Dimecres, 2.5.2012. 06:00 h

A mi no em diguis amor!

A finals dels anys 90, el filòsof d’origen polac Zygmunt Bauman va inventar un terme clau per definir els temps en els que vivim: la modernitat líquida. Aquest concepte que en un principi ens pot fer pensar que la realitat en la que vivim fa aigües (que també!) es refereix al caràcter efímer que té el món contemporani. En altres paraules, res ens dura per sempre.

Aquest terme, el de modernitat líquida, va anar agafant forma i va començar a derivar en altres subconceptes igual d’interessants i divertits. llegir més

Dilluns, 2.4.2012. 06:00 h

La fragilitat del mestre

Avui et vull parlar d’un mestre. Un mestre que cada matí es lleva amb l’esperança de posar el seu granet de sorra en la difícil tasca de construir un món millor. Un mestre que cada dia despulla la seva ànima davant d’un públic que sovint no ha triat assistir a aquella funció. Un mestre que es desespera i es frustra davant dels difícils obstacles que suposa educar a un país, però que alhora s’emociona i somriu cada cop que ells, els seus alumnes, aconsegueixen pujar un petit graó que els farà més forts en aquesta vida. llegir més

Divendres, 2.3.2012. 07:56 h

Ja no t'estimo

Ja no t'estimo, m'ha costat prendre aquest decisió, però n'estic segur, no t'estimo. Recordo els nostre principi, em vas enamorar amb els teus aires de canvi, de renaixença; m’emmetzinaves amb promeses que en cap moment pensaves complir i em juraves i perjuraves que eres diferent i no t’assemblaves a les altres. Però menties; totes les paraules que semblaves dedicar-me van desaparèixer i, als pocs dies de guanyar-te la meva confiança i el meu cor, tot es va volatilitzar.

M'ha costat veure-ho, eren moltes les veus que es congratulaven que sent tant jove, m'interessés per tu. llegir més

Divendres, 3.2.2012. 12:50 h

No és país per a vells

La mirada trista d’aquell home de cinquanta anys quan va arribar a casa seva i va anunciar amb profunda angoixa que ja no tenia feina, reflectia un bri de derrotisme. Podia llegir-se als seus ulls que entenia que no tornaria a treballar mai més, i que la seva situació era desesperada. Portava més de vint anys a la mateixa empresa o botiga, i no sabia fer res més que allò al que s’havia estat entregant en cos i ànima els últims anys. Sabia que ja no hi havia, per ell, un lloc en aquesta societat i que per molt que emprès els seus esforços en demostrar que era una persona apta i responsable per desenvolupar una feina de responsabilitat, ningú el voldria. llegir més