Dilluns, 7.6.2010. 05:00 h

Confiança

Ara fa una mica més de cent anys es posava en marxa una iniciativa associativa inèdita a Parets del Vallès, la primera iniciativa de caràcter cooperativista de la vila. Entre el febrer i l'abril de 1908 naixia la Sociedad Cooperativa de Consumo La Confianza, amb seu, probablement de circumstàncies, al carrer Major, i amb una junta de cinc persones, de les quals sabem que dos eren pagesos i un, jornaler. De La Confianza, poca cosa més se'n sap: ni tan sols si va arribar a funcionar realment entre la data de fundació i l'octubre de 1912, quan es va donar de baixa.

Tanmateix, els estatuts que es van arribar a elaborar ens permeten conèixer almenys la intenció d'aquells qui endegaren el projecte: a banda de la creació d'una cooperativa de consum per obtenir productes de necessitat a preus justos i raonables, l'altre gran eix sobre el que es pretenia vertebrar La Confianza va ser la formació de la classe treballadora (en podien ser socis els obrers majors de 15 anys), per la qual cosa es preveia la creació d'unes Escuelas Laicas que haurien de permetre als socis la millora de les seves "condiciones morales e intelectuales". La instrucció s'havia de completar amb la creació d'una biblioteca (sufragada amb una part dels beneficis del Cafè), l'organització de conferències i altres activitat lúdico-culturals per les quals es pretenia comptar amb personalitats doctes, eminències de l'època a les qui es convidaria per part de la junta o comissió de torn.

Ja feia anys que l'obrerisme es reorganitzava després de l'ensulsiada que suposà el fracàs de la Primera República espanyola i que situà a les organitzacions obreres i al republicanisme fora del nou sistema de la Restauració, justament perquè eren les úniques cultures polítiques (el catalanisme polític que ajudaria a fer saltar pels aires el caciquisme que estava encara en construcció) capaces de qüestionar el tinglado polític estatal que Cánovas va construir al voltant del borbó de torn, Alfons XII. La Confianza, doncs, no era res d'extraordinari, al contrari: era una peça més en el ric teixit associatiu popular català lligat al societarisme reformista, un model encetat amb la fundació, a finals dels anys setanta del segle XIX de la Societat Cooperativa de Teixidors a Mà de Gràcia i que posseïa en les cooperatives de consum, les mútues o els ateneus eines efectives de millora de les seves condicions de vida, davant d'un estat que no tenia com a prioritat ni la justícia social ni la culturització de la seva població, a banda de practicar l'apartheid polític contra les organitzacions transformadores o reformistes via repressió policial i control caciquista dels processos electorals.

La solidaritat de classe era una de les constants en aquestes iniciatives que aplegaven gent de filiació diversa. L'altra era la capacitat d'organitzar-se per bastir estructures de resistència, de teixir respostes sòlides.

És evident que les classes populars d'aquest país han avançat en la reconstrucció d'espais col·lectius de formació, de lluita i reivindicació, en els darrers anys després del biaix brutal que va representar el franquisme i el desengany profund que va suposar la presumpta Transició (sense oblidar l'infame 92) per als Països Catalans al sud de l'Albera: la proliferació de centres (digueu-ne cooperatives, casals, ateneus...) i iniciatives de tota mena vinculades a l'esquerra independentista, al moviment llibertari i, en general, a l'esquerra transformadora i anticapitalista així semblen certificar-ho.

Tot plegat resulta un pes, encara, massa petit, és cert. Però el llevat ja fa temps que ha començat a fermentar i prou que ens cal per afrontar l'aspror que ens disposa l'esquerra liberal (socialdemocràcia, en deien) i la tebior que, un cop més, demostren els sindicats oficials, per no parlar dels opinants oficials, de mitjans de masses (una mica més que l'AraVallès), que bombardegen dia sí dia també per tal que la deconstrucció de l'estat del benestar es vagi fent efectiva pas a pas. I potser és apel·lant a vells ideals, com la presa de consciència, la solidaritat i la unitat d'acció que exercien les classes populars catalanes, com en el cas de La Confianza i tants d'altres, que podrem canviar el rumb desfavorable que marquen els vents de la història... i els de les classes dirigents.