un servei públic més extens i amb millors resultats. Traurem tot el partit econòmic i social de les noves infraestructures i seguirem millorant el nostre capital físic.

A Catalunya, no ens podem estar mirant el melic tot el dia, cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perquè el nostre país i la nostra societat guanyin el futur.

Volem guanyar les properes eleccions, per seguir governant el país des de la socialdemocràcia, una esquerra pràctica sense lligadures, per millorar la vida dels homes i dones que viuen a Catalunya.

El nou model industrial de Catalunya

Jordi Terrades — Fri, 01 Oct 2010 10:37:00 +0200

Catalunya continua sent una de les regions industrials més importants d’Europa, amb més de 600.000 treballadors. Malgrat la crisi, que ha afectat de manera molt intensa la indústria tant en termes d’ocupació com de producció, l’estructura industrial catalana continua sent rica i diversificada, amb diferents lideratges sectorials de nivell europeu (química, farmacèutica, automòbil, agroalimentària, etc.), i un teixit de suport de serveis empresarials extens i de qualitat.
Les infraestructures són un gran actiu perquè la indústria torni al creixement: port, aeroport, vies de gran capacitat i zones logístiques són un mix únic al sud d’Europa. La indústria constitueix el principal potencial d’inversió productiva i, per tant, d’increments de productivitat.
Catalunya és emprenedora, i lidera la creació de noves empreses a Espanya. Catalunya continuen sent destinació principal a nivell europeu pel que fa a la localització d’inversions i negocis.

Reformes laborals a banda, tot sigui dit de passada necessàries si volem ser competitius respecte a les economies europees, perquè el primer objectiu és créixer per crear llocs de treball, estem en una cruïlla, però el nou model productiu que es va conformant a la indústria continua sent imprescindible.
Nova indústria que aprofita la tradició i l’experiència industrial, però que també s’internacionalitza completament, i es concentra en els trams més productius de la cadena de valor.
Necessitem tenir més dimensió empresarial per augmentar la competitivitat i més cooperació empresarial per guanyar mercats. Més serveis al voltant de la indústria i l’empresa. I posar les infraestructures al servei del desenvolupament empresarial. Estem posant ja el coneixement, la recerca i la universitat al servei de la innovació de l’empresa i la millora de la productivitat.

Un nou model productiu basat en un nou model d’Administració Pública: més simplificació, més suport, i més cooperació públic-privada. Una administració que és més propera, més especialitzada (assessorament més personalitzat I professional) i més integrada (col·laboració entre diferents nivells d’administració).
La tendència de les economies europees, també la nostra, és anar cap un model amb menys utilització dels combustibles fòssils i, per tant, més baixa en emissions. El nou model econòmic serà més sostenible, i això implica un nou model energètic que esdevindrà un nou motor econòmic, i que a l’hora implicarà la necessitat d’ajuts i/o fiscalitat positiva per fer una transició eficaç i amb sentit.
En aquest darrers anys, hem fet un pas endavant molt important en les grans infraestructures del país i de suport a la indústria. Cal continuar en aquest sentit i donar un impuls als ports i aeroports catalans, perquè aquests han d’estar al servei de l’activitat empresarial, i per tant han de rendir el màxim possible al servei de la indústria.

Per això, cal aplicar una política comercial i estratègica comuna entre els ports de Barcelona i Tarragona. Aplicar el model comercial de l’aeroport de Barcelona, que ha donat tants bons resultats en vols intercontinentals, a la resta d’aeroports catalans. Crear un espai estratègic comú per a la política comercial logística catalana on estiguin presents, els ports, aeroports, operadors viaris, ferroviaris, logístics i de sòl industrial, per garantir que Catalunya esdevingui la porta logística del Sud d’Europa. L’educació i la formació del capital humà és bàsic si volem tenir uns sectors econòmics de qualitat.
Finalment en els 30 anys de democràcia, en aquest país totes les crisis econòmiques que s’han viscut les ha gestionat un govern socialista, s’han hagut de fer sacrificis, però sempre ens anem sortit, aquesta vegada també i la societat en conjunt ha millorat. Encara que sigui complex sobretot per aquelles persones que han perdut la feina o els que encara no l’han trobada, deconfiança és la paraula ha declinar. Les decisions que s’estan adoptant no obeeixen a ganes de molestar, just al contrari, per sortir ràpids i enfortits d’aquesta situació, creada per cert per la desregularització dels mercats impulsada per les dretes.

