Dimecres, 7.4.2010. 05:00 h

Sobre 'decretades' i 'alcaldades'

Des de fa uns mesos al Parlament es viu una constant degradació de la qualitat democràtica. Les presses per arribar a finals de legislatura amb un balanç de govern mínimament acceptable, tant pel PSC, com sobretot per ERC, que ha venut el seu suport a Montilla per un plat de llenties, ens estan arrossegant cap a un nivell de degradació de la cambra catalana mai vist.

Estem vivint la tramitació d'una Llei de vegueries feta amb totes les presses del món i que consagra un model territorial que no té el consens de la major part de territoris (fins i tot d'alcaldes del PSC com el de Lleida o Tarragona). Assistim també a l'aprovació d'una Àrea Metropolitana que pot esdevenir un contrapoder al govern del país. Només cal veure que una llei tant important i tant sensible l'han despatxat amb un dia de compareixences al Parlament i sense escoltar les parts del territori en litigi. Serà una llei, però les lleis sense la maduració i el consens necessari són només això, lleis.

Però la gota que fa vessar el got ha estat el decret de presidència que pretén canviar la majoria de dos terços que calia al Parlament per nomenar el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); un fet insòlit en una llei que es va consensuar després de molts mesos de discussió i que agreuja la preocupació pel clar deteriorament a què s'està sotmetent a les nostres institucions, i la pressió malatissa de l'entorn socialista pel control dels mitjans públics.

Ara bé, que davant la renúncia l'Albert Sáez a la presidència de la CCMA es pretengui modificar per decret la Llei de la corporació per poder imposar el nou president és una mesura pròpia del règim Cubà o de la Veneçuela de Chávez. I també és un tic molt perillós propi de governs dèbils o agònics i sense projecte que l'única forma que tenen d'amagar aquesta falta de projecte sigui caure en la temptació de passar-se la llibertat de premsa per l'arc de triomf.

Davant d'aquesta acció em faig algunes preguntes. Encara no ens han explicat perquè l'Albert Sáez, un càrrec escollit per consens i per sis anys, plega de la CCMA per anar a un mitjà privat. Rebia masses pressions o es busca la vida abans s'enfonsi el Titànic? No ho sabem, però en tot cas caldria que una persona que fins ara ha estat president de la Corporació ens donés una explicació.

Es va fer bandera del consens per fer la Llei de la CCMA i per això es va trigar a fer la Llei i a escollir els membres. Que ha canviat per trencar-ho ara? La proximitat a unes eleccions? La necessitat de controlar els mitjans per campanya? Tant si és una cosa com l'altra, es fa un flac favor als mitjans públics i a la seva objectivitat. El PSC ens presenta un fals canvi de tarannà apartant Zaragoza, però uns dies després fa un decret amb un clar objectiu: el control polític dels mitjans de comunicació públics. El canvi de tarannà és només un canvi estètic? O el mal estil d'en Zaragoza segueix movent els fils des de les bambolines?

La figura que es pretén imposar és la d'Enric Marín, que va ser el secretari de comunicació que va imposar el boicot als mitjans durant l'esvoranc del Carmel. Algú es pot creure que aquest president no arriba amb el mandat clar de seguir arrencant la crosta, sobretot ara que arriba campanya? De fet sempre he pensat que aquest tipus d'intervencions, les 'decretades' o 'alcaldades', sempre s'acaben girant contra aquell que les perpetra, perquè visualitza un cop de força fet des de la impotència d'aquell que no té prou força ni argument per convèncer, i acaba generant l'efecte contrari.