Dilluns, 25.1.2010. 05:00 h

Cal preservar la nostra indústria

Malgrat els anuncis massa optimistes del govern de Rodríguez Zapatero, el cert és que en aquest principi d'any 2010 la crisi continua castigant la nostra economia i es continuen destruint llocs de treball en tots els sectors econòmics, però especialment en el sector industrial, que tant important és i ha de continuar sent per Catalunya i per la comarca del Vallès Oriental.

Les últimes dades de què disposo són preocupants: l'any 2009 s'ha tancat amb un increment substancial de l'atur registrat, que es situa en 32.377 persones al mes de desembre, 408 més que el mes anterior. Així, la taxa d'atur de la comarca del Vallès Oriental és del 15,32 per cent; una taxa que, 'afortunadament', encara és lleugerament inferior a la del conjunt del país, que s'acosta perillosament al 20 per cent.

Tot i que a les nostres comarques el sector industrial ha vingut resistint més la crisis -comparativament amb el sector de la construcció i dels serveis-, el cert és que l'any passat 116 persones del Vallès Oriental que treballaven a la indústria van quedar desocupades, és a dir un 1,4 per cent en xifres relatives. Per tant, es manté la destrucció de llocs de treball al sector industrial i hem d'expressar la preocupació pel fet que en les darreres setmanes s'han continuat presentant expedients de regulació d'ocupació (ERO) a la comarca, fins i tot en empreses amb guanys com Hager, una companyia de subministraments i instal·lacions elèctriques amb la planta a la Roca i el magatzem a Llerona. A la vegada, la premsa anunciava fa dues setmanes els plans de tancament de Terasaki, la que va ser l'emblemàtica EGA de Granollers, per traslladar la producció no se sap ben bé on.

La crisis no pot ser l'excusa per facilitar els processos de deslocalització de les indústries que tenen en el nostre país el seu mercat principal i no tenen problemes significatius de pèrdua de mercat, sinó que busquen fer més beneficis a costa d'explotar treballadors de països menys desenvolupats i amb menys drets sindicals o amb menys requeriments ambientals. Això s'està fent massa sovint, i des del grup parlamentari d'ICV-EUiA hem insistit al departament de Treball per tal que investigui aquests EROs i no els aprovi quan es detecti aquesta intenció fraudulenta: social i ambiental. Ens consta que la Generalitat està molt amatent a no facilitar aquestes deslocalitzacions.

Però cal dir clarament que aquestes amenaces -moltes vegades acomplertes- de deslocalització, es fan per pressionar treballadors i sindicats per aconseguir rebaixes de salaris, de qualitat i seguretat del treball, i drets sindicals, com també es pressiona a les administracions per saltar-se els requeriments mediambientals.

Cal denunciar que en els últims anys la deslocalització d'indústries catalanes, i en general de moltes indústries europees, ha estat fomentada pels responsables governamentals de la Unió Europea, d'Espanya i també per alguns dirigents polítics catalans amb la brama de la competitivitat i el neoliberalisme que ens han portat a la situació actual, en què estem substituint els productes produïts al país per d'altres d'importats a baixos preus però de pitjor qualitat... I que acabem comprant amb els diners del subsidi de l'atur -mentre es pugui cobrar! I ara els mateixos irresponsables polítics ens diuen que cal canviar el model productiu i que cal preservar la nostra indústria; a bones hores!

Des d'ICV-EUiA ja fa molts anys que venim denunciant aquest sistema econòmic neoliberal que busca el màxim benefici a base de salaris més baixos, menys drets socials i laborals i menys protecció del medi ambient. Ens hem cansat de dir que això provocaria la ruïna de la nostra societat en termes d'atur i de destrucció del teixit productiu, que a més ens perjudicaria com a consumidors i usuaris, doncs ens envaeixen productes de pèssima qualitat i fins i tot perillosos. Ara s'està veient com moltes d'aquestes empreses que es van deslocalitzar estan tancant o s'estan repensant de tornar, doncs estan perdent competitivitat, qualitat i estabilitat.

Esperem que ara se'ns faci més cas i que es produeixi de veritat un canvi de model productiu en els sectors industrials de futur, basat en la innovació dels productes i els dissenys, en la formació i qualificació dels treballadors i treballadores, amb més productivitat a partir de la inversió en la tecnificació dels processos productius, en la utilització més racional de les matèries primeres, en especial en temes d'estalvi i eficiència energètiques... Cal apostar per tot allò que de veritat ens pot fer competitius a nivell europeu i mundial; guanyar -o com a mínim mantenir- els llocs de treball de qualitat; incorporar a la gent jove i més preparada... Per tot això encara hi som a temps: les nostres comarques tenen tradició industrial, gent formada i preparada, bones infraestructures i ganes de treballar. Els representants polítics hem de fer tot el possible per aconseguir ajudes i fer polítiques que facin possible aquest canvi, aquesta innovació, aquest rellançament. Ara cal esperar que no ens decebi l'empresariat.