Divendres, 27.1.2012. 07:07 h

Vallès Oriental. Condicions per a la prosperitat o per a la decadència

M’agrada escapar-me al massís del Montseny. És la nostra muntanya i per als que vivim a la plana és el nostre gran mirador per veure de lluny. Pujar pel torrent de la Figuera i arribar a la carena dels Fondrats, fer un cop d’ull al gorg el paraiso, acostar-me a Can Bellit en un paratge amb vistes impressionants cap a la carena litoral i el Pirineu, o les torres de guaita medievals o les grans masies avui convertides en casa-museu. Tagamanent, Figaró – Montmany, Aiguafreda... en el congost del Congost o les valls de Palautordera i l’entorn de Sant Celoni configuren la part més rural de la nostra comarca, on el contacte amb la natura ens conforta del tragí diari.

Però la comarca és barreja i des de la concentració d’indústria química de la Tordera i totes les implantacions industrials a mida que el riu s’obre a la plana i es converteix amb Besós a l’alçada de Montmeló en l’aiguabarreig amb el Mogent, i les densitats urbanes de Granollers, les Franqueses, Canovelles, Montornès, Mollet, la Llagosta va adquirint imatges i paisatges diferents.
I les nostres inseparables autovies i autopistes (C17, C33, AP7) i els trens R2, R3, R8 i les obres d’un tren que només el veurem passar a gran velocitat pels talussos, viaductes i túnels que ara li estan construint.

La natura, el món rural, l’agricultura ecològica, la industrialització, les ciutats de serveis... han permès (amb encerts i desencerts) guanyar-se la vida a les famílies que formen la població del Vallès Oriental. La seva ubicació geogràfica quasi tocant el litoral pel túnel de Parpers, en l’obligat pas de l’eix mediterrani des dels romans (Semproniana), la proximitat de la gran ciutat de Barcelona i la comunicació amb les comarques veïnes del Maresme i l’altre Vallès, la consistent transformació dels carrers i les places de les diferents poblacions, la dotació de serveis sanitaris molt avançats, de serveis educatius i culturals, de xarxes d’atenció a les persones grans i als disminuïts, han anat configurant les condicions per una comarca pròspera acollidora i protectora dels seus habitants.

Però la crisi ens ha omplert tots els camins (els de terra i els d’asfalt) de dubtes i preguntes i les polítiques de desmereixement de la feina feta pels governs que hem afirmat que tenir cura del patrimoni públic en totes les seves variacions és inherent a l’acció de governar els afers de l’administració, poden portar a la manca de manteniment de carreteres i autovies, d’escoles i hospitals, a la pèrdua de competitivitat dels nostres polígons industrials, a les preocupants i creixents taxes d’atur, a les situacions de pobresa de molts dels nostres conciutadans, i a la pregunta obligada de si determinades polítiques d’ofec econòmic al sector públic sumades a l’endeutament privat poden portar-nos a la decadència i al retrocés.

Cal més que mai l’assossegament que alguns busquem en els camins del Montseny per trobar les polítiques intel·ligents que permetin fer compatible la necessària austeritat amb el manteniment dels serveis que tant ens han costat d'aconseguir.
La complexitat i diversitat de la nostra comarca ens oferirà, ben segur, exemples de tota mena i jo vull saludar avui aquest nou instrument per a estar-ne informats: aravalles.cat.