Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:28 h


Pau Llobet i Roura


Divendres, 4.9.2015. 09:38 h

Un país que fem junts, un país que volem millor

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Esborrarem la nit i alçarem el puny. Vénen dies de molta il·lusió, de somriures i de treball intens. Tenim a tocar un somni, un objectiu legítim construït amb cura i passió durant anys i panys. Venim del PSAN i dels antifranquistes, del PSUC i de l‘MDT, dels Maulets o la Crida, i de cantar Ítaca durant unes colònies de setmana santa a la Vall d’en Bas. I també venim de Linares, Jaen. I dels barris populars de la Catalunya obrera que amb sang, suor i llàgrimes aixecaren ideals, realitats, esperances... som un tren acabat d’arribar a l’Estació de França de Barcelona i una maleta plena de records. Som una família que es retroba, ulls plorosos, abraçades sentides, feixugues, denses... Records que marxen per deixar lloc a noves vivències. Un país es fa així; amb cruesa i afany. I també som les classes mitjanes de la Catalunya rural i masovera, aquell pagès que s’esforça, aquell sastre del repunt precís i els empresaris de corbata (que després de pactes i desencisos) fan el cop de cap i diuen: ‘’ara toca fer un Estat’’. No som tot el país (Déu Me’n guard!), però n’hi ha un bon tros i, ara per ara, portem el missatge menys impossible de fer possible, ves. Perdonin el joc de paraules.

Som un poble perdut que veu marxar els seus joves per anar a la recerca d’un futur millor i una escola pública de, posem per cas Granollers, que comença sent cooperativa -en uns terrenys deixats per la parròquia- i acaba com escola inclusiva i orgullosa dins de la xarxa pública del país. I botigues, moltes botigues, que obren i tanquen però que fan barri i història. Som ulls oberts al món, mans que es retroben en l’amor. Idees, moltes idees juntes que volen fer i que faran, segur.

Som la cançó que mai s’acaba (el recurs a Obrint Pas era fàcil. Disculpin les molèsties) i tantes cultures juntes i músiques diverses per un país mestís, mediterrani, poètic... amb regust a samfaina, a rumba, a barreja; perquè som el Cadillac Solitario i l’Empordà de Sopa i ens sabem ibèrics (toma ya!) i europeus i mundials... en la mesura que volem estimar tot allò que ens aporti cultura, reflexió... I perquè sabem que no hi ha enemic més gran que la falta de llibertat de no poder decidir-ho tot, tot i tot allò que el capitalisme inhumà actual ens impedeix. Ara volem ser per mirar el món i cridar ben fort que no el volem tal i com ELLS l’han fet: no volem, per exemple, la tragèdia dels exiliats sirians que moren ofegats al nostre mar o infants plorant a la frontera hongaresa perquè un policia EUROPEU, EUROPEU, EUROPEU... els estova amb una porra i els hi diu: ‘’Fora!’’. També volem ser un Estat per esforçar-nos en fer un món millor, arreu.

I estimem Espanya, i és clar que sí. Perquè som veïns, units en la geografia i influïts decisivament per una cultura excelsa i una llengua, la castellana, que també és nostra. L’adversari és, només, la història d’un Estat (d’uns poders burocràtics i empresarials, més ben dit) que han entès que el ‘’derecho de conquista’’ seguia vigent pels segles dels segles. La nostra lluita té similituds, segur, amb la que es fa a un barri popular de Madrid, per exemple. No ho oblidem. No ho volem oblidar. Però ara compartim esforç i lluita amb més gent; nacionalistes, liberals i, fins i tot, conservadors. I per què? doncs perquè ells també han vist que el seu projecte de país no es pot fer sinó és amb eines d’Estat, amb diplomàcia, amb lleis, amb presència institucional seriosa i amb Ministeris, no amb conselleries. Ara bé, la nova dreta catalana; que volem moderna i republicana, ha de deixar ben clar que no té res a veure amb la pudor a corrupció i l’esnobisme moral dels que fa temps cobraven -presumptament- el 3% o tenien els diners a Andorra. Estic segur que el Procés Nacional que vivim ens portarà una esquerra menys acomodada i una dreta més propera i neta. Hi guanyarem tots, ja ho veureu. Ara, remem junts.

Per tot això, per totes aquestes raons i tantes altres, avui volem fer un salt. Un pas endavant tant i tant considerable que representi la ruptura sensata, seriosa i il·lusionant amb allò que hem conegut fins ara. Perseguim el que sempre hem defensat: la llibertat i la justícia. Rialles i abraçades. Un Estat nou per un país millor. Em sembla que tenim el relat més digne, més romàntic i més inclusiu possible. I d’aquest relat n’ha de néixer un nou ‘’Nosaltres’’: menys altiu, més solidari.
lectures 1201 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Pau Llobet i Roura logo rss Nascut a Granollers, el 1978. Pare d’en Jan i en Nil. En menor mesura: sociòleg, republicà independentista i interessat en temes de protecció social i economia.
@Pau_Llobet


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved