Dissabte, 23.10.2010. 08:00 h

Una invitació a l’art de viure

Sóc a l'Horiginal, un espai cultural a Barcelona on s’hi recita poesia setmanalment. Avui, després d'uns quants mesos d’estar tancat per problemes terrenals de llicències administratives i altres menesters avorrits, reobren amb la commemoració del centenari del naixement del poeta Màrius Torres.

Un bon grapat de poetes i poetesses reciten versos d’aquest autor. Entre ells, en Pau Gener i Galín, un celoní que aprofita aquesta trobada per recordar-nos la figura d’un altre celoní, l’Antoni Pascual, especialista en l’estudi, traducció i difusió de les obres de formidables escriptors com Rilke, Machado i Màrius Torres, entre altres.

M’emociono. Sota la gorra juvenil d’en Pau intueixo: la intel·ligència, per haver copsat la importància de la lectura de l’Antoni Pascual com a estudiós dels versos i de la vida de Màrius Torres i, la tendresa, per saber-lo allà, en la calidesa i la joia de la seva particular recordança.

Aquesta cita m’avisa que tinc pendent de llegir un d’aquells llibres que desava per quan fos més gran, Tres poetes, Tres mestres. Cap a una teràpia autobiogràfica que és una de les seves obres. Ja fa uns quants anys vaig devorar –gràcies a la coneixença de la seva filla, la Mariona Pascual- un llibre colpidor: Una invitació a l’art de viure.

I tot i que ja sóc un xic més gran, no me'n veuria pas en cor de fer-vos una síntesi. Només puc dir-vos que si us atreviu a endinsar-vos-hi no us deixarà indiferents. L’Antoni va jugar a ser un 'biògraf- perfumista'; o sigui, escrivia biografies quan aconseguia intuir o copsar el perfum de l’autor, quan captava el seu misteri, la seva essència. Es va endinsar en poetes que, mitjançant la paraula, converteixen els naufragis, personals i col·lectius, en llum i gràcia. Versos que fan vibrar alhora que ens ajuden a trobar, com diu l’Antoni, la felicitat que hi ha en cada ésser.

Tot passejant-hi, a través de la lectura, podeu trobar perles de saviesa que us convidin a cercar el sentit de l’atzar o a deixar les circumstàncies vitals al margenal per centrar-vos en el més profund de cadascú de vosaltres. Però, sobretot, serà una bona eina per tenir sempre presents alguns mots del poema Mozart de Màrius Torres:

“Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
però és música, viure!”