Dissabte, 5.6.2010. 05:00 h

Sant Feliu perd la pujada en costa

Segons la Viquipèdia, el caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària, però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat. Malauradament, aquesta definició és cada cop la que millor s'ajusta a l'actitud i sistema polític que està instaurant l'alcalde de Sant Feliu de Codines al funcionament municipal. Decisions com les de passar els plens d'un a dos mesos, l'alteració sistemàtica de la periodicitat dels plens, les adjudicacions sense concurs públic i l'ocultació d'informació -en plena crisi, i tot i la obligatorietat de fer públics els sous dels càrrecs públics, encara no sabem què cobra l'alcalde-, són només algunes mostres d'una pràctica cada cop més freqüent i preocupant.

La darrera mostra és la pujada en costa. Una cursa que porta fent-se en una quarantena d'edicions i que organitzava l'Escuderia Vall del Tenes-Sant Feliu de Codines, una entitat del poble. Ara fa uns dies ens assabentàvem a través d'una carta de la pròpia escuderia que després "d'organitzar la pujada en costa durant 14 anys, l'organització va tenir una reunió amb l'Ajuntament socialista actual, no arribant a un acord".

En aquesta reunió, l'alcalde va comunicar que "desbancaven a l'Escuderia Vall del Tenes com a entitat esportiva de Sant Feliu de Codines, de la subvenció anual i, a més a més, ens van negar els permisos per a l'organització de la prova". El motiu de tot plegat, segons explica la pròpia entitat, i que figura en la carta que ha adreçat als diferents mitjans, és "no admetre dins l'organització de 'la pujada' un amic de l'alcalde Pere Pladevall". "També ens obligaven a comprar uns materials a aquest senyor, a més a més, autoritzant a l'Escuderia del Bages, amics d'aquest senyor, a organitzar la pujada", subratlla la carta.

Aquesta forma d'entendre l'Ajuntament com una extensió del sofà de casa, a més de conseqüències com aquesta, té una perillosa derivada. Fa mesos que venim denunciant la situació econòmica de l'Ajuntament. En només tres anys s'han ensorrat les arques municipals a un límits mai coneguts fins ara. Ja portem 750.000 euros de romanent negatiu de tresoreria d'un pressupost de 6 milions d'euros; i per compensar això, ara, en un moment en què el preu dels immobles està pel terra, el nostre alcalde decideix vendre patrimoni municipal. En el passat ple es va aprovar la venda de noves parcel·les a la Roca Gran de Villar per un import de 250.000 euros. Però al final d'aquest disbauxa, com ha passat amb els governs socialistes de Zapatareo i Montilla, els ciutadans haurem d'acabar pagat la festa amb retallades i pujades d'impostos.