Dimarts, 22 de maig de 2012 17:02 h logo rss

Núria Pujolàs


Dijous, 9.12.2010. 18:11 h

Xut amb intel·ligència i amor

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 14 vots )
valorar_carregant carregant

De ben petita el pare i la mare em van ensenyar –entre d’altres- una lliçó magistral. Quan algú m’insultava em deien: No et posis mai a la seva alçada. Ara, adulta, entenc la rellevància d’aquells mots i la dificultat que sovint duu camuflada.

Els darrers dies hem viscut un cas que podria ser-ne un exemple: el comportament del senyor Mourinho i en Pep Guardiola. Davant de les provocacions d’un entrenador de futbol hi ha hagut la resposta del seu suposat contrincant. Una resposta de qualitat, tot ensenyant que si els fonaments són sòlids és més difícil fer trontollar l’edifici construït. Una resposta astuta que ha sabut deturar la reacció emocional, humana, de replicar a l’atac verbal i esperar el moment oportú on oferir un partit de futbol que passarà a la història. Una mostra d’un tarannà pausat, intel·ligent. I el que pot ser interessant: un referent per a un públic nombrós i de totes les edats.

En Lluís M. Xirinacs en el llibre pòstum La noviolència ens explica: 'Gandhi ens convida a utilitzar la intel·ligència per fer el bé. (...) En el cas d’intervenir en un conflicte, tant si t’afecta com si no, cal sintonitzar amb les dues bandes, no sols amb una, amb la teva. I sintonitzar amb les dues bandes, certament, requereix amor'.

No vull posar una acció dalt del pedestal però sí remarcar que hi ha milers i milers de comportaments, cada dia, que encomanen una manera de fer i de ser al món que construeix el pilar de la convivència amb amor, intel·ligència i creativitat.

Però llegeixo el diari i m’entren calfreds. El dia 2 de desembre de 2010 un nen de catorze anys (sí, sí, només catorze anys!) en va matar a un altre de disset a Barcelona. Un nen que duia un ganivet al damunt i va vehicular la seva ràbia amb el rampell d’una ganivetada. El 4 de desembre de 2010 el govern espanyol militaritza els aeroports i declara l’estat d’alarma (parcial) com a única resposta davant de la vaga il·legal dels controladors aeris.

Sento tristesa. Molta tristesa davant d’aquestes imatges colpidores i revestides d’agressivitat. Imatges que ens conviden a endinsar-nos en la comunicació i l’acció no-violenta per cercar respostes intel·ligents, astutes i, si és possible, amb amor.

lectures 1136 lectures       comentaris 5 comentaris

publicitat

comentaris
comentari
5 - Tri Plet
Sabadell
10 de desembre de 2010, 16.33 h

M'agrada tot el que sóc capaç de desprendre'n de l'escrit. Gràcies.
No m'agrada que tractis de senyor exclusivament al presumpte impresentable senyor Mourinho.

comentari
4 - Alex
Barcelona
10 de desembre de 2010, 15.03 h

Hola Núria,

A mi m'agrada llegir uns articles de psicologia que publica cada diumenge el País Semanal. Cadascun tracta un tema específic, però tots tenen un fons comú: hem de mirar al nostre interior i no a l'entorn, ja que a vegades, el que ens envolta pot no ser del nostre gust.

Els que creiem en els valors hem d'actuar amb amor (com tu bé deies), uns ho intentem fer de forma anònima i altres aixecant la veu. Em sembla molt bé.

Ànims i salutacions.

comentari
3 - Jordi
Cànoves
10 de desembre de 2010, 09.47 h

Núria, Núria, parles des d'una conceptualitat que hauria de ser comú per a tots avui en dia, però malauradament i alhora sorprenentment, es queda amb l'etiqueta d'excepció. No m'estranya que et sentis trista i en el fons me'n alegro, perquè almenys no estic sol... Si noia, vivim en una societat tribal on la grandesa de les "persones" rau en la possessió material i del qui diu o fa més poca-soltades, i com més grosses millor. És xocant que en ple segle XXI tinguem una societat tant p... Llegir més

comentari
2 - Adriana
Berlin
10 de desembre de 2010, 09.40 h

Els teus articles són com veure un bo te calent, mirant per la finestra com cau la neu. Aprendre a reflexionar, però gaudint, sense que es faci difícil. Gràcies Núria!

comentari
1 - Joan
Barna
9 de desembre de 2010, 21.17 h

Com sempre, exquisitat en el vocabulari i astúcia amb el maridatge sintàctic.
Bo, senzillament bo.

Joan

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
publicitat

perfil
Núria Pujolàs logo rss Nascuda a Cànoves el dia que comença la tardor de l'any 1971. Llicenciada en Economia (ella diu que per error) i amb un curs de postgrau de gestió cultural. Actualment realitza un curs d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès. Ha col·laborat en el projecte sociocultural d'El Camí, la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i el Cicle Cultural de Cànoves i Samalús. Membre de l'Associació Cultural de Festes i Tradicions el Suí.


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Mòbil

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

© AraVallès, 2009
some rights reserved