Polítiques d'esquerres. Sí, perquè no

Jordi Terrades — Thu, 02 Sep 2010 05:00:00 +0200

CiU fa dies, setmanes, que fa afirmacions en el sentit que a Catalunya es necessita un canvi en la governabilitat, i que són ells els que encarnen i representen aquest canvi. Després de set anys de governs d'esquerres, hem posat el país al dia; Catalunya està més preparada que mai pel futur. El canvi real, que és perceptible a traves de l'acció de govern, és el què s'ha produït en els darrers anys amb governs progressistes, i en els quals el PSC ha tingut un paper central. El president Montilla i el seu govern han fet front als grans reptes de Catalunya, com abans ho va fer el govern presidit per Pasqual Maragall.

Hem fet que els serveis socials siguin un dret per a tothom, amb la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència completem l'estat del benestar. Avui, 100.000 persones reben un ajut o prestació gràcies a la Llei de la dependència i 63.000 familiars han vist reconeguda la seva tasca com a cuidadors. Durant l'any 2009, 260.714 persones s'han beneficiat de la Llei de prestacions socials econòmiques, que complementa les rendes més baixes. Els serveis socials estan sent una xarxa de protecció eficaç durant la crisi.

Estem construint l'escola que li pertoca al segle XXI, modernitzant el sistema educatiu des de la llar d'infants fins el batxillerat i la FP. Durant aquests anys s'hauran inaugurat 2 escoles de mitjana per setmana -noves o grans reformes. Hem introduït de manera decidida l'ordinador a l'aula, i s'han incrementat un 186 per cent els ajuts d'escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Tenim més professors i professores: l'any 2003, 49.162; 66.567 l'any 2010.

El govern d'esquerres està fent la major inversió en obra pública i infraestructures dels darrers 30 anys a Catalunya, per sortir enfortits de la crisi i per recuperar anys de moltes arengues i poques concrecions. La inversió de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments representa més de 14.000 milions d'euros. Gràcies a les mesures preses pel govern, Catalunya està en millors condicions per lluitar contra la crisi -que sabem que angoixa a moltes persones i famílies- i sortir-ne més aviat i en millor situació.

Despleguem amb determinació l'Estatut -que el volem tot sense les retallades del Tribunal Constitucional-, gràcies al qual s'ha negociat i acordat el millor sistema de finançament que hem tingut mai -disposarem de 4.000 milions d'euros anuals més- i durant 7 anys l'Estat està obligat ha invertir 34.750 milions en infraestructures. Catalunya ha assumit 19 noves competències, entre elles les rodalies ferroviàries o la inspecció de treball. De fet, el nou Estatut i el nou finançament van ser sempre menystinguts per CiU, que va preferir pactar amb el PP d'Aznar, i pel que sembla ara està preparant el terreny a Rajoy.

Catalunya ha canviat, ha anat endavant, s'ha transformat de la mà dels governs d'esquerres, dels socialistes i del president Montilla. El canvi real s'està produint i molts i moltes no volem que s'aturi.

No renunciarem a allò que el poble català va votar

Jordi Terrades — Fri, 02 Jul 2010 05:00:00 +0200

Encara no coneixem al detall els arguments jurídics de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Ara bé, aquesta sentència, des del meu punt de vista, no va solament contra Catalunya, va també contra Espanya, contra l'única Espanya possible, que és l'Espanya plural. Alguns encara no han entès que avui l'Espanya preconstitucional no és possible.

L'actual Tribunal Constitucional, desprès de les lamentables actuacions en els darrers anys, amb una vacant per cobrir i quatre magistrats amb el mandant caducat des de fa més de dos anys, està desacreditat i sense autoritat moral per dictar aquesta sentència, després del recurs presentat pel Partit Popular.

No renunciem a les aspiracions de Catalunya, contingues a l'Estatut que van votar els catalans, desprès del pacte assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals per definir l'encaix de Catalunya a Espanya; jo segueixo tenint la convicció que Catalunya és una nació, per raons històriques, però sobretot perquè així ho han expressat reiteradament els seus ciutadans i ciutadanes.

