Dimarts, 23.11.2010. 10:40 h

Votar en blanc, què significa?

Ara fa uns mesos una veïna, la Montse, en trobar-me al carrer una tarda (feia molts dies que no ens vèiem) em va fer un suggeriment: 'Paco, tu que et dediques a escriure coses de política hauries d’explicar algun cop, en un dels teus articles, que significa el vot en blanc, que molta gent no sap ben bé quin efecte té aquest tipus de vot'.

Entomo avui el repte que em va plantejat la Montse –en plena campanya d’unes eleccions em sembla oportú- i dedico aquestes ratlles a intentar donar compliment al que ella em va demanar, entenent que tenia molta raó i que aquest assumpte del vot en blanc (o vot blanc) pot ser d’interès general, malgrat ser una modalitat de sufragi poc coneguda, no tant en la forma d’exercir-la, com pel que fa als seus efectes en l’elecció.

Començaré per una doble definició en negatiu, és a dir explicant que no és el vot en blanc:

1. El vot en blanc no és equivalent a l’abstenció.

2. El vot en blanc no és un vot nul.

Els vots vàlids tenen, precisament, dues modalitats: vots a candidatures, d’una banda, i vots blancs, de l’altra.

Quan no es col·loca dins el sobre cap papereta ni cap altre document o quan es col·loca específicament, un full en blanc estem davant un vot en blanc, que és un vot vàlid, no és pas un vot nul, és un vot que no s’assigna a cap de les candidatures que concorren a les eleccions.

Això no vol dir (surt aquí la tercera definició en negatiu) que sigui un vot absolutament neutral en els seus efectes, com de seguida es veurà.

La clau de tot rau en el fet que, en el nostre sistema electoral hi ha una “barrera mínima” establerta per a que les candidatures assoleixin representació efectiva: un 5% del vots vàlids emesos en les eleccions locals i un 3 % dels vots vàlids emesos en les eleccions general o en les del Parlament de Catalunya. Això vol dir que si una candidatura no aconsegueix aquest llindar, no obté cap representació. Com que els vots en blanc es consideren sempre “vots vàlids” es tenen en compte a l’hora d’establir aquest llindar, en cada cas. Per això un dels primers efectes que te el vot en blanc és dificultar la representació de les formacions polítiques més petites, les que es obtenen un nombre una mica per sota de l’entorn numèric de l’esmentada barrera mínima percentual. En aquest llindar no es compten els vots nuls, que a diferència dels vots blancs s’expressen introduint en el sobre qualsevol document diferent a un full en blanc, esguerrant la candidatura o dipositant dins el sobre diferents paperets de més d’una candidatura.

Sí, el vot en blanc perjudica les formacions més petites en el sentit esmentat, s’ha de tenir en compte, amés, que l’assignació d’escons es fa, en el nostre sistema electoral, mitjançant una formula proporcional (Llei d’Hondt) que té per si mateixa un esbiaix que sobrerepresenta les formacions més grans en nombre de vots i infrarepresenta les formacions més petites. Els grans obtenen lleugers 'premis' i els petits lleugers càstigs en relació a una representació proporcional pura.

Així doncs si els vots en blanc augmenten en una determinada elecció com a conseqüència, augmenta el nombre de vots necessaris per assolir la barrera mínima percentual establerta. Això pot arribar a significar que alguna formació petita quedi fora del repartiment d’escons, i -en definitiva- aquest repartiment serà molt beneficiós per a la formació més gran en nombre de vots, per efecte ara de la Llei d’Hondt abans comentada.

Aquest possible efecte del vot blanc, efecte perniciós per a les candidatures petites i efecte beneficiós per a les candidatures grans no el te pas el vot d’abstenció (quan l’elector ni tan sols acudeix a votar), ja que totes les assignacions d’escons es fan basant-se en els vots emesos. L’efecte de l’abstenció és d’un altre caire: si és molt elevada s’evidencia una certa manca de legitimitat del propi sistema, o del resultat global que s doni, però l’assignació d’escons es fa de la mateix manera si vota el 100 % del cens com si vota, és un dir, el 25 %: sistema d’Hondt, on només compten els vots vàlids de cada candidatura que superi el llindar mínim establert (3% en uns casos, 5 % en altres) que es calcula incloent els vots en blanc.

En resum, amiga Montse, és cert que el vot blanc és un vot vàlid, que tot i no expressar cap preferència per cap candidatura, des del punt de vista aritmètic, en el nostre sistema, no resulta un vot absolutament neutral, sinó que és un vot que pot afavorir a les grans formacions, com a conseqüència del desfavor que significa per a les petites, especialment per a les que queden a poca deferència del resultat que es considera barrera mínima de representació.

Poden semblar figues d’un altre paner, però em sembla molt escaient recordar també que hi ha grups polítics que solen concórrer a les eleccions i que destinen els seus esforços a reivindicar “escons buits” en nombre proporcional a l’abstenció o també als vots blancs, la qual cosa, si s’apliqués faria que el que he explicat abans aniria molt diferent. Però aquest tipus de solucions no estan previstes en la normativa electoral actual.