L’herència del tripartit

( 24 vots )

 carregant

Fa dies que sento amb un cert punt d’indignació els comentaris dels grups de l’oposició sobre les famoses retallades. Dic amb un punt d’indignació perquè al final volen fer veure que aquesta situació amb que ens hem trobat s’hagi fet del no res i no tingui un responsable. Com si els que ara entren al govern el que els vingués més de gust és començar a collar i fer ajustaments, a repartir no enlloc de si. Si la Generalitat fos una empresa, els nous gestors haurien demandat els antics per haver gastat més del què tenien.

Una altra crítica que es fa és sobre el manteniment de l’estat del benestar, quan justament els ajustaments el que pretenen és salvar uns serveis públics que per primer cop a la història el tripartit ha posat en risc. Perquè, quan es gasta més del que es té i es va amb pressupostos deficitaris amb ofec econòmic, el que se’n ressenten justament són els serveis.

Ara fan crítica de les retallades aquells qui per interessos electorals no van fer cap previsió de la crisi i no n’han sabut reaccionar.

Ara fan crítica aquells qui ens van dir que teníem 'un finançament estratosfèric' quan ha acabat esdevenint un estrall a les bases fiscals d’una endèmicament mal finançada Generalitat.

Ara ens fan crítica aquells qui l’any 2009 haguessin hagut d’iniciar un sever pla d’ajustament, però que no ho van fer perquè venien eleccions i van avantposar els interessos de partit per sobre dels de país.

Ens toca rebre una herència del tripartit en forma de deutes i factures pendents mentre entomem els comentaris de desmemoriats i irresponsables que han provocat aquesta situació i ara fan veure que plou. I ploure, plou i molt, però per culpa seva.

1745 lectures       Cap comentari

Imprimir       Compartir       Enviar article a un/a amic/ga

roc fernández, tripartit