El procés d'elaboració de l'Estatut ha valgut la pena. Malgrat la sentència, tenim un Estatut molt millor del que teníem fins el 2005. És per això que jo segueixo defensant el contingut íntegre del mateix, perquè l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és avui, des de la meva percepció, el reflex de l'aspiració majoritària d'autogovern del país. L'Estatut, tal com va manifestar el president de Catalunya José Montilla, és l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya. Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

Jo crec que hem d'estar enfadats perquè un Tribunal Constitucional -torno a repetir, sense autoritat moral- hagi tingut tant poca visió política i històrica. Ara això no pot portar a un conflicte entre Catalunya i Espanya, perquè les corts espanyoles per amplia majoria també van votar el nostre Estatut, i ara ens toca treballar perquè en defensin el seu contingut de manera tangible, és a dir, en allò que és propi d'unes cambres legislatives: fent lleis.

Malgrat la retallada, una immensa part de l'Estatut és constitucional i comporta, sens cap mena de dubte, un avenç molt important respecte l'anterior, en reconeixement nacional, en competències, en millora de recursos i en millora dels instruments que tenim per defensar els nostres interessos. L'esforç ha valgut la pena; el que passa és que haurem de continuar treballant per seguir manifestant la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern.

La despesa en pensions i altres consideracions

Jordi Terrades — Wed, 02 Jun 2010 05:00:00 +0200

La crisi econòmica global, que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tot Europa una situació de la qual no es pot lliurar cap govern. Una situació en què cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic, que s’ha produït com a conseqüència de la crisi. Tots sabem, i aquí hi ha una part de la contradicció, que els principals responsables d'aquesta situació no són precisament aquells qui més la pateixen, com ara les famílies i les empreses productives.

Les retallades anunciades en algunes partides pressupostàries, per tal d'ajustar els comptes públics, són necessàries fins que la recuperació de l'economia estigui consolidada. Estem en un període preelectoral, i alguns partits polítics, en particular el PP i CiU, tot i perjudicar els interessos generals, no dubten a seguir amb el tacticisme de negar el seu recolzament a unes mesures que estan impulsant tots els governs europeus.

Hi ha una mesura sobre la qual s'està fent molta demagògia, i és la despesa en pensions. No me'n puc estar d'explicar que és precisament amb el darrer govern socialista, presidit per Rodríguez Zapatero, que les pensions han augmentat de manera important. De fet, la despesa en pensions ha crescut un 51,2% entre l'any 2004 i 2010. Les pensions mínimes en un 49%, i han guanyat en poder adquisitiu un 25%. Una pensió de jubilació amb cònjuge a càrrec ha passat de 6.788 euros a 10.152. L'any passat les pensions van tenir una revalorització del dos per cent, en tant que la inflació al novembre va ser del 0,3%.

El govern d'Espanya mantindrà aquest any la compensació als pensionistes per la desviació de la previsió d'inflació (1%) que es farà efectiva en una paga al mes de gener de 2011 i que, per tant, es traslladarà cada mes en la quantia de la nòmina de cada pensionista. També al 2011 es revaloritzaran les pensions mínimes, les pensions no contributives i les del SOVI. Més de tres milions de pensionistes veuran com les seves pensions creixen en poder adquisitiu, la resta en la desviació d'inflació que tinguem l'any 2010.

Els plans d'austeritat presentats pels governs de la Generalitat de Catalunya i el d'Espanya són un exercici de responsabilitat entre present i futur, perquè reduir el dèficit avui vol dir també pensar en un futur millor, preservar el conjunt del nostre model econòmic i social, i garantir un futur creixement de l'economia que sigui sòlid i sostingut. Aquests plans d'austeritat afectaran més, i en primer lloc, als càrrecs públics, perquè volem predicar amb l'exemple, als qui tenen la feina més estable, que no veuen perillar la seva feina, i als qui tenen més ingressos, les rendes més altes han de contribuir més a ajudar la resta de la societat.

Una resposta adequada

Jordi Terrades — Wed, 05 May 2010 05:00:00 +0200

El Parlament de Catalunya va aprovar fa uns dies una resolució en defensa de l'Estatut i per la renovació del Tribunal Constitucional (TC) amb els vots de tots els grups menys del PP i del grup mixt (115 a favor i 16 en contra). En aquesta resolució el Parlament mostra el seu convenciment que l'Estatut és plenament legítim, pel fet d'haver estat referendat pels ciutadans, i insta a totes les institucions de l'Estat a respectar-lo, complir-lo, fer-lo complir i a desplegar-lo; també expressa la convicció sobre la seva plena constitucionalitat.

