http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/ Wed, 28 Apr 2010 05:00:00 +0200 ca http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/blog/1145/25-a-paisatge-despres-de-la-batalla http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/blog/1145/25-a-paisatge-despres-de-la-batalla Wed, 28 Apr 2010 05:00:00 +0200 http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/blog/1145/25-a-paisatge-despres-de-la-batalla
1. Normalitat absoluta. Em va quedar gravada la imatge d'una parella gran, d'uns setanta anys, que havien anat a buscar la neta pel dinar de diumenge i que abans de tornar a casa passaven pel col·legi electoral a votar sobre la independència del seu país. Òbviament s'ha acabat la por.

2. Lligada a l'anterior, tota mena de gent, tots els estils, totes les edats, senyores de casa seva, senyors encorbatats del seu negoci, jubilats, progres amb el mocador de fer farcells al coll, nous catalans... En fi, de tot i sense estridències.

3. Procés impecablement democràtic. Als votants se'ls hi entrava el DNI a una base de dades nacional, si algú intentava votar dues vegades, ni que fos en un altre poble, a l'entrar de nou el DNI el detectava com doble votant i el rebutjava; de fet, un sistema més segur i més àgil que el del cens. Un president de mesa em va suggerir que potser l'hauríem d'utilitzar en les eleccions "normals".

Per cert, un important personatge molletà ha dit que el sistema no tenia garanties; serà que no l'ha vist per dins. I tant que les tenia! A més, el sistema de vot anticipat i el d'urna mòbil (que sembla que l'escandalitzen) estan perfectament homologats a les democràcies del nostre entorn i no és de rebut fer-ne burla. Ara, sí algú busca processos electorals recargolats i que donen la nota antidemocràtica (per no dir coses pitjors), que no busqui en les consultes de diumenge; els trobarà més fàcilment en la renovació (o manca d'ella) del nostre estimat Tribunal Constitucional o en la del president de la Corporació Catalana de Radio i Televisió, per exemple. O sigui, que de lliçons ens en donin poques.

4. Contra el que també s'ha dit (potser perquè interessava a ambdues bandes), la col·laboració de l'Ajuntament de Mollet va ser discreta però eficaç: el 30 per cent dels locals electorals utilitzats eren municipals. És important que això quedi clar de cara al futur, perquè s'ha donat una impressió que no era la correcta.

5. El grau de participació ha estat suficient per donar un toc d'avís: hi ha a tot Catalunya 500.000 ciutadans i ciutadanes que opten per la independència, xifra que es pot doblar o triplicar en properes onades. Un seriós avís pel govern espanyol i un fenomen internacional a estudiar. Si algú en dubta que busqui precedents de participació en consultes autoorganitzades arreu del planeta.

6. Vallès Oriental. Bons resultats a municipis com la Garriga i l'Ametlla (aquest darrer sorprenent, atenent el nombre d'urbanitzacions de la vila); molt bon resultat a Vilanova pel que fa al Baix Vallès; Granollers més que correcte, atenent la seva mida; menció a part mereixen els pobles i ciutats del cinturó començant per Mollet.

7. Els resultats del 'sí' de Mollet reflecteixen gairebé estrictament (una mica a l'alça) la suma del vot nacionalista en unes eleccions municipals. Certament a Mollet això no és molt, però sí a altres municipis, com Sant Cugat; superar aquest llistó es va donar com la clau de l'èxit, i a Mollet l'hem superat. També hem de dir que és la primera ciutat del cinturó de Barcelona que ha fet la consulta i l'ha passat amb dignitat; ja ningú més podrà dir que es té por de convocar-les segons a on. A Mollet s'ha fet.

8. Dit això, i tot i les consideracions anteriors, el resultat (nacional, comarcal i local) queda molt curt per pensar en un referèndum oficial. Segurament ens falta molt menys del què pensàvem fa uns anys, però òbviament encara no és el moment. L'estratègia de CiU, de fer avenços nacionals prèvia consolidació d'importants consensos socials, es mostra més adequada que mai. No ens podem permetre intentar-ho i fallar. Paciència fins la independència, que dèiem de joves.

9. L'experiència de participació i voluntariat d'aquestes votacions ha estat excepcional: centenars de voluntaris i voluntàries que mai havien estat en política, persones llevant-se de matinada per fer entrepans, altres fins a les tantes de la nit per fer el recompte definitiu; i un llarguíssim etcètera. La consulta ha tret el millor de dins de la gent d'aquest país. M'entristeix veure com hi ha qui ho desqualifica amb argumentacions que remeten a la burla i a la por. Ho sento per ells.
]]> http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/blog/1045/reflexio-sobre-una-sentencia-anunciada http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/blog/1045/reflexio-sobre-una-sentencia-anunciada Sat, 05 Dec 2009 05:00:00 +0100 http://blogs.aravalles.cat/feliu-guillaumes/blog/1045/reflexio-sobre-una-sentencia-anunciada
Cito literalment: "El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional (...) La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Revista Siglo d'aquesta setmana). Quina visió l'home!

Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (el Parlament de Catalunya, el Congrés i el Senat espanyol), triades per sufragi universal, que varen fer un pacte d'estat, fruit d'una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera? Aquesta pesa més que les tres anteriors juntes? Potser podria ser així si parléssim d'una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, a més distorsionada
per recusacions i contra-recusacions de magistrats per fer canviar o reforçar una o altre majoria?

I una darrera, però no menor, pregunta. És el TC, constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser dotze magistrats i ara són onze per la defunció d'un d'ells, i el Senat no s'ha sabut posar d'acord per renovar-lo. També diu que exerceixen per quatre anys i ja passen llargament d'aquest període. També diu que actuaran amb independència i... Francament potser és, sí, el moment d'una sentència històrica, però no la que es pensen: que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa.
]]>