Dilluns, 10.5.2010. 05:00 h

La Catalunya dual

Aquesta setmana la crisi grega ha posat de manifest la situació de col·lapse en què pot arribar una economia i les conseqüències que això té. Les mesures que s'han de prendre a Grècia per sortir de la crisi tenen costos socials importants: congelació de salaris, supressió de la paga doble, pujada d'impostos...

Aquí ens ho hem de mirar bé el que està passant a Grècia i aprendre la lliçó, perquè darrera de Grècia vindria, per aquest ordre, Portugal i Espanya (curiosament tots tres països tenen governs socialistes). Malgrat el que està passant et trobes algunes administracions, com per exemple l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, que segueixen estirant més el braç que la màniga. Alguns gestors públics es creuen que tenen al soterrani la màquina de fer bitllets. Quan parles amb ells sobre la irresponsabilitat que representa seguir engreixant el dèficit municipal i amb un romanent de tresoreria negatiu de 750.000 euros sobre un pressupost anual de 6 milions d'euros, et diuen que ja se sap, la crisi. Però finalment, algú haurà d'acabar pagant la festa! Com? Doncs com els grecs, pujant impostos i reduint serveis.

En definitiva, ara toca ser molt curós amb les inversions que es fan i amb com es gestionen el serveis públics. No només perquè s'han reduït els ingressos, sinó també perquè s'han incrementat les despeses socials per fer front a la crisi. Unes despeses socials necessàries per no anar cap a la Catalunya dual que ara ens porten. Una Catalunya dividida entre els que treballen, que aniran fent, i els que no que es distanciaran de la mitja. Actualment tenim 435.000 llars amb una persona desocupada i 90.900 amb dos desocupats o més.

Però també dins dels que treballen anem cap a una Catalunya dual entre els que treballen al sector privat, que hauran de fer més hores, allargar la jubilació... i un sector públic burocratitzat i sobredimensionat que pot viure al marge sovint dels problemes d'aquesta gran majoria. Un exemple el tenim aquesta setmana amb la indecent vaga dels maquinistes de Renfe, per reclamar 51 places de pàrquing soterrades, que ha afectat a 170.000 persones.