El Parlament s'adreça als presidents del Congrés dels Diputats i del Senat per tal que traslladin als grups parlamentaris d'ambdues cambres la inexcusable necessitat de procedir a la designació del magistrat després de la vacant produïda per la defunció d'un dels membres del TC, i a desbloquejar el procediment de designació de quatre magistrats del Constitucional, pendent des de fa més de dos anys en el Senat. També és constata que, després de cinc intents fallits de dictar sentència, el TC no està en condicions d'exercir les tasques que constitucionalment té assignades i és promouran totes les accions necessàries a fi de que es declari incompetent per dictar sentencia. També es demana que s'impulsi una proposta de reforma de la llei orgànica del TC que impedeixi la prolongació forçosa del mandat dels magistrats que integren el Tribunal en els casos de bloqueig dels corresponents processos de renovació dels seus membres.

El president Montilla ha liderat en tot moment les negociacions per poder arribar a una resposta consensuada de la majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari català (sobretot dels partits que varem donar suport a l'Estatut) per fer front a la situació creada per la incapacitat de l'alt tribunal d'emetre sentència.
Ja ho he manifestat en alguna altre ocasió, és possible treballar per un projecte d'una Espanya diferent, que reconegui la pluralitat de territoris des d'una concepció federal; de fet, part del camí recorregut des de l'aprovació de la Constitució va en aquesta direcció. Que està passant doncs? És bo recordar que el PP va votar en contra de l'Estatut després d'haver intentat que ni tant sols fos admès a tràmit; fins i tot va recollir milers de signatures per tota Espanya demanant un referèndum il·legal sobre el text. I a més, el PP bloqueja al Senat la renovació dels membres en mandat caducat del TC. Tot plegat tampoc és tant incongruent si recordem que no van votar una part de la Constitució.

Tot i aquesta situació, el govern de la Generalitat ha anat desplegant l'Estatut. Tenim un nou sistema de finançament (4.000 milions d'euros anuals; per primera vegada en la historia Catalunya se situarà per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes en ingressos per càpita provinents del sistema). La inversió en infraestructures és històrica (34.746 milions fins el 2013). Catalunya rebrà inversions públiques de l'Estat en proporció al seu pes al PIB espanyol al llarg de set anys. I s'han materialitzat traspassos, com la gestió del servei de Rodalies de Renfe, l'expedició del primer permís de treball per als treballadors estrangers i la inspecció de treball o l'Hospital Clínic.

Què fem per sortir de la crisi

Jordi Terrades — Thu, 01 Apr 2010 05:00:00 +0200

En aquests moments, una de les prioritats fonamentals és sortir de la crisi. Ho és perquè la situació de l'economia, i de retruc les conseqüències que té sobre el dia a dia de tots nosaltres, es situa com una de les principals preocupacions dels ciutadans i ciutadanes. El govern de Catalunya fa unes propostes des del realisme i des del coneixement dels problemes que ens afecten. Per sortir de la crisi, cal un canvi de model productiu i econòmic que Catalunya ja està fent, i que va començar ara fa cinc anys amb l'Acord Estratègic signat entre el govern, els sindicats i els empresaris. Aquesta transformació s'hauria pogut fer mentre CiU governava, perquè sempre és millor fer les coses quan aquestes van bé, però no ho van fer. És de la mà dels socialistes que s'ha començat a impulsar aquest canvi de model.

Estem fent reformes a l'administració pública i duent a terme mesures de simplificació administrativa, que representen un estalvi per a les empreses de més de 900 milions d'euros. Apostem decididament per la recerca i el desenvolupament i, tot i la crisi, enguany s'incrementa un 21% el pressupost en R+D, és a dir, més de 3.500 milions d'euros. En el futur, durant els propers deu anys, i gràcies al Pacte Nacional per a la Recerca, el govern invertirà fins a 17.500 milions, i el sector empresarial n'aportarà 56.000 més, per arribar al 3,5% del PIB en R+D al 2020.

