Dilluns, 24.5.2010. 05:00 h

Oficis ocults

Cada dia ens envolten un seguit de feines, en principi no remunerades, i que no associem a una tasca professional mentre que es poden dur a terme amb diligència, més o menys dissimulada. Només cal prestar atenció i observar. Són quefers que les empreses tal vegada no incorporen a cap balanç; tot i que, si hi pensen, de ben segur que podrien traduir-ho a costos o ingressos indirectes.

Posem per cas aquell company de feina que, pels motius que sigui, no va poder exercir de locutor a la ràdio local del seu poble o ciutat. Ara ens el trobem en una oficina retransmetent cada gest i cada activitat que fa com si estigués emulant al gran Joaquim Maria Puyal. Sense cobrar res per una tasca tan lloable, fa partícips als companys que l'envolten de qualsevol càlcul o tràmit que estigui executant, amb una passió digne de qui ens convida a escoltar les darreres novetats musicals.

En un altre grup de persones podem trobar a un col·lectiu, majoritàriament de jubilats, que no van poder estudiar la carrera d'arquitectura tècnica i ara analitzen, dia a dia i minuciosament, totes les obres públiques que properament inauguraran a l'entorn més immediat. Opinions que poden estar plenes d'experiència i de sentit comú i que se les enduu, gratuïtament, el vent, sense que les hagi pogut ponderar el regidor de l'ajuntament corresponent.

Un altre col·lectiu, tot i per desgràcia en perill d'extinció, poden ser aquells veïns i veïnes que, quan arriba la calor, treuen les cadires a la vorera i surten a prendre la fresca. Són guies turístics, locals i de luxe, que poden informar a turistes perduts i assessorar-los sobre la ruta idònia o el millor restaurant. I també ho fan sense demanar res més a canvi que una clientela educada que, amb un somriure als llavis, els doni les gràcies.

Llavors trobem tota aquella gent que treballa de cara al públic, ja sigui en un bar, una perruqueria o un forn de pa. En aquests casos, sovint, qui ens atén exerceix una tasca d'acompanyament a les nostres penes i alegries, les comparteix i les fa seves fins al punt que, mentre t'embolica l'entrepà o t'acaba de posar crema suavitzant, t'escolta i manté un diàleg més terapèutic del que sembla a primera vista.

I podríem fer una llista interminable d'oficis ocults i no considerats com a activitat econòmica. Però el meu predilecte és un que mai ha rebut la suficient consideració. És una professió que, com quasi totes, no sempre s'exerceix amb il·lusió i alegria però on cal una dedicació exclusiva com si es tractés d'una oenagé. És un servei d'urgència de 24 hores on l'autònom, o més aviat autònoma, no para de treballar (físicament, intel·lectual i emocional) i no genera cap tipus d'ingrés a comptabilitzar. Permeteu-me que des d'aquí aprofiti per posar sobre el pedestal a totes les mestresses (i algun mestressu) de casa. Crec que hi hauria d'haver el dia internacional de la mestressa de casa que fos festiu i amb abonaments als balnearis o a altres indrets on no haguessin de fer res més que meditar i escoltar la saviesa de la seva existència i l'olor de la seva pell.