Divendres, 3.2.2012. 12:50 h

No és país per a vells

La mirada trista d’aquell home de cinquanta anys quan va arribar a casa seva i va anunciar amb profunda angoixa que ja no tenia feina, reflectia un bri de derrotisme. Podia llegir-se als seus ulls que entenia que no tornaria a treballar mai més, i que la seva situació era desesperada. Portava més de vint anys a la mateixa empresa o botiga, i no sabia fer res més que allò al que s’havia estat entregant en cos i ànima els últims anys. Sabia que ja no hi havia, per ell, un lloc en aquesta societat i que per molt que emprès els seus esforços en demostrar que era una persona apta i responsable per desenvolupar una feina de responsabilitat, ningú el voldria.
Darrera d’aquest home de cinquanta anys s’amaga la figura d’un pare de família que ha procurat donar sempre una vida digna als seus. I desprès de tants esforços, desprès de tants anys, ningú tornarà apostar per ell i menys en uns temps tant dramàtics com aquests.
Probablement rebi assessorament per part del Servei d’Ocupació del seu municipi on una amable funcionaria l’indiqui com fer el seu currículum, però probablement al fer-ho es senti frustrat, inútil i tingui la sensació que tot plegat ha estat un fracàs absolut. No era aquest el camí a la jubilació que ell havia imaginat. I mirarà indignat a les notícies del migdia com cada cop són més els joves que han de marxar a l’estranger a guanyar-se les garrofes, i pensarà per si mateix que si per a les noves generacions no hi ha feina, per ell, molt menys.
Si en algun moment voleu veure un d’aquests homes o dones, no dubteu a visitar qualsevol supermercat un dia laborable al matí, els veureu amb una llista de la compra. Se’ls hi veu dibuixada en la cara una expressió que a vegades convida a l’esperança. En algun moment la perdran quan l’economista de torn surti per televisió dient que aquest no és país per a vells, que ells ja no estan per aguantar les noves reformes laborals que vénen: sous ínfims amb contractes precaris. Però poder són ells, els que ens ajuden a recordar que en el seu moment van lluitar molt per no acabar així. I amb una mica de sort, fins i tot despertem. Poder aquest sí que és país per a vells.