Estem construint l'escola del segle XXI, amb l'aprovació de la primera Llei d'Educació de Catalunya, que s'està desplegant i aplicant progressivament, i hem incrementat un 186% els ajuts a l'escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. A més, s'està fent un gran esforç en inversió pública i, en els darrers anys, les administracions han doblat els recursos destinats (al 2003, un 4,4% del PIB, i al 2010, un 7,3% del PIB). La Terminal 1 del Prat, l'aeroport de Lleida-Alguaire, l'ampliació dels ports de Barcelona i Tarragona, la posada en servei del canal Segarra-Garrigues, la construcció de la Ronda del Vallès, el tercer carril de l'AP7, la dessalinitzadora del Prat i l'ampliació de la de la Tordera, l'arribada de l'AVE a Barcelona o el Pla de millora de les rodalies ferroviàries, en fase d'execució, són una bona mostra del que fa el govern català. Fets, però també paraules: el nostre compromís per una Catalunya més cohesionada socialment, més prospera i amb un autogovern fort.

La primera prioritat, sortir de la crisi

Jordi Terrades — Tue, 02 Mar 2010 05:00:00 +0100

Avui tots coincidim que la crisi econòmica que travessa el país és d'una dimensió i una complexitat sense precedents. Estic convençut que el desig de fons existent a Catalunya és que ens posem d'acord per lluitar contra la mateixa. Aquesta ha estat la primera prioritat dels socialistes. Prioritat que coincideix amb la dels agents econòmics i socials del país.

Durant el debat de la setmana passada al Parlament, el president de la Generalitat ens va presentar un diagnòstic realista de la situació econòmica que estan vivint Catalunya i Espanya. Cal remarcar que el govern català va ser un dels primers a afrontar la situació de crisi parlant clar a la societat catalana, sense amagar que venien uns temps difícils. Ho demostren els onze plans que des de l'abril del 2008 el govern de Catalunya ha desplegat, que s'han concentrat en quatre grans eixos: contribuir al sosteniment de l'activitat econòmica, donar suport a l'activitat empresarial i facilitar-ne el finançament, ajudar els sectors socials més desfavorits i adoptar una política d'austeritat pressupostària. Fets tangibles, amb propostes, actuacions i incentius fiscals que han permès dinamitzar l'economia del país, ajudant a mantenir l'activitat en sectors clau de la nostra economia.

Avui més que mai hem de fer els esforços necessaris per sortir de la crisi i a més hem de recuperar la nostra competitivitat. No només s'han d'aplicar mesures pal·liatives a curt termini, sinó també propostes de reformes estructurals que ens permetin millorar la productivitat i donar passos clars cap a una economia més sostenible. Mesures que cal abordar a Catalunya, però també en el conjunt de l'Estat. Avui, com en altres ocasions, Catalunya, per la seva rellevància econòmica, té una gran responsabilitat per fer aportacions i propostes de canvis i de reformes, amb plantejaments i accions compartides. Creiem que hem de fer valer al conjunt de l'Estat espanyol el model català de relacions econòmiques i socials.

En el ple monogràfic es van aprovar tot un seguit de mesures i reformes que creiem que són necessàries i que cal abordar des d'una perspectiva estatal; el govern català ha de seguir liderant aquest debat a través dels mecanismes de relació institucional. Propostes que tenen a veure amb la millora del finançament empresarial i l'accés al crèdit, amb la transparència dels mercats, amb la necessitat d'arribar a un consens per al manteniment i millora de l'actual estat del benestar. També amb mesures de control, transparència i gestió responsable del sector financer. També amb la reforma del sistema i el mercat energètic per fer-lo més eficient i sostenible. També amb continuar mantenint els compromisos d'inversió pública en infraestructures de mobilitat i per ferrocarril, en compliment amb el que preveu la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya. I impulsar la inclusió del corredor mediterrani en la xarxa transeuropea del transport.

El govern ha de seguir orientant les seves polítiques amb mesures a curt termini per pal·liar els efectes de la crisi, però ha de continuar desenvolupant mesures estructurals que ens han de situar en una millor posició de sortida de la crisi, amb una economia i unes empreses més fortes i preparades per afrontar els reptes de l'economia oberta o global en una aposta per la internacionalització de la nostra economia.

S'ha de continuar treballant per millorar el finançament empresarial mitjançant els instruments que la Generalitat té al seu abast. S'han d'impulsar polítiques industrials sectorials en sectors emergents, també en sectors madurs; impulsar la creació del Consell de Política Industrial de Catalunya, i la reforma educativa, i molt en particular el reforç a la formació professional.

Tot plegat, mesures per anar reduint els terminis de pagament a les empreses que contracten amb la Generalitat amb l’objectiu d'arribar als seixanta dies.
Mesures, en definitiva, per combatre la crisi econòmica i garantir la cohesió social; per millorar l'entorn legal, per injectar liquiditat al sistema econòmic, en especial a les petites i mitjanes empreses; per afavorir el desenvolupament empresarial; per millorar l'ocupabilitat i per impulsar un model econòmic més sostenible.

En definitiva, avui més que mai és imprescindible prendre decisions complexes. I és en aquest sentit que cal valorar positivament la proposta del president de la Generalitat, José Montilla, de convocar una cimera entre el consell d'institucions de l'acord estratègic i els representants dels grups parlamentaris, amb l'objectiu d'actualitzar les mesures que conté l'acord i, si s'escau, ampliar-les i establir prioritats, tenint en compte el context econòmic actual. No es tracta d'ajudar el govern, es tracta d'ajudar el país.

Un cop més, el president de la Generalitat i el govern han estès la mà, amb propostes concretes, a tots els grups parlamentaris. És una invitació, per tant, a sumar-se a l'acord estratègic que, per cert, és on es dissenya el canvi de model productiu. I és on, també, es dissenyen polítiques que acaben afectant el 30 per cent del pressupost de la Generalitat. La nostra responsabilitat és liderar Catalunya cap a un futur millor.

La política dels fets o l'èpica de la inestabilitat

Jordi Terrades — Tue, 02 Feb 2010 05:00:00 +0100

És convenient recordar que en els governs s'hi entra i se'n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans. És bo que en fem memòria aquells que, en un moment determinat de les nostres vides, ens dediquem activament a la política. En les darreres setmanes, i no és molt aventurat suposar que anirà en augment en la mesura que s'acosti la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha dirigents polítics que expressen un sentit patrimonial dels governs. Dit d'una altre manera, consideren que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li està passant a Artur Mas i CiU, amb les seves afirmacions de voler reconstruir Catalunya. Qui està a l'oposició té sens dubte l'obligació de controlar el govern, però aquesta afirmació denota la incapacitat de reconèixer quelcom d'important pel país, i és allò que en la seva llarga etapa de responsabilitat governamental no van saber o no van voler fer: ampliar el marc competencial (el nou Estatut) i dotar de més recursos a la Generalitat (nou model de finançament). Per cert, totes dues qüestions portades al Tribunal Constitucional pels seus antics socis, el PP.

Tenim prou problemes. El que cal és treballar per un país cada dia millor, i després ja decidiran les ciutadanes i els ciutadans. Un president i un govern seriosos han d'afrontar els reptes del dia a dia, com ara assumir el traspàs del servei de rodalies ferroviàries que diàriament fan servir milers d'usuaris, tot i sent conscients que arribar als nivells de qualitat que volem no serà fàcil, pels problemes de qualitat i manca d'inversions estructurals històriques; som conscients que aquesta situació no s'arranjarà d'avui per demà. El que cal és desplegar les polítiques i les inversions per tenir un transport públic fiable i de qualitat. CiU en 23 anys no en va voler saber res. Aquest traspàs s'ha produït també gràcies a l'acord al qual van arribar els governs de l'Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s'havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries en rodalies, 4.000 milions d'euros fins el 2015.

Un altre exemple seriós, en temps de dificultats, és donar seguretat al sistema públic de salut. Al Vallès Oriental es segueixen millorant els equipaments sanitaris, i les darreres setmanes hem pogut veure com s'obria l'ampliació del CAP de l'Ametlla, l'edifici de consultes externes de l'Hospital de Granollers, i com s'estan acabant les obres d'ampliació de les urgències del mateix Hospital; a més, hi ha la constatació que abans de l'estiu entrarà en funcionament el nou Hospital de Mollet del Vallès. S'ha demanat també, per part del Servei Català de la Salut, les llicencies d'enderroc i construcció del nou hospital lleuger de Granollers, situat a l'antic edifici de la Policlínica, una inversió de 13 milions d'euros que permetrà tenir 60 llits nous d'hospitalització, 4 quiròfans i un altre servei d'urgències.

