Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:29 h


Pau Llobet i Roura


Divendres, 28.11.2014. 12:15 h

Socialistes de Granollers, unim-nos! Benvinguts a ERC!

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 24 vots )
valorar_carregant carregant

Unim-nos per l’esquerra de la igualtat. M'atreveixo a fer avui un article emocional, proper, curós... un text amb vocació de pedreta que ajudi a sumar, a fer, a construir. L’espai socialista a Catalunya s’esberla, cau pel pedregar. La gent que al 76 suava socialisme al Palau Blaugrana avui es mira al mirall i s’emprenya, amb raó. I caldria posar llum a tot el desori del moment perquè el país no es pot permetre cap pèrdua, cap renúncia, cap idea i cap cor progressista hauria de quedar al marge del Procés nacional emancipador que vivim. Diguem-ho clar; el PSC ha deixat de ser una eina que representi la voluntat del catalanisme per a seguir avançant, la seva realitat es diu Espanya i un Estat federal que no es veu per enlloc. I d’aquí que, persones rellevants en altres èpoques del vell PSC, avui facin el pas de marxar-ne per a crear nous actors polítics per a la Catalunya - Estat de demà. Tura, Castells, Geli... sumats als ja lliures Maragall o Comín representen famílies diverses de l’antic socialisme que van jugar un paper cabdal en la transformació del país post-Transició; gent que va repensar el municipalisme, que va erigir un motor de transformació social posant el sector públic al bell mig del debat polític al país, persones que van idear la cohesió i que van defensar la unitat civil a Catalunya perquè les àrees castellanoparlants i d’ascendència espanyola no es desenganxessin, per exemple, de l’escola inclusiva, i del català com a llengua de comunió, d’acollida. Gent i idees de progrés que van treballar per la igualtat d’oportunitats, amb encerts i errors –com la Barcelona Olímpica i post-olímpica on l'exclusió residencial de gent empobrida va fer feredat, per no parlar del Fòrum i de tot aquell nyap, vaja. Però, els encerts del treball a favor de construir espais d’igualtat em sembla que no poden quedar fora del moment esperançador que vivim com a poble.
 
Unim-nos per l’esquerra de la llibertat. Progrés sense justícia és antagònic, però progrés sense llibertat és estúpid. El catalanisme era progrés, però, també/sobretot era país. I el PSC va oblidar el país. Vull dir que les tesis del PSOE van guanyar la partida i durant anys es va amagar la llibertat nacional, l’avenç de l’autogovern o el dèficit fiscal (per cert, un dels crítics més vehements contra la sagnia fiscal que patia i pateix Catalunya ha estat, des de fa molts anys, el mateix Antoni Castells; queda dit). Deia que la consideració de Catalunya com a subjecte polític diferenciat, únic... quedava al marge del debat. La versió PSOE que la solidaritat de les comunitats riques cap a les pobres era inqüestionable era dogma de fe i, amb això, anàvem tirant. I es qüestionava la voluntat de trencar aquest mur des de l’esquerra, acusant de conservador i de dretes a qui ho feia. Espanya, en el fons, era intocable. La retallada de l’Estatut va fer caure moltes benes i preparava la diàspora que vindria. Avui, el subjecte polític vol ser Catalunya (o sigui, la gent diversa, polifacètica, complexa i amb identitats vàries), acusar-nos de nacionalistes a qui volem un Estat és antic; el que volem és justícia i eines per a fer-ho possible (ergo –i em repeteixo– un nou Estat).
 
Unim-nos per la nova política. No crec que Tura i Castells siguin la nova política, ras i curt. Però, em semblaria forassenyat deixar de banda els seus coneixements i experiències en un moment tant i tant Constituent com el que vivim. Insisteixo molt i molt amb els clarobscurs del socialisme a casa nostra durant tants i tants anys; gestió per damunt d’ideologia, jerarquia dels despatxos i poc foment de la participació real, entre d'altres. Però, em sembla evident que la República que volem es fa des de prismes diversos i opinions vàries. Les seves seran benvingudes, també. I ajudaran a fer possible una política més propera, més versàtil, més capaç d’adaptar-se a les noves necessitats mantenint el vell somni revolucionari que encara ens mou: llibertat, igualtat, fraternitat.
 
Per tot això i moltes coses més: benvinguts a ERC! Ampliar la nova esquerra socialdemòcrata independentista, causa comuna de la lluita contra la desigualtat que genera tristesa i patiment, és possible i urgent. Estic segur que sabrem trobar espais de confluència amb aquells i aquelles que vulguin remar cap a un horitzó nacional de major equitat i benestar compartit, també, a la nostra ciutat. En el fons, ERC sempre ha estat això: confluència. De la Unió Socialista a Companys, del Sindicat de Rabassaires a la lluita sindical. Recordant Pallach, fem via!
lectures 1921 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Pau Llobet i Roura logo rss Nascut a Granollers, el 1978. Pare d’en Jan i en Nil. En menor mesura: sociòleg, republicà independentista i interessat en temes de protecció social i economia.
@Pau_Llobet


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved