Divendres, 22.10.2010. 06:20 h

carregant
L’entrevista que la
Revista del Vallès em va fer fa dues setmanes ha aixecat certa polèmica. Reconec que no vaig està encertat quan vaig dir que des d’ERC estàvem en contra que Granollers sigui subseu del Campionat del Món d’handbol l’any 2013. Segurament no vaig saber expressar prou bé el sentit de les meves paraules i, tot plegat, ha fet que la sensació de confusió fos gran. M’intento explicar, doncs.
Evidentment no estic pas en contra de la celebració d’aquest Campionat. Granollers és terra d’handbol i un esdeveniment com aquest servirà perquè els aficionats de la nostra ciutat puguin gaudir veient als millors jugadors del món d’aquesta disciplina. I és clar, també hem de comptar l’impacte econòmic que ocasionarà a la ciutat. El problema és l’ús que en farà Espanya. Ho sabem prou i en tenim experiència perquè l’Estat espanyol és especialista en barrejar com ningú esport i política (recordeu la difusió mediàtica de la
Roja aquest estiu) i això és el que ens molesta. I a més, Catalunya no podrà participar-hi i alguns ens quedarem amb les ganes de veure el potencial que tindria una selecció catalana d’handbol formada, en gran part, per jugadors granollerins.
Granollers és handbol i moltes coses més, però. Granollers és tradició i creativitat. I crec sincerament que hauríem de ser capaços de fer una mirada estratègica cap al futur i veure el gran potencial que tenim com a ciutat; amb una societat civil dinàmica, amb un empresariat que arrisca per tirar endavant i amb uns esportistes que excel·leixen en àmbits diversos.
Em refereixo a que hauríem de ser conscients que la ciutat és viva en mil i un racons. Que les innovacions hi flueixen, i que l’esforç i la capacitat de treball en són peces bàsiques. Així és com el Club de Bàdminton Granollers ha aconseguit ser un referent del país en aquest esport, així és com la Laura Pous creix com a tenista i és avui una gran ambaixadora de la nostra ciutat arreu o com els germans Espargaró representen l’esperança d’èxits del motociclisme comarcal.
Granollers és moltes coses, molta gent, moltes entitats que, malauradament, sovint la seva bona i gran tasca queda amagada pel brogit.