Dilluns, 22.8.2011. 20:00 h
Ha passat temps dels primers símptomes que em van portar a elaborar una teoria suficientment paranoide com per no desafinar amb els temps que vivim. Al principi era un comentari de barra de bar, una aventurada excentricitat que deixava anar entre riallades amb els avis futbolerus de Sant Celoni. Ens dèiem:
-¿Viam si al final resultarà que en Mourinho és un infiltrat blaugrana?
Un home que després de passar pel Barça i bastir una carrera plena d'escàndols, amb grans èxits, amb contrastos de certa brillantor i també d'absoluta tenebra.
llegir més
Dilluns, 9.5.2011. 11:53 h
No us estranyeu en veure com aquests dies el mitjó es fa la volta a sí mateix, abnegadament en un espectacular acte d'una contricció i una ironia no premeditada. Tot sovint trobareu espais 'gratuïts' de propaganda electoral. Mai cap lletraferit hagués emprat millor la paraula 'gratuïts'. Així són. Perquè a vegades sembla que quanta més campanya menys ganes de votar ens agafen, no? De fet, jo ara mateix quasi votaria al partit que renunciés a fer campanya.
La desafecció envers la classe política creix a ritme de reaggetón.
llegir més
Diumenge, 13.3.2011. 19:23 h
Com un dels teus quadres, farem primer un fons, i quatre traços que se t'acostin a dir-te "fins sempre". Alguna figura, femenina o potser d'atleta olímpic, i de segur molts boscos. Algun espai que sempre s'obre enllà. Modificant el matís i les correspondències, festejant les proporcions. Jugant els cànons clàssics amb la fermesa de l'autodidacte. De l'individu únic davant de l'univers. Això és Mario Bedini, per mi. Primer, trobar-te pel poble i sentir-te cridar-me: 'el Che Guevara!'.
llegir més
Divendres, 11.3.2011. 18:30 h
Voltar distret i fer experiments, ni que sigui amb la basura. Allunyar-se i estimar.
Escriure un remake d'un còmic del Tintín. Aparèixer al final de la nit amb el contarevolucions vermell.
Omplir-se de verí fins a no voler jugar més.
I sí, efectivament, reconèixer que Malàsia és com un western, però amb xinos.
Fer somriure a l'Eric Rohmer i el seu trio en mi bemoll, o fer udolar al mateix Jack Kerouac
i els seus vagabunds del dharma. (Pedrolo en català els va batejar com "els pòtols místics")
Tot això, i encara algunes coses més, envolten l'obra Sé de un lugar escrita i dirgida per l'Ivan Morales,
que se'ns obre i se'ns esventra amb la perícia d'un autor major.
llegir més
Dijous, 17.2.2011. 09:00 h
Fa ben poc i ja no hi ets, les televisions ara t'expliquen (amb prou feines)
amics i no tant amics diuen i no diuen algunes de les coses sobre tu.
A mi se m'asseca l'argila de l'instant, sorpresa i entretallada, agafada a contratemps.
Diu que has fet el viatge, des de Sant Celoni a Singapur, i des d'allà, cap a més enllà.
Diu que potser has trobat el bitllet i el bonotren definitiu estant entaulat, quin detall.
Que havies arribat just a veure't ser avi. I que de tot plegat, se'n guardarà una digestió lenta
com d'aquelles de fer ulls sorneguers i després fer el rotet.
llegir més
3210 lectures
7 comentaris
Enviar l'article a un/a amic/ga