L'agenda mediàtica del país està plena de grans debats. Però dels principals problemes, el primer és l'economia. L'objectiu principal és crear les millors condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Des d'aquest punt de vista és important l'acord impulsat pel govern del president Montilla amb els agents econòmics i socials (sindicats i patronals), que s'ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya. Estem en un període de transformació profunda a nivell global, i cal treballar estratègicament per trobar l'encaix de Catalunya en el nou ordre internacional. I és en base a un ampli consens de concertació social que podrem afrontar millor els reptes per tirar endavant l'economia catalana.

Davant de la retòrica de l'èpica, que també observem amb inquietud que massa sovint respon a actituds personals i messiàniques, ara és hora -en temps d'incerteses- de polítiques serioses que portin estabilitat al país.

Rodalies, gestió de la Generalitat

Jordi Terrades — Tue, 05 Jan 2010 05:00:00 +0100

El dia 1 de gener és va signar el traspàs de la titularitat del servei de Rodalies ferroviàries a la Generalitat. Aquest traspàs és la demostració palpable que l'Estatut s'aplica i es va desenvolupant, malgrat que a alguns els hi agradaria que tot el procés descarrilés. Tant és així, que algunes veus -CiU per suposat, però també sectors propers- el primer que han volgut destacar és que el traspàs s'ha quedat curt, fent-li dir a l'Estatut allò que no diu.

Al contrari del que diuen aquestes veus, aquest és un traspàs íntegre de les competències en matèria de Rodalies, que sens dubte anirà repercutint en el dia a dia dels usuaris d'aquest servei. Les competències que es traspassen són les que estableix l'article 169 de l'Estatut d'Autonomia en relació als serveis ferroviaris de Rodalies (gestió, regulació, planificació, coordinació i inspecció dels serveis i les activitats i la potestat tarifaria sobre el servei que actualment dóna Renfe-Operadora).

A partir d'ara, el govern català planificarà el servei ferroviari i el gestionarà, decidirà horaris i freqüències per millorar la qualitat del servei de Rodalies, les tarifes aplicables; determinarà els drets i deures dels usuaris, autoritzarà les condicions d'ús del servei i establirà els procediments de reclamació; fitxarà també els nivells de qualitat que ha de complir l'empresa ferroviària que presti el servei, coordinarà els serveis ferroviaris de rodalies amb els restants serveis de transport, i podrà inspeccionar el servei ferroviari i els mitjans tècnics i de material mòbil, entre altres qüestions.

El Govern s'ha subrogat en el contracte-programa entre Renfe i l'Estat que finalitza el 31 de desembre del 2010. A la finalització del mateix, la Generalitat decidirà si Renfe continua prestant el servei o si li encarrega a una altra empresa. En aquest cas, els trens, el personal i els mitjans mòbils de l'empresa passaran a titularitat de la Generalitat. El contracte programa es prorrogaria un any per poder fer tot el traspàs a una altra empresa de forma correcta i sense afectar el servei. A més, l'Estat es compromet a assumir tot el dèficit de Renfe, que pel 2010 es xifra en117,2 milions d'euros.

L'acord entre el govern català i l'Estat és una realitat gràcies a les inversions concretades en el Pla de Rodalies de Barcelona, dotat en 4.000 milions d'euros fins l'any 2015. El Pla permetrà crear una nova línia de Castelldefels a Cornellà, desdoblar la línia Barcelona-Vic, destinar 510 milions d'euros per la millora de les vies, 350 per la millora de les estacions, 500 per onze nous intercanviadors i 100 per cinc noves estacions, i permetrà construir 7.000 places d'aparcaments dissuassoris.

El traspàs de Rodalies demostra que l'Estatut és un instrument vàlid i eficaç. Tanmateix, és bo recordar que la competència en Rodalies ja constava a l'Estatut del 1979, però que CiU en 23 anys de Govern no va voler o no va saber negociar aquesta competència. És més, l'abril del 2003 CiU va tenir l'oportunitat d'iniciar la negociació i la va rebutjar, probablement perquè tots som conscients que el retard ferroviari a Catalunya és històric, i que amb el traspàs de Rodalies pot passar que els usuaris exigeixin les millores a l'instant, i van preferir no córrer el risc de cremar-se. Ja sabem que els nacionalistes es mouen més bé en la queixa permanent.

