Dissabte, 1.5.2010. 05:00 h

Un pla territorial que té en compte el Vallès

El govern català acaba d'aprovar, finalment, el Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que s'havia de fer des de 1985 per posar ordre en l'ocupació del nostre territori, en el creixement urbanístic i en la implantació d'activitats industrials, comercials i residencials; per ubicar els grans equipaments i les xarxes de subministrament bàsic al servei del país; per fixar prioritats en les infraestructures de transport públic; per protegir els espais d'interès natural... Si haguéssim disposat d'aquest instrument fa 20 anys, haguéssim pogut evitar molts dels desastres urbanístics i ambientals que ara lamentem.

Aquest Pla Territorial ha de ser un instrument per canviar les coses i avançar cap a un model de desenvolupament sostenible i de reequilibri territorial en aspectes econòmics, ambientals i de cohesió social totalment necessaris. El Pla ha de posar en qüestió el model insostenible que els 23 anys de govern de CiU ens van deixar en herència.

Entre els molts continguts d'aquest Pla Territorial, em plau posar de relleu les principals determinacions que afecten a les dues comarques en que es divideix el Vallès. Es fa un reconeixement explícit i consegüent de la realitat del Vallès com un dels principals sistemes urbans de Catalunya que garanteix el potencial industrial de la regió metropolitana. S'ha atès la petició de moltes entitats, entre ells l'ADENC i ICV, de fer un Pla director urbanístic de la plana agroforestal del Vallès, per fer tractament conjunt dels espais agraris i forestals, tant d'especial protecció com de protecció preventiva –entre ells la zona agrícola de Marata- i els punts crítics de connectivitat; per tractar les vores urbanes, els verds urbans i les zones periurbanes, així com la integració de les infraestructures en espais oberts, amb criteris homogenis.

Pel que fa als sistemes urbans, el nou Pla Territorial identifica Granollers com un sistema urbà de primer ordre per l'equilibri territorial de la regió metropolitana, amb una estratègica de compactació i amb potencial de consolidació i millora del teixit urbà existent. I es fixen criteris pels desenvolupaments urbans residencials i industrials, fent que no es produeixin creixement dispersos. A més, el Pla integra les infraestructures de transport públic. Des d'ICV-EUiA estem contents que es contempli de nou la interconnexió entre les línies ferroviàries de França i Vic, amb desdoblament de vies.

En l'àmbit de la riera de Caldes, s'ha ampliat l'espai de protecció especial i no es preveuen grans creixements demogràfics, alhora que es condiciona la modificació del planejament urbanístic a la formulació del Pla director que concreti infraestructures de mobilitat i potencií la diversificació econòmica. En el corredor del Tenes es suprimeixen les reserves per grans infraestructures viàries, se'l dota de centralitat i es milloren les infraestructures de transport públic. Pel que fa al corredor del Riu Congost, entre la Garriga i Aiguafreda, es preveu integrar el nou traçat ferroviari i el viari -C-17- i la recuperació de l'espai fluvial, tal com demanaven tots els ajuntaments. A més, s'aposta per prioritzar un corredor ferroviari central: entre Terrassa-Sabadell-Granollers, que passi per Gallecs, compactant la C-155 en soterrani o viaducte.

En definitiva, ara tenim l'oportunitat de reconduir el desenvolupament urbà, econòmicament i social, amb criteris de sostenibilitat i cohesió social. Tot dependrà, però, del futur govern de la Generalitat i dels governs municipals. Esperem que els nostres ciutadans i ciutadanes sabran valorar la feina feta i la seva continuïtat.