Dissabte, 24.7.2010. 05:00 h

Estimat Xiri

El dia 6 d'agost d'enguany farà tres anys de l'Acte de sobirania que vas deixar escrit damunt de la teva física mort (i que amb el teu permís copio al final d'aquest humil article). Estic convençuda que el proppassat 10 de juliol vas copsar la força de totes aquelles persones cridant una consigna clara: Independència. Ja ho vas dir tu, Xiri: "La independència de cada nació és el bé més preuat per establir la pau a la Terra. Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat".

N'érem prop d'un milió i mig. Era la base més gran que mai s'hagi vist d'un castell on l'enxaneta ens marcarà la nova etapa del nostre poble i llençarà, des del més amunt de la torre humana, aquella esclavitud de la qual parles en el teu comiat. Amic Xiri, no et facis il·lusions pel relleu dels líders covards i massificadors del poble. En això encara seguim fent el ridícul. Però, com molt bé ja saps, hi ha molta gent que des d'àmbits diversos, inclòs també el polític, treballa per la dignitat de Catalunya i que en cada gest ens condueix cap a la llibertat del nostre poble.

Hi ha esperança, Xiri. Les consultes populars -iniciades al teu estimat Arenys de Munt-, tot i el silenci d'alguns mitjans de comunicació, han mostrat arreu com la veu d'un poble no es pot emmudir fàcilment. Hem estat un exemple del que ara en diuen democràcia participativa que, com tu ja saps, és una expressió ben trista: on s'és vist democràcies no participatives! Ha estat un exercici d'allò que tu en deies demòtica (la força del poble) i que ens ensenyaves en uns mots tan colpidors com: "Una comunitat humana no organitzada és com un cos sense vida que els voltors del poder es van menjant de mica en mica".

I tot plegat serà en un camí de no-violència. I llavors més d'un s'impregnarà de la teva saviesa particular en aquest tipus de lluita. Més d'un recordarà com vas ser nominat al Premi Nobel durant tres anys i com ens vas ensenyar que: "Lluitarem contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts". I sort en tindrem de persones que encara poden ensenyar-nos el camí de la pau com els teus admirats Pepe Beunza, Martí Olivella o el teu gran amic, Jaume Chalamanch.

Perdona, Xiri, si aquest article no està a la teva alçada però és que quan escric, de tu i per a tu, la meva ànima tremola! Una abraçada amic meu!

Acte de sobirania (Lluís M. Xirinacs)

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 2007)