Ara fa una mica més de cent anys es posava en marxa una iniciativa associativa inèdita a Parets del Vallès, la primera iniciativa de caràcter cooperativista de la vila. Entre el febrer i l'abril de 1908 naixia la Sociedad Cooperativa de Consumo La Confianza, amb seu, probablement de circumstàncies, al carrer Major, i amb una junta de cinc persones, de les quals sabem que dos eren pagesos i un, jornaler. De La Confianza, poca cosa més se'n sap: ni tan sols si va arribar a funcionar realment entre la data de fundació i l'octubre de 1912, quan es va donar de baixa. llegir més

Francament, hi ha personatges que no deixen d'entusiasmar-me a cada dia que passa. No m'estranya gens que el meu conciutadà Albert Rivera s'avingui a participar en debats a l'entorn de la independència del nostre poble: els ciudadanos saben que la propera legislatura tenen més possibilitats de mirar-se l'hemicicle de la Ciutadella pel Canal Parlament que no pas dels escons estant i, per tant, qualsevol ferro roent el deuen trobar tebi mentre se'ls vegi remenar la cua i puguin dir aquesta boqueta espanyola és meva. llegir més

Enguany fa 130 anys, Parets del Vallès iniciava una transformació cabdal de la seva pròpia naturalesa quan la que a la llarga es coneixeria com a Industria Linera S.A. va engegar les seves activitats productives. Feia quatre anys (1876) que un home anomenat Antoni Feliu i Peix, provinent de Vilassar de Mar, havia adquirit uns terrenys al poble vallesà per instal·lar-hi una indústria i fou aquell 1880 quan dins la Quadra, la primera nau amb què va comptar aquest complex industrial, van començar el tumult dels telers que tantes dècades conviuria amb els veïns i veïnes d'aquest poble, i es va començar a empènyer el poble cap a la industrialització, si bé és cert que Parets no abandonaria del tot el seu caràcter agrícola fins molts anys després. llegir més

Sempre m'ha agradat el cinema. M'agrada com a expressió artística i m'interessa en la seva vessant social, com, imagino, a molta altra gent. No en va la cinematografia ha esdevingut la disciplina de l'art de més impacte popular i fascina de tal manera que es transcendeix a si mateixa: és per això que el gremi d'actors i directors ha proporcionat la major nòmina d'herois, heroïnes, mites sexuals, referències intel·lectuals o personatges odiats. Com el futbol, si exceptuem això de les referències intel·lectuals, esclar. llegir més

Amb aquest encapçalament, el Pravda paretà, o el que és el mateix, el Parets al dia, obria la seva edició del 20 de novembre d'aquest any 2009 que ja hem estiregassat del tot. Sota el títol, un retrat d'un cànid, de cul al fotògraf, però amb el cap girat cap a l'objectiu i amb un rostre que denota entre sorpresa i culpabilitat. No en va, acaba de dipositar una dosi de femta en una vorera del municipi. Francament admirable és, d'altra banda, la mida de la tifa en relació a les dimensions del quisso, un buldog francès, em penso; aquestes bestioles l'encant de les quals sembla residir en el seu aspecte grotesc i que ara estan de moda (races de gossos que estan de moda! Us hi heu parat mai a pensar, en això?). llegir més