Ha estat el govern del president José Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat, conscient que cal millorar el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans. I ara a treballar per impulsar les actuacions que han de permetrà el traspàs de Regionals i per la participació de la Generalitat en organismes com Adif.

L'Estatut, clar que sí

Jordi Terrades — Wed, 02 Dec 2009 05:00:00 +0100

A diverses persones i col·lectius, també a algun partit polític -a mi em sembla que en això no hi ha res punible, faltaria més-, se'ls hi ha quedat curt l'Estatut de Catalunya, i per això defensen obertament que ara és el moment de la independència. Jo no estic en aquesta posició, ja que estic convençut que l'Estatut de l'any 2006 és la norma bàsica -aprovada pels Parlaments i, sobretot, per les catalanes i els catalans- que com mai abans en l'historia moderna ens atorga competències, per fer de Catalunya un país fort i una societat del benestar, en una Espanya plural.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya, malgrat els hi pesi a alguns, que en el seu dia tampoc van votar la Constitució perquè enyoraven situacions polítiques anteriors, és una llei plenament constitucional. És gràcies a l'Estatut, a les seves disposicions, i a l'acció del govern que presideix José Montilla, que s'ha tancat amb èxit un nou model de finançament autonòmic, magnífic per a Catalunya; un model que és més solidari, equitatiu i just, i que conté clars elements de model federal, que és el que volem per l'Espanya real que és plural.

Un model de finançament que a Catalunya ens aporta ja més recursos, i que ha de servir per fer millors polítiques públiques i socials, i també per millorar les polítiques relacionades amb les infraestructures i l'economia. Tot plegat, al servei de les persones.

És oportú recordar que va ser el PP qui va portar l'Estatut al Tribunal Constitucional (TC), i qui des de l'any 2005 ha fet bandera de l'anticatalanisme a la resta de l'Estat espanyol. Seria bo, malgrat tot, que els populars fossin capaços de retirar el recurs que van presentar al TC. I si no és així, que el TC que elabori d'una vegada per totes la sentencia, tenint present que l'Estatut de Catalunya és un pacte entre el Parlament català i les Corts espanyoles, en el marc de la Constitució. Un pacte referendat per les ciutadanes i els ciutadans.

Treballar per la legitimitat de la democràcia

Jordi Terrades — Tue, 03 Nov 2009 05:00:00 +0100

En els últims mesos la política del nostre país s'ha vist sorpresa per fets que son lletjos, molt lletjos, i que afecten directa o indirectament diverses institucions. Davant d'algunes veus que s'estan manifestant en contra de tot, jo crec que en democràcia la política és el principal instrument de què disposa la societat per defensar les seves idees, millorar el benestar de les persones i construir projectes col∙lectius.

Hem de posar en el centre del debat i l'activitat col·lectiva els valors de la democràcia, l'ètica i la justícia si no volem erosionar la credibilitat i estabilitat de la nostra societat. Una societat democràtica és reconeix en l'estat de dret i en les normes de l'estat de dret amb les quals la nostra comunitat s'ha dotat. Ara no és hora de caure en temptacions fàcils, és hora de treballar per la dignitat i la legitimitat de la democràcia, tal com ha manifestat el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla. És hora de treballar també per solucionar els problemes que afecten les persones que viuen al país.

Se'ns dubte, la sortida de l'actual situació de crisi econòmica i els problemes de l'atur són una, sinó la primera, de les grans preocupacions dels ciutadans. I també ho és dels socialistes. Estem liderant la lluita contra la crisi i a la vegada explicant als ciutadans, amb serenitat i sense catastrofismes, la realitat de la situació i el sentit de les nostres polítiques, el que es fa i per què es fa.

Estimular la recuperació, enfortir la protecció social i preparar el futur, aquestes són les prioritats. És bàsic seguir mantenint la inversió pública, sobretot en infraestructures, i mantenir la protecció social dels ciutadans i les famílies més afectades per la crisi, perquè de la crisi hem de sortir-ne tots, sense deixar ningú enrere. I hem de preparar el futur, avançant en la construcció d'un nou model productiu en què la innovació i l'educació en seran dos dels pilars essencials.