Dimarts, 9.3.2010. 05:00 h

La bèstia de l'amo

Enguany fa 130 anys, Parets del Vallès iniciava una transformació cabdal de la seva pròpia naturalesa quan la que a la llarga es coneixeria com a Industria Linera S.A. va engegar les seves activitats productives. Feia quatre anys (1876) que un home anomenat Antoni Feliu i Peix, provinent de Vilassar de Mar, havia adquirit uns terrenys al poble vallesà per instal·lar-hi una indústria i fou aquell 1880 quan dins la Quadra, la primera nau amb què va comptar aquest complex industrial, van començar el tumult dels telers que tantes dècades conviuria amb els veïns i veïnes d'aquest poble, i es va començar a empènyer el poble cap a la industrialització, si bé és cert que Parets no abandonaria del tot el seu caràcter agrícola fins molts anys després.

El cas és que, des d'aleshores i fins ara, obrers i obreres van esdevenir un component indestriable de la sociologia paretana i és ben fàcil, en el cas concret de la Linera, que famílies d'arrels més o menys profundes en aquest municipi comptin amb un o més parents que hagin passat per la fàbrica. A banda d'això, la tipologia de la Linera l'apropava força a una colònia industrial: les naus, la casa del director, els rentadors, l'escola bressol, els habitatges dels treballadors que constituirien "els carrers de la fàbrica", les dutxes... Un patrimoni escamotejat quan, ara ja fa més de quinze anys, en va desaparèixer el seu element més significatiu, el que hi donava sentit i a l'entorn del qual girava la resta, la quadra vella.

També és cert que una part patrimoni humà, l'altra element essencial de tot plegat, encara persisteix en més o menys mesura: encara tenim la sort de comptar amb una colla de treballadors i treballadores ben vius i lúcids, alguns dels quals, per cert, malden justament per preservar la memòria d'aquella part tant important de la història contemporània del poble i tant decisiva també per al discórrer de les seves pròpies vides. La influència del pas per la fàbrica era perceptible, fins i tot, en converses quotidianes: no era estrany veure dues antigues treballadores de la fàbrica al mercat o la cooperativa intercalant signes a la conversa i marcant de forma exagerada les seves paraules si parlaven d'un tros lluny; no era res més que la reproducció del llenguatge que s'utilitzava a dins, on el soroll incessant dels telers ofegava els diàlegs i el context comunicatiu era més exigent. L'encisadora sornegueria del treballador vers l'amo hi era també present, esclar. El símbol de la Linera va ser un camaleó, i aquí la parròquia es va apuntar un agut tanto quan la va batejar com la bèstia de l'amo.

I què és el que va empènyer a la nissaga Feliu a instal·lar-se a Parets? Doncs dues raons ben senzilles, que són les que solien cercar els industrials d'abans i, ep, d'ara: condicions favorables en l'entorn físic i, no menys important, en l'entorn humà. Sembla que a Parets hi havia un accés més senzill als recursos hídrics que no pas a Vilassar i, sobretot, hi esperava un potencial de mà d'obra més dòcil, sense tradició laboral industrial i ignorant sobre els propis drets laborals. Com es pot veure les anomenades deslocalitzacions no són un invent de fa quatre dies: salvant les distàncies i els anacronismes, d'uns anys ençà n'hem sentides i patides un gavadal; en general, d'empreses multinacionals que van arribar aquí per situacions de partida favorables pel baix cost que representaven els assalariats i en marxen quan descobreixen que poden repetir la profitosa operació i augmentar beneficis tot rebaixant salaris i justificar, de pas, presumptes pèrdues, en la majoria de casos inexistents.

M'imagino que alguna cosa d'aquestes es deu haver empescat la dirigència d'Hager per treure's de sobre uns quants dels seus treballadors i treballadores (per cert, alguna d'embarassada): mireu, en sobreu uns quants, perquè això no tira i comprendreu que nosaltres hem de tirar endavant la barraca, i aquí no hi ha lloc per tots que si no la nau s'enfonsa i bon vent i tal dia farà un any. L'única qüestió que em ronda per la clepsa davant d'aquest panorama és, el número de treballadores i treballadors que han anat al carrer es va decidir en funció del preu que havia de costar la llotja privada de la qual disposa l'empresa al Circuit de Catalunya?