Dimecres, 17.3.2010. 05:00 h

Política d'autor

Un estol de nous partits estan apareixent a l'horitzó i tots coincideixen a presentar-se com un canvi de paradigma en la manera d'entendre i practicar la política. Curiosament les persones que els lideren fins ara no havien volgut impulsar canvis en la manera de fer les coses. Així doncs, d'entrada tot plegat és una mica sospitós. Joan Carretero, Rosa Díez o Montserrat Nebrera estan units per la seva voluntat d'estar a primera línia; d'Esquerra, PSOE i PP. L'Albert Rivera i el seu Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía diu voler ocupar l'espai ideològic entre el PP i PSOE. Però, queda espai aquí al mig? Parlant en termes de teoria de conjunts, hi ha una intersecció molt gran entre PP i PSOE, intersecció que es transforma en un únic conjunt quan han d'opinar sobre Catalunya.

Cal que ens comencem a preguntar quins son els espais polítics que defensen Carretero amb el seu Reagrupament, Rosa Díez amb la Unión Progreso y Democracia o Montserrat Nebrera. Tinc la sensació que són duplicats d'opcions ja existents, però amb una forta reducció de contingut polític i amb una elevada dosis de missatges simplistes, personalistes i demagògics. Quin canvi creieu que pot representar el doctor Carretero quan el desacord de quatre membres de Reagrupament provoca una falsa sortida del seu líder per tornar-se incorporar hores més tard, un cop els dissidents han dimitit? On són els dots democràtics? On són les noves maneres de practicar la política?

Estem assistint al naixement de formacions polítiques estrictament personalistes que aprofitant el descontentament amb els partits tradicionals venen altres aires i maneres de fer, però que, al capdavall, com ja s'ha demostrat amb petits gestos, no hi ha cap diferència. Si una persona, militant d'una organització del tipus que sigui, té veritables objectius de millores col·lectives, no cal que abandoni res, simplement s'ha de posar a treballar. Ara bé, la cosa canvia quan l'objectiu és personal, perquè llavors cal cercar espais on poder desenvolupar aquest individualisme.