Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:29 h


Pau Llobet i Roura


Dimecres, 20.5.2015. 10:50 h

I si recordem Bob Dylan i fem possible, per fi, que els temps canviïn?

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 3 vots )
valorar_carregant carregant

Respirem il·lusions compartides. Volem que la primavera esclati i que la revolució es faci perenne. Les eleccions municipals del proper 24 M són –que ningú s’enganyi- l’avantsala de sumar esforços i neguits en pro de fer possible un nou país. No caiguem en l’error de confondre’ns, doncs. La independència i la possibilitat de fer millors polítiques per a tothom depenen, també, dels alcaldes i alcaldesses que diumenge escollirem. I a Granollers, què?

Justícia social per una ciutat diferent. La ciutat és la gent i la capacitat que tinguem de repartir felicitat per a tothom. La política va d’això; de donar eines perquè els granollerins i les granollerines, poc o molt, deixin de patir, somriguin i creguin que el futur és possible. Treballar des de l’ajuntament i transformar la ciutat, el poder, les desigualtats... que els barris reviscolin, que els comerciants d’arreu facin front a les franquícies vàries o a les grans superfícies de consum controvertit que ens tenyeixen els carrers de colors apagats. Que el comerç trobi camí, vaja. Hi serem! Nosaltres hi serem perquè sempre hem estat allà on havíem d’estar; amb dubtes i pors, amb encerts i errors, però sempre hi hem estat. Des de Macià i Companys, des de la valentia. A ERC-Granollers/Acció Granollers, amb Reagrupament, amb Avancem i amb tants i tants independents que aspiren i respiren canvi.

El Granollers que volem. Verd, de Palou lliure d’especulacions i ciment. Una ciutat sense fums amb un trànsit ordenat; una ciutat on els vianants guanyin la partida, on a l’escola s’hi pugui anar a peu, on podem baixar ‘’xino-xano’’ de Can Mònic a Can Bassa, on podem anar en bicicleta des del parc del Puig de les Forques fins al polígon Jordi Camp, una ciutat que no faci pudor de galeta, ni de sopa, ni de sabó perquè guanyem la batalla a la contaminació. Una ciutat que recuperi el riu com a espai d’oci i que la zona de la plaça Barangé i el parc Torras Villà es converteixi en el pulmó atractiu de la vida comunitària. Una ciutat que reforci els llaços de cohesió entre tots i totes, que doni oportunitats als joves fomentant l’educació, que ajudi a que els avis no pateixin soledat, que les famílies amb problemes vegin com els seus fills aconsegueixen vèncer la por i albirar llibertat i futurs. I empreses fortes; que innovin, que no tardin dies en rebre un permís per aixecar la persiana i que cobrin -puntualment- els deutes que tinguin amb el consistori,  amb una FP potent i exemplar... i tantes i tantes coses que junts podríem fer a #ElMillorGranollers.

Volem cultura? Fem de Roca Umbert el gran centre de la cultura popular, tradicional i moderna del nord de Barcelona. Deixem que els creadors s’inspirin, que inventin, fomentem-ne l’enginy amb formació, exposicions, contactes entre arts plàstiques, noves tecnologies... inventem! El que volem, en definitiva, és un Granollers que reivindiqui la creativitat i allò bo que tenim. Que fomenti el treball compartit; una ciutat de tots i per a tots, lluny dels ‘’uns i els altres’’. La ciutat i el país som tots, caram! La vella política conservadora del copet a l’esquena dels uns i dels ‘’d’entrada, No!’’ dels altres, ens porta a la inanició. Ens cal aire fresc, revolta, rock’n’roll... els temps estan canviant? Sí, ara sí.

Anem més lluny encara perquè volem un Granollers que ajudi a fer possible un país lliure. Amb una nova política, autènticament republicana, que escolti, que pregunti, que dubti i que la única voluntat que tingui sigui estar, sempre i per sempre, al servei dels ciutadans. Volem, doncs, una ciutat feliç. I això no és poca cosa. Volem canviar dinàmiques, aportar nous punts de vista, trencar majories que endormisquen, fer un canvi de ritme i de velocitat a una ciutat que viu de temps passats i de recordar allò que vam fer. Ara toca fer-ho, però. Fem-ho i punt. Aprofitant allò bo que hem pensat, sentit, viscut, plorat i patit entre tots i fent néixer allò que la nostra creativitat ens permeti somiar. Ara que volem tocar amb els dits les mil revolucions que sempre hem cantat. Que la imaginació prengui la paraula. Diumenge a Granollers; Pep Mur!
lectures 1674 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Pau Llobet i Roura logo rss Nascut a Granollers, el 1978. Pare d’en Jan i en Nil. En menor mesura: sociòleg, republicà independentista i interessat en temes de protecció social i economia.
@Pau_Llobet


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved