Dilluns, 1.3.2010. 05:00 h

El kàrting de Llinars: un lloc per cada cosa

El passat diumenge 21 de febrer, cinc-centes persones vàrem fer una petita excursió fins uns terrenys agrícoles estratègicament situats entre els nuclis urbans de Llinars i Cardedeu. Deixant la carretera, pocs centenars de metres endins, per un agradable camí entre boscos, ens vàrem trobar pujant un petit turó, entre camps de conreu de secà, uns sembrats, els altres erms des de fa uns tres anys. En arribar dalt ens varem trobar davant un paisatge sorprenent, que abastava des de Montserrat fins el Montnegre-Corredor i que presidien el Turó de l'Home i el Matagalls; vaig entendre perfectament Pere Quart quan deia que "a la terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès...". El paisatge de planes, turons i muntanyes, en aquesta terra del Vallès, es veu completat per la presència humana molt propera i ben distribuïda: des d'allí mateix podíem veure perfectament els nuclis urbans de Llinars i Cardedeu, i també de Sant Antoni de Vilamajor, sense oblidar la remorejant proximitat de l'autopista AP-7.

El motiu de l'excursió dels cinc-cents ciutadans i ciutadanes no era sols lúdic -que també ho va resultar-, sinó també reivindicatiu. En aquests turons és on una recent modificació del Pla General d'Ordenació Urbana de Llinars permet -en principi- instal·lar-hi un circuit de kàrting, amb les seves instal·lacions annexes, aparcaments i accessos corresponents, amb la singular qualificació d'una instal·lació esportiva en medi rural.

Algun periodista em va preguntar: I per què la gent d'ICV-EUiA esteu contra el kàrting? Ull!, vaig dir jo. Nosaltres no estem per principi en contra de res, el que estem és a favor que les coses -i en aquest cas les implantacions d'equipaments i instal·lacions de gran impacte ambiental com ho és sense dubte el circuït de kàrting- es facin amb seny i respectant els valors ambientals i socials -els del territori i el paisatge, i també els de les persones-, en el ben entès que uns i altres són indestriables. Fins fa poc, aquesta legítima reivindicació s'abocava sempre a dos obstacles: la desqualificació -els que s'oposen a tot, la cultura del 'no'- i la manca d'instruments jurídics i tècnics que permetessin valorar i contrastar de forma objectiva els pros i contres d'un projecte amb fort impacte territorial. Afortunadament ara no és així, gràcies a què Catalunya disposa d'una moderna i recent legislació mediambiental d'avaluació d'impactes ambientals; i el cas del projecte del circuït de kàrting de Llinars n'és un exemple positiu.

Alhora que la comissió d'urbanisme aprovava la modificació puntual del Pla General, es feia públic -i s'incorpora a les prescripcions del mateix Pla General- que el projecte, abans de poder tirar endavant, queda condicionat a que es faci un estudi d'impacte ambiental molt acurat que tingui en compte i justifiqui  -o no- els impactes en el paisatge i el sòl -atenció a les modificacions topogràfiques. I també, i molt especialment, un estudi que tingui en compte la contaminació atmosfèrica, per emissions de CO2 i de partícules, que es sumarien perillosament a les que provenen de la propera AP-7, amb risc de superar els límits legals; la contaminació acústica, que no pot superar els límits legals de decibels de soroll en els barris propers de Cardedeu i de Llinars; la mobilitat i els accessos de vehicles i persones en dies de competició, etc. Estem parlant doncs de protegir la qualitat de vida de les persones, de la qual el medi ambient, el territori ordenat i el paisatge en són part essencial. No es pot contraposar qualitat de vida a ocupació. Les activitats econòmiques, com tot, s'han de fer bé, i no podem ser menys exigents amb una instal·lació de fort impacte com el kàrting, que amb una indústria o un comerç, que també han de respectar la legislació ambiental.

Les decisions sobre implantació de grans infraestructures i equipaments de fort impacte no es poden prendre a partir de l'oportunitat de trobar uns terrenys a bon preu i ben situats al costat de poblacions, sinó que s'han de fer a partir de determinar on són admissibles, on es poden implantar sense causar greus perjudicis socials i ambientals o, en tot cas, on es poden adoptar mesures correctores i pal·liatives.