Dimecres, 20.7.2011. 13:52 h

La mare que et va parir?

Aquest és un article d'opinió encarregat per una de les persones que més m'estimo, la meva germana. Disculpeu la franquesa però el que em va plantejar és interessant i espero que també ho sigui per a vosaltres.

Fa pocs dies va tenir un petit incident amb el cotxe (el qual m'estalviaré explicar-vos per no fer-me pesada). La qüestió és que després d'escoltar els renecs de l'altra persona implicada que giraven al voltant del tan conegut i usat 'filla de puta' o 'la mare que et va parir' ella va aparcar l'automòbil i es dirigí a demanar-li disculpes. llegir més

Dimecres, 15.6.2011. 15:00 h

El pati de l’alcaldia no és curricular

A la majoria de municipis ja tenim en dansa a la persona que ens representarà com a poble. Ja ha agafat la verga entre les seves mans i l’ha alçat o ensenyat com a símbol de l’autoritat del bàcul. El poder que encara es simbolitza amb una vara. Una vara que no sabem si es farà servir de crossa, per iniciar-se en l’art del ball de bastons, per cagar el tió per Nadal o, com feia l’anterior alcaldessa del meu poble, com una vareta màgica.

La cerimònia en qüestió tampoc no us penseu que està massa evolucionada. llegir més

Dimarts, 26.4.2011. 11:33 h

Dues estrelles Michelin

Una bandera, una estrella, un sol crit: llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia. Molta gent organitzada, un milió de persones al carrer. És l’Assemblea de Catalunya. Res de xarxes socials, res d’internet; només un poble unit que fuig del paisatge de la llengua prohibida. Dos grans homes expressen el seu independentisme en el BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional).

Un febrer, més enllà, aquell “bean”, aquella manera d’estimar la terra sense concessions, es tradueix en el conegut Racó de Can Fabes. llegir més

Dimarts, 22.3.2011. 05:00 h

I el pobre poble què?

Hi ha alguns pobles –no tots, esclar!- que creixen amb el rau-rau de les ferides del passat; encara que la crosta i la mercromina faci temps que són seques, insisteixen en el record sòlid de la rancúnia. Potser han quedat encallats en la miopia d’un error de fa uns quants anys. O potser són tan orgullosos que no poden agenollar-se davant l’expectativa d’una convivència harmoniosa. Tant se val!

En alguns pobles, potser no en tots, neixes essent en tal de can pasqual; llavors, la sang et corre per les venes amb el tarannà marcat de l’herència familiar. llegir més

Dilluns, 21.2.2011. 05:00 h

Fumanitat

Vaig quedar, fa poc, amb un amic dels que adoren viatjar, observar i gaudir dels costums d’indrets llunyans. Cada vegada que ens veiem intento posar la ment en silenci i deixar una autopista ben ampla perquè pugui passar, amb comoditat i rapidesa, tot el que ell m’explica des de la seva ànima curiosa d’aprenent de sociòleg o potser d’antropòleg, vés a saber!

Després de posar-nos al dia de les nostres foteses va començar a explicar-me el seu darrer viatge. llegir més