Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:30 h


Pau Llobet i Roura


Dilluns, 13.4.2015. 17:04 h

Relat per un futur que sabem que no el volem negre

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 15 vots )
valorar_carregant carregant

Quin futur i per què fer? Pensem enllà i veiem un infant que camina, xiroi, per un carrer arbrat, poc transitat de vehicles de motor sorollós i amb comerç de barri a banda i banda. Juga, amb la pilota als peus o amb un patinet que fa clec-clec-clec (perquè té un coixinet mig trencat). El cel és blau i tot flueix. Siguem sensats! Segur que el futur no és mai com el voldríem però, potser, només, tant sols... té sentit i serà, si el fem possible. Vull dir, si el fem junts. Només junts i juntes, ves.
 
La política és fer futur. Traçar, marcar, construir una línia plena d’idees i dir; ‘’ho fem?’’. Sumar inconformistes, rebels, somniatruites i artistes varis. Pensar amb el cor, veure-hi des de la passió. Organitzar mirades i rialles.
 
M’imagino un futur i hi veig ‘’als meus’’; i qui són els meus? Tots. Els fills, els avis Miquel i Victòria, la tieta. En Nour, en Gregorio, la Dolores, l’Olga o la Marwa. Tots són perquè tots tenim il·lusions i, quan més compartides les tinguem, més diàfan serà l’esdevenir. Compartir somnis per a fer-los possible. Vinga. I tots som nosaltres, sí. Pensem, sentim i parlem llengües diverses però tots patim en carn pròpia la injustícia. Aquella família que no arriba a final de mes, el veí que està a l’atur, la senyora Eulàlia del 3er C que fa temps que espera una protesi nova pel seu genoll o el nebot de la sra. Pey –que vol fer un master– però sap que a casa no hi ha prou diners per a poder pagar-ho i ha de treballar, precari i esclau, en una feina de dignitat qüestionable. Som tots, i tots volem el mateix: oportunitats, llibertat i somriures perennes.
 
I com serà/volem que sigui el futur? No ho sé. Ho sento! Però sí que vull que sigui pels qui professin la humilitat arreu perquè volem aprendre i, així, escoltar. D’aquells que impulsin una Ètica universal i justa, perquè venim a servir i a guiar-nos pels valors republicans. El futur ha de ser establert, ho repeteixo altra volta, pel compromís amb allò públic. Perquè venim a fer-ho tot, entre tots i per a tots i totes. I perquè hi ha altres distribucions possibles més enllà del mercat. El futur ha de ser la creativitat perquè venim a fer-ho diferent. I tantes altres esperances, oi?
 
Més coses. Per a mi les cinc peces imprescindibles del nostre futur haurien de ser: 1) Humanisme i diversitat. Fraternitat revolucionària francesa i amor cristià. Ser lliure per entendre que els altres també han de ser lliures. 2) Tecnologia com el recurs imprescindible per adaptar-nos al món i, aquest cop sí, canviar-lo. 3) La curiositat, la reflexió i la cultura com a eines fonamentals de l’engranatge d’una societat millor. 4) La valentia com el relat d’haver perdut la por i com a record dels herois que anhelem. 5) L’estima de l’entorn: des del barri a la ciutat passant per la comarca, el país i arribant al món. Valor i entrega a la comunitat.
 
Del futur, doncs, en sabem –bàsicament- que no el volem negre. Perquè la negror és tristesa. I ara toca fer-lo més lluminós. Aportar-hi justícia; com? Amb idees i talent contra un sistema ple de desigualtats i de poders foscos. La cohesió vol capacitat de gestió i capacitat d’articular propostes transformadores i útils. Menys mirar-nos amb enveja i més dir-nos a la cara allò que, uns i altres, fem bé. Entendre-ns, aprofitar les nostres lluites, els nostres mèrits, les nostres coneixences. Aprofitar, valorar, construir. El lideratge ha quedat tocat de mort. Ara, coordinar i sumar esforços. La nova política, en el fons, vol dir això.
 
Epíleg. En acabar d’escriure aquest article he tingut coneixement de la mort d’Eduardo Galeano; serveixi el to, la idea i l’esperit poètic que poc o molt voldrien tenir aquestes paraules per a recordar-lo com a un home que ens va ensenyar a lluitar per la solidariat des de la paraula.
lectures 1847 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Pau Llobet i Roura logo rss Nascut a Granollers, el 1978. Pare d’en Jan i en Nil. En menor mesura: sociòleg, republicà independentista i interessat en temes de protecció social i economia.
@Pau_Llobet


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved