Contrapunt

Dijous, 14 de desembre de 2017 07:06 h


Ramon Vilageliu

Diumenge, 17.1.2010. 05:00 h

Lliçà, seu olímpica

Lliçà d'Amunt ja dóna per fet que serà seu associada de la candidatura de Barcelona per acollir l'olimpíada d'hivern del 2022. L'entusiasme per l'esdeveniment ja ha començat a remoure les aigües encantades del poble de la Vall del Tenes, digníssim referent català de la pràctica del cúrling amb el Club de Cúrling Sporting l'Olla, campió de campions.

Amb la mateixa persistència que ha dut Granollers a ser la referència catalana del handbol, Terrassa del hoquei herba o Badalona del bàsquet, Lliçà d'Amunt és el pol català del cúrling. llegir més


lectures 3851 lectures   comentaris 3 comentaris

Dissabte, 28.11.2009. 05:00 h

Draps bruts

La gent de la meva generació recorda vagament com a l'Ajuntament de Lliçà d’Amunt, quan érem tendres criatures i arribava la festa major, s'hi penjaven tres banderes. Amb els anys, vam descobrir que eren, respectivament, la bandera tradicionalista carlina dels requetés (una creu rasposa en forma d'aspa de color vermell amb fons blanc), i la bandera de la Falange (amb l'inefable jou i les fletxes). Enmig, és clar, hi havia la bandera española, l'estanquera (perquè els estancs proposaven com a senyal d'identitat una bandera española com a fons de tota la seva escassa senyalètica). llegir més


lectures 3808 lectures   comentaris 4 comentaris

Dilluns, 2.11.2009. 05:00 h

Tots són iguals

El dia 25 de març de l'any 2006, una carta publicada a El País afirmava, textualment que "Esquerra Republicana de Catalunya ha enviado decenas de cartas a trabajadores de la Generalitat exigiéndoles el pago de una cuota mensual a una fundación del partido si quieren mantener su puesto de trabajo en la Administración catalana".

Això va comportar un gran, incendiari, escàndol amb estripades massives de vestits i mostres virulentes d'una resignació efervescent que portava, sempre, a fer pensar que "tots són iguals". llegir més


lectures 2704 lectures   comentaris Un comentari

Dissabte, 10.10.2009. 05:00 h

Me ne vidn cewsel Sawznek!

Tuone Udaina (o Antonio Udina en italià) va ser l'últim parlant nadiu del dàlmata, llengua romanç del que actualment és Croàcia. El dàlmata no era la seva llengua materna i l'havia après escoltant les converses privades dels seus pares. De fet no havia parlat la llengua feia 20 anys, a més de ser sord i desdentegat. No era, el que es diu, un bon informant. Però era l’únic: el millor! Una mina deixada per un anarquista el va matar el 10 de juny de 1898, amb la qual cosa la llengua es va extingir però, per sort, abans de morir-se (la llengua com a eina per entendre el món i desxifrar-lo, i ell com a individu) va ser entrevistat pel lingüista Matteo Bartoli. llegir més


lectures 3636 lectures   comentaris 2 comentaris

publicitat

perfil
Ramon Vilageliu logo rss Ramon Vilageliu va néixer a Lliçà d'Amunt el 1965. Llicenciat en filologia catalana es dedica als serveis editorials. Col·labora en el periòdic El 9 nou i actualment és el president del col·lectiu de promoció cultural El Ganxo.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved