Dimarts, 27.3.2012. 08:01 h
Hi ha qui diu que ens les mereixem tots. I n’hi ha que diuen que la gent no canvia i que sempre, sempre, sempre, algú que l’ha cagat la tornarà a cagar. No siguem radicals, que no està de moda, i mirem d’entendre el perquè de les segones oportunitats.
No heu tornat mai amb un ex? No heu repetit mai un menjar que se us ha posat malament? No heu agafat de nou un carrer equivocat o sense sortida sabent que no tenia sortida? No us heu comprat mai unes sabates amb un taló que ja sabeu que no suporteu o heu tornat a una feina, a un lloc, a un moment, a una relació que sabíeu que no us convenia?
Sí, segur que sí.
llegir més
Dimecres, 24.11.2010. 06:00 h
Sé que no és un bon moment per fer-ho. Sé que, després del debat d’ahir, més valdria titular aquest article d’una altra manera si tinc la il·lusió que el llegiu…però ho sento, és la veritat. Avui, ara, aquí faré una apologia dels polítics i la faré de cor.
Deixeu-me especificar que quan parlo de polític ho faig amb un terme ampli i una mica demagog (per no perdre la costum dels darrers dies) i al dir polític em refereixo al militant, al militant o simpatitzant de base i al polític treballador, el de la meitat de la piràmide del poder, el que està per sota del que coneixem com a polític de pro i que, per mi, és el veritable polític, el que es mereix una apologia.
llegir més
Dissabte, 10.4.2010. 05:00 h
No sé si coneixeu la història… un rei tenia una filla. La filla (que parla poc i pensa menys) acaba anant a parar a les urpes d'un drac terrible i dolentíssim que té tothom aterrat en el regne on viuen. A la princesa en qüestió la salva un cavaller anomenat Jordi, lo de sant crec que va venir després, i, per fer-ho, mata al drac terrible.
El pobre drac de la llegenda de Sant Jordi és un clar exemple del que els espera als dolents, als que no van a favor del que s'estableix com a normal, els que són diferents.
llegir més
Dimarts, 23.2.2010. 05:00 h
Acostumo a passar per una carretera, per anar de casa al lloc de feina, que és poc transitada, al costat d'un polígon industrial, i que ha quedat més o menys en desús gràcies a la magnífica variant de Llinars-Cardedeu. A la variant a vegades hi ha cua i, en canvi, en aquesta carretereta, dita de Les Aigües, normalment no, i jo ho agraeixo. L'últim dia que hi vaig passar la pluja havia fet de les seves i els forats feien pràcticament impossible el pas d'un cotxe. Avui, després de tenir la carretera tallada dos dies, els forats no hi eren.
llegir més
Dimecres, 27.1.2010. 05:00 h
Sovint les desgràcies es viuen com un concepte abstracte. Tret que et passin davant dels nassos o en pròpia pell, una desgràcia és una cosa que t'expliquen i que t'afecta, però d'una manera superficial. És allò que ha passat allà a aquells. I, a més, acostumem a afegir-hi un sincer, però poc profund, "pobrets". Ja m'està bé que sentim empatia per gent que no coneixem i que ha patit una desgràcia. Ningú és immune, a més, a les desgràcies que afecten a un grup nombrós de població, tot i que sigui una població que queda lluny.
llegir més
292 lectures
Cap comentari
Enviar l'article a un/a amic/ga
