Dimecres, 23.6.2010. 05:00 h

Els alcaldes i les alcaldesses es casen?

Sempre m'ha semblat que això de ser alcalde era més seriós i sacrificat del que la majoria ens imaginem. I, per tant, em sorprenen les cares d'alegria, sobretot a les pancartes preelectorals, dels qui es presenten a les eleccions; i penso:

- Guaita’ls, pobre gent! Mira que cofois estan amb la feinada que els espera!

I és que estimar un poble i la gent que hi viu és prou fàcil. Sovint te l'estimes sense saber perquè. Sovint penses que el teu poble és el millor (com ens passa amb els fills). I és, només, perquè és on vas néixer o el lloc on has anat a parar després d'algun revolt més o menys pronunciat. Però, tot i que les comparacions diuen que són odioses, m'agrada fer el símil entre governar un municipi i casar-s'hi. No ho dic pas per la frase feta (ara políticament incorrecte) d'"home casat, burro espatllat", sinó per la simbologia de compromís i confiança mútua.

Per a mi, governar un poble és un matrimoni, com a mínim de quatre anys, amb una família més o menys divertida però de dimensions considerables. És provar de resoldre els conflictes causats per la convivència en una llar peculiar, d'uns quants quilòmetres quadrats i més o menys ben distribuïda segons el POUM en qüestió. En definitiva, la panera de responsabilitats és tan diversa que no sé pas si podria dormir tranquil·la o, si més aviat, somiaria en plens ordinaris i extraordinaris.

Però de matrimonis, com ja sabeu, n'hi ha de molts colors, i pel que fa a l'arc de Sant Martí polític no hi ha tantes tonalitats on triar, tot i els matisos de contrast i brillantor que ens ofereixen les persones que van al capdavant. Cal estar amatents al proper casori perquè els candidats i candidates ben aviat començaran a preparar el festival per veure a quins convidats asseuen a cada taula i quin menú, més o menys assequible, ens proposaran amb els nostres calerons.

Però com diria qualsevol dels presents al convit:

- Mentre s'estimin ja n’hi ha prou!

I afegiria:

- Si us plau, que l'amor no vagi mancat d'astúcia, intel·ligència, creativitat, respecte i